Claudio Magris
Claudio Magris (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1939) és un escriptor italià, traductor i acadèmic de la Universitat de Torí. Entre 1994 i 1996 fou membre del Senat italià, amb el Gruppo Magris. Actualment (2011) és columnista i assagista en destacats diaris europeus, especialment al Corriere della Sera. Durant molts anys s'ha dedicat a analitzar diversos aspectes relacionats amb les fronteres i amb la identitat de les persones.[1] El nucli essencial de la seva obra ha estat traduït al català per Anna Casassas.
 Claudio Magris en un acte el 2009 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 abril 1939  (85 anys)Trieste (Itàlia) |
| Floruit | 2019 |
| Senador del Senat italià | |
| 15 abril 1994 – 8 maig 1996 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Itàlia |
| Formació | Universitat de Torí |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | escriptor, traductor i acadèmic |
| Activitat | 1963 – |
| Ocupador | Universitat de Trieste Collège de France |
| Partit | independent |
| Membre de | Academia Europaea (1989–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1984–) Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Austríaca de Ciències Acadèmia de les Arts de Berlín Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia Acadèmia de les Ciències i les Lletres de Magúncia Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti |
| Gènere | assaig i novel·la |
| Moviment | identitat, fronteres, Mitteleuropa |
| Professors | Leonello Vincenti |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Marisa Madieri |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
Nascut el 10 d'abril de 1939 a la ciutat de Trieste. El seu avi matern, Francesco de Grisogono, va ser un conegut matemàtic i filòsof. Magris és fill d'un empleat d'assegurances i una mestra d'escola primària. Als 18 anys viatjà fins a Torí per estudiar literatura, especialitzant-se en literatura germànica i graduant-se el 1962. Fou professor titular de Llengua i Literatura Germàniques a la Universitat de Torí entre 1970 i 1978, després de passar un període a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, a Alemanya. Ha fet classes de literatura europea al Collège de France, així com conferències i seminaris arreu del món.[2] Actualment és professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de la seva Trieste natal.
Va estar casat amb l'escriptora Marisa Madieri (Fiume, 1938-Trieste, 1996), morta de càncer. Va publicar el seu primer llibre a vint-i-dos anys, una refacturació de la seva tesi doctoral que li va donar anomenada i va marcar la seva obra: Il mito asburgico nella letteratura austriaca moderna (El mite dels Habsburg en la literatura austríaca moderna). Va ser senador entre 1994 i 1996. La seva obra s'inspira en el mite de la frontera per explicar els problemes més urgents de la identitat contemporània.
És columnista habitual en destacats diaris europeus, i fa dècades que col·labora amb assiduïtat al Corriere della Sera. Ha traduït a l'italià Henrik Ibsen, Heinrich von Kleist i Arthur Schnitzler. La seva obra ha estat traduïda al català principalment per les Edicions de 1984.
Obra modifica
Els seus estudis han contribuït a difondre al seu país natal el coneixement de la cultura centreeuropea. Dels seus relats, sovint de factura mixta i indefinida entre el to narratiu, l'assagístic i el del llibre de viatges, destaquen: Il·lacions al voltant d'un sabre (1984), El Danubi (1986), considerada la seva obra mestra; Un altre mar (1991), Microcosmos (1997) i A cegues (2005). Diverses de les seves obres han fet conèixer la ciutat de Trieste i el seu entorn. De fet, l'any 2011 es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona una exposició que portava el nom de La Trieste de Magris.[3] Uns anys abans (2006), Magris havia estat a la Universitat de Girona en una jornada sobre la seva obra; les intervencions van ser recollides en el volum Claudio Magris. Els llocs de l'escriptura (Barcelona, Edicions de 1984, 2008). Com a assagista i gran lector s'ha interessat, entre d'altres, per l'obra de Joseph Roth, Robert Musil, E.T.A. Hoffmann, Henrik Ibsen, Italo Svevo, Hermann Hesse i Jorge Luis Borges.
