Papa Climent VI

papa de l'església catòlica
(S'ha redirigit des de: Climent VI)

Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.

Infotaula de personaPapa Climent VI

Detall d'un fresc de la capella de Sant Marcial del palau dels Papes d'Avinyó, obra de Matteo Giovannetti (ca. 1345) (dècada del 1300, Palau dels Papes) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Clemens PP. VI Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1291 Modifica el valor a Wikidata
Rosiers daus Gletons Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1352 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Avinyó Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLa Chasa Dieu Modifica el valor a Wikidata
198è Papa
15 maig 1342 – 6 desembre 1352 (Gregorià)
← Benet XIIInnocenci VI →
Cardenal prevere
18 desembre 1338 (Gregorià) –
Arquebisbe de Roan
14 desembre 1330 – 1339
← Guillaume de DurfortAymery Guénaud →
Arquebisbe de Sens
24 novembre 1329 – 1330
← Guillaume I de MelunGuillaume de Brosse →
Bisbe d'Arràs
3 desembre 1328 –
← Thierry de HérissonAndrea Ghilini → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Collège de Sorbonne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióBertrand du Pouget Modifica el valor a Wikidata
Participà en
5 maig 1342Conclave de 1342 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesGuillaume I Rogier, Seigneur de Rosiers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Guillemette de La Mestre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHugues Roger i Guillaume II Roger Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 75428

De nom Pèire Rogièr de Beaufort, va ingressar a la seva infantesa en un monestir benedictí des d'on va partir per estudiar teologia a París, i després de doctorar-se començar la seva cursa eclesiàstica. Abat de Fécamp el 1326, bisbe d'Arràs el 1328, arquebisbe de Sens el 1329 és finalment cardenal escollit el 1338.

Totalment adepte a la monarquia francesa, va actuar com a ambaixador del rei Felip VI davant de la cort anglesa i a la seu pontifícia d'Avinyó. Escollit papa el 7 de maig de 1342, va comprar a la reina Joana de Nàpols la ciutat d'Avinyó per 80.000 corones, import que mai no va ser abonat possiblement perquè Climent va considerar que l'absolució que va donar a Joana per l'assassinat del seu marit va ser suficient pagament.

El seu pontificat va estar caracteritzat per un nepotisme accentuat, que la majoria dels cardenals que va nomenar eren parents seus (un d'ells serà el futur papa Gregori XI), i per la simonia derivada de la necessitat de finançar la seva afició pel luxe, les arts i les lletres (va ser mecenes del famós poeta italià Francesco Petrarca).

Durant el període del seu regnat va tenir lloc, entre 1347 i 1351, la pandèmia que a Europa es va conèixer com a pesta negra i que va donar lloc que la població aterrida culpés de la mateixa els jueus. Clement va reaccionar publicant, el 1348, dues butlles en les quals condemnava tota violència contra els jueus i, a més, va instar el clericat perquè prengués les mesures necessàries per a la seva protecció.

L'epidèmia de pesta va produir a més a Europa un rebrot dels flagelants, grups de laics que peregrinaven de ciutat a ciutat fuetejant-se. Climent VI els va acusar de fanàtics i mitjançant la publicació, el 1349, d'una butlla, els va condemnar com a heretges.

També és de destacar que durant el seu pontificat es va produir l'inici de la revolta encapçalada per Cola di Rienzo i que va reduir l'interval entre jubileus de cent a cinquanta anys pel que el segon Any Sant es va produir el 1350 encara que sense la seva presència, ja que es va negar a abandonar Avinyó per desplaçar-se a Roma.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com exrosa Attrebatensi (De la rosa d'Arràs), cita que fa referència al fet que va ser bisbe d'Arràs i a què al seu escut d'armes apareixen unes roses.