Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez
Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez (5 de març de 1903,?[1] - 1 de setembre de 1979, Madrid)[2] fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 de març de 1903 |
| Mort | 1 de setembre de 1979 (als 76 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
| Rang militar |  Tinent coronel |
| Conflicte | Guerra Civil Espanyola |
| Altres | |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Descendent d'una família noble castellana era fill de Juan Enríquez de Salamanca Sánchez, tercer fill de Vicente Enríquez de Salamanca y Giménez de Contreras, I marquès de la Concepción. Tenia dos germans (Vicente i Jesús, aquest era guàrdia civil i morí el 1936 a la defensa de l'Alcàsser de Toledo) i dues germanes (Carmen i Antonia). Es casà amb Matilde Aguado i tengueren 4 fills: Carmen, Matilde, Jesús i Antonio.[3]
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
El juliol de 1928 assolí el grau de tinent després de formar-se a les acadèmies militars.[1] El 1932 estava destinat al Regiment de Caçadors núm. 1.[4] El 1934 fou destinat al Regiment de Caçadors de Villarrobledo, núm. 3.[5]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats. Participà en la formació de les milícies falangistes i en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats).[6] Participà probablement en la defensa contra el desembarcament de Mallorca. L'octubre de 1936 fou ascendit a capità.[7]
Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península i el setembre de 1938 fou destinat al Regiment d'Infanteria Bailén, núm. 24.[8] L'abril de 1939 fou donat d'alta a l'hospital de Cadis i destinat novament al Regiment de Villarrobledo.[9] El 1940 estava al Grup d'Exploració i Explotació 8 i fou destinat al 1r Regiment de la Divisió de Cavalleria a Alcalá.[10] El 1943 estava disponible a la 1a regió i fou ascendit a comandant.[11] El 1957 estava destinat al Consell Suprem de Justícia Militar i el destinaren al Regiment de Villaviciosa 14. Era tinent coronel.[12]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Tenientes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 253.
- ↑ «Señalamiento de Haberes Pasivos». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, 166. Apéndice, 22-07-1980, pàg. 13.
- ↑ «Clemente». Árbol Genealógico de la família Enríquez de Salamanca. [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «Premios de efectividad». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, I, 7, 09-01-1932, pàg. 79.
- ↑ «Destinos». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, II, 119, 27-05-1934, pàg. 365.
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 29 d’agost 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- ↑ «Ascensos». Boletín Oficial del Estado, 10, 24-10-1936, pàg. 30.
- ↑ «Destinos». Boletín Oficial del Estado, 65, 03-09-1938, pàg. 1066.
- ↑ «Orden de 17 de abril de 1939». Boletín Oficial del Estado, 109, 19-04-1939, pàg. 2184.
- ↑ «Destinos». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, I, 21, 27-01-1940, pàg. 303.
- ↑ «Ascensos». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, I, 39, 17-02-1943, pàg. 894.
- ↑ «Destinos». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, IV, 285, 20-12-1957, pàg. 979.