Cleopatra l'Alquimista
Cleòpatra l'Alquimista va ser una alquimista i escriptora de l'Egipte romà. Les dates del seu naixement i mort es desconeixen però s'hi situa a Alexandria entre els segles III i IV. També es desconeix el seu nom real, Cleòpatra era el seu pseudònim. No es tracta de Cleòpatra VII, encara que en algunes obres posteriors es refereixen a ella com Cleòpatra: reina d'Egipte. Així apareix per exemple en Basillica Philosophica de Johann Daniel Mylius (1618), on la seva imatge apareix retratada al costat del lema: «El diví està ocult per a la gent per la saviesa del Senyor».[1] A més se solia utilitzar a Cleòpatra com a personatge en els diàlegs dels textos alquímics.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Després de segle III |
| Mort | Abans de segle IV |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsofa, alquimista, escriptora |
| Activitat | (Floruit: segle III–segle IV ) |
Cleòpatra va ser una de les figures fundadores de l'alquímia, precedint a Zòsim de Panòpolis. Michael Maier l'esmenta com una de les quatre dones que sabia com obtenir la pedra filosofal, al costat de María la Jueva, Medera i Taphnutia.[3] S'esmenta a Cleòpatra amb gran respecte en l'enciclopèdia àrab Kitab al-Fihrist de 988. S'hi reconeix principalment pel seu manuscrit Chrysopeia (fabricació de l'or), que conté molts emblemes usats i desenvolupats posteriorment per les filosofies gnòstiques i hermètiques. Per exemple, en aquesta obra apareix per primera vegada l'Ouroboros, la serp que engoleix la seva pròpia cua, símbol del cicle etern, a més de l'estel de vuit puntes. L'obra també conté diverses descripcions i dibuixos dels processos tècnics del forn de fosa o la destil·lació. Alguns li atribueixen la invenció de l'alambí.[4]
Referències modifica
- ↑ Stanislas Klossowski de Rola.
- ↑ «Lavinia Fontana’s Cleopatra the Alchemist» (PDF) (en anglès) p. 1159-1180. Journal of Literature and Art Studies, agost, 2018. DOI: 10.17265/2159-5836/2018.08.004. [Consulta: 25 agost 2018].
- ↑ Raphael Patai.
- ↑ Stanton J. Linden.
Bibliografia modifica
- Stanton J. Linden. The alchemy reader: from Hermes Trismegistus to Isaac Newton Cambridge University Press. (2003)
- Jennifer S. Uglow. The Macmillan dictionary of women's biography (1982)