Claude Helffer
Claude Helffer (16è districte de París, 18 de juny de 1922 - 15è districte de París, 27 d'octubre de 2004) fou un pianista francès, conegut per les seves interpretacions de la música del segle xx.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juny 1922  16è districte de París (França) |
| Mort | 27 octubre 2004 (82 anys) 15è districte de París (França) |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista |
| Gènere | Música clàssica |
| Alumnes | Stephane Ginsburgh i Lorenda Ramou |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Mireille Helffer (en)  |
| Fills | Bernard Helffer |
Premis | |
    | |
Claude Helffer va començar els seus estudis musicals als cinc anys; A partir del 1932 –tenia deu anys– i fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial va prendre classes amb Robert Casadesus. El 1942, es va unir a l'"École Polytechnique",[1][2] i es va convertir en un lluitador de resistència amb el maquís de Vercors. Després de la guerra, va estudiar teoria musical i composició amb René Leibowitz. Va debutar com a concertista a París el 1948 i a partir del 1954, va actuar regularment als concerts del Domini Musical amb Pierre Boulez.
Claude Helffer crea moltes obres i es dedica a una gran sèrie de peces com Erikhthon (Iannis Xenakis, 1974), Concert (André Boucourechliev, 1975), Stances (Betsy Jolas, 1978), Concerto no 1 (Luis de Pablo, 1980), Envoi (Gilles Tremblay, 1982) i Modifications (Michael Jarrell, 1983). Col·labora regularment amb directors com Pierre Boulez, Ernest Bour, Michael Gielen, René Leibowitz, Bruno Maderna, sir Neville Marriner, Jean Martinon, Willem van Otterloo, Georges Prêtre i Hermann Scherchen.
La seva discografia inclou la música completa per a piano d'Arnold Schönberg (Grand Prix du Disque), Claude Debussy i Maurice Ravel, a més de les tres sonates de Boulez, la Sonata Berg i la de Barraqué.
Claude Helffer no formava part de cap institució educativa oficial; no obstant això, va transmetre els seus coneixements a molts estudiants, en particular durant les sessions d'estiu de l'acadèmia a Salzburg (entre 1985 i 1998) i a l'acadèmia musical de Villecroze.
Discografia modifica
- Bartok & Prokofiev, Pianos Concertos n° 3, Guilde Internationale du Disc (Sala de concerts)
- Iannis Xenakis, obres de música de cambra 1955-1990 amb el Quartet Arditti, Montaigne, 2000
- Arnold Schönberg, Obra completa de piano, Harmonia Mundi, 1993
- Pierre Boulez, Piano Sonatas, Astrée, 1993
- Maurice Ravel, Integral, Harmonia Mundi
- Béla Bartók, Mikrokosmos, Harmonia Mundi, 1973/1992
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Registres de l'autoritat: Fitxer d'autoritat internacional virtual-Identificador de nom estàndard internacional-Biblioteca Nacional de França (dades) Sistema de documentació universitària-Biblioteca del Congrés-Gemeinsame Normdatei-Biblioteca Nacional d'Espanya-Biblioteca Reial dels Països Baixos-Biblioteca Nacional Txeca-WorldCat
- Quinze anàlisis musicals: De Bach a Manoury, Contrechamps Éditions, 2000, (ISBN 2-940068-14-3)
- El piano amb Catherine Michaud-Pradeilles, París, PUF Que sais-je ?, 1997, (ISBN 2-13-048038-1)
- Entrevistes amb Claude Helffer de Philippe Albera, Contrechamps Éditions, 1995, (ISBN 2-940068-04-6)