Publicacions modifica
Assaig modifica
- 1963 - Il mito absburgico nella letteratura austriaca moderna
- 1968 - Wilhelm Heinse
- 1971 - Lontano da dove: Joseph Roth e la tradizione ebraico-orientale
- 1974 - (amb Cesare Cases) L'anarchico al bivio: Intelletuali e politica nel teatro di Dorst
- 1978 - L'altra ragione: Tre saggi su Hoffmann
- 1978 - Dietro le parole
- 1982 - Itaca e oltre
- 1983 - (amb Angelo Ara) Trieste: Un'identità di frontiera
- 1984 - L'anello di Clarisse: Grande stile e nichilismo nella letteratura moderna
- 1999 - Utopia e disincanto: Saggi 1974-1998
- 2005 - L'infinito viaggiare / El viatjar infinit, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2008
- 2006 - La storia non è finita / La història no s'ha acabat, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2008
- 2008 - Alfabeti / Alfabets, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2010
- 2010 - Ulisse dopo Omero / Ulisses després d'Homer, conferència al CCCB, Barcelona, 2010[4]
- 2011 - Livelli di guardia: Note civili (2006-2011)
- 2012 - (amb Mario Vargas Llosa) La letteratura è la mia vendetta
- 2012 - Opere (Volume I: dal 1963 al 1995), ed. a cura d'Ernestina Pellegrini
- 2014 - (amb Francesca Agostinelli) Zigaina: Il paesaggio come anatomia
- 2015 - Segreti e no
- 2016 - Istantanee / Instantànies, traducció de Josep Alemany, Barcelona, Edicions de 1984, 2017
Narrativa modifica
- 1984 - Illazioni su una sciabola / Il·lacions al voltant d'un sabre, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2014
- 1986 - Danubio / El Danubi, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2002; butxaca, 2009
- 1988 - Stadelmann
- 1991 - Un altro mare
- 1993 - Il Conde
- 1995 - Quattro vite bizzarre
- 1996 - Le voci
- 1997 - Microcosmi / Microcosmos, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Empúries-Anagrama, 1999
- 2001 - La mostra
- 2005 - Alla cieca / A cegues, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2005
- 2015 - Non luogo a procedere / No és procedent, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2016
Teatre modifica
- 1998 - Stadelmann
- 2007 - Lei dunque capirà; Vostè ja ho entendrà, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2007
Premis i reconeixements modifica
A part del Premi Strega (1997), el més important de les lletres italianes, i el Premi Erasmus d'Holanda (2001), va obtenir el premi periodístic Joan Carles I pel seu article "El titellaire de Madrid", publicat al Corriere della Sera. Va ser nomenat Cavaliere di Gran Croce Ordine al mèrit de la República Italiana (2002). Ha obtingut també la medalla d'or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2003) i va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 2004, per considerar que Claudio Magris l'encarnador en la seva escriptura de la millor tradició humanista i representant de la imatge plural de la literatura europea al començament del segle XXI. Una Europa diversa i sense fronteres, solidària i amatent al diàleg de cultures. En els seus llibres mostra, amb poderosa veu narrativa, espais que componen un territori de llibertat, i en ells es configura un anhel: el de la unitat europea en la seva diversitat històrica. Investit doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid, el 2009 fou guardonat amb el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany.
Referències modifica
- ↑ Martí Font, J.M. «Claudio Magris se asoma a la impureza» (en castellà). El País, 30-04-2009. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Error en el títol o la url.«». CCCB. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ «Claudio Magris evoca su Trieste fronteriza en una exposición» (en castellà). La Vanguardia, 08-03-2011. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2012. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Error en el títol o la url.«». CCCB. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Humboldt-Preisträger Claudio Magris erhält wichtige deutsche Kulturauszeichnung, Meldung des informationsdienst wissenschaft vom 14. Octubre 2009 (alemany)
- ↑ «Fundació Príncep d'Astúries, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2004». Arxivat de l'original el 2010-03-23. [Consulta: 12 juny 2010].
- ↑ «Magris, Oliveira y Lobo Antunes, galardonados en los premios Terenci Moix» (en castellà). El País, 17-04-2008. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ «Prix Jean Monnet» (en francès). [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ «Friedenspreis des Deutschen Buchhandels 2009 a Claudio Magris» (en alemany). Börsenverein des Deutschen Buchhandels. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 27 setembre 2009].
- ↑ «Claudio Magris recibe la Orden de las Artes y las Letras» (en castellà). El País, 08-05-2009. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ «Doctorat honoris causa per a Claudio Magris». Universitat de Barcelona, 20-04-2011. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ «Claudio Magris, Premio de Periodismo 'Francisco Cerecedo' por sus "extraordinarias lecciones de humanidad y concordia"». Europa Press, 20-07-2016. [Consulta: 22 juliol 2017].
Bibliografia modifica
- Pla, Xavier (ed.). Claudio Magris, els llocs de l'escriptura. Barcelona: Edicions de 1984, 2008. ISBN 978-84-42440-040-7.
- La Trieste de Magris. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2011. ISBN 978-84-9803-444-8.
- Pedro Luis Ladrón de Guevara Mellado. El universo literario de Claudio Magris: edición realizada con motivo de las Jornadas sobre Claudio Magris, Murcia, 12, 13 y 14 de mayo de 2003. Fundación Cajamurcia, 2005. ISBN 9788495726407 [Consulta: 30 abril 2011].
- Yvonne Aversa. Claudio Magris: la escritura en la frontera. Univ de Castilla La Mancha, 2004. ISBN 9788484273578 [Consulta: 30 abril 2011].
- Licia Governatori. Claudio Magris: l'opera saggistica e narrativa. LINT, 1999. ISBN 9788881900954 [Consulta: 30 abril 2011].
Enllaços externs modifica
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Félix de Azúa |
Premi de Periodisme Francisco Cerecedo 2016 |
Succeït per: Florencio Domínguez Iribarren |