Climent XIII

papa de l'església catòlica

Climent XIII és el nom que va prendre Carlo della Torre di Rezzonico a l'esdevenir Papa.

Infotaula de personaCliment XIII

(1758) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Clemens PP. XIII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCarlo della Torre di Rezzonico
7 març 1693 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1769 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
248è Papa
6 juliol 1758 – 2 febrer 1769
← Benet XIVCliment XIV →
Bisbe diocesà
11 març 1743 –
← Giovanni Minotto OttobiniSante Veronese (en) Tradueix →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Universitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAdministració i gestió de l'Església Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma
Pàdua
Estats Pontificis
Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1743–), sacerdot catòlic (1731–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióBenet XIV Modifica el valor a Wikidata
Participà en
15 maig 1758conclave de 1758
18 febrer 1740Conclave de 1740 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaRezzonico (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8825101 Modifica el valor a Wikidata

Va néixer en una família noble de Venècia i va estudiar a l'escola dels jesuïtes de Bolonya i va ser governador de les ciutats de Rieti (1718) i de Fano (1723).

El 1727 es va doctorar en dret canònic i civil a la universitat de Pàdua.

El 1731 va ser ordenat sacerdot i va ocupar diversos càrrecs dins de la Cúria romana, on destaca el d'auditor al tribunal de la Sacra Rota de Roma.

El 1737 va ser nomenat cardenal i va participar en el conclave del 1740 on seria escollit Papa Benet XIV. Benet XIV el va consagrar bisbe de Pàdua el 1743.

El conclave del 1758 va allargar-se quatre mesos d'inacabables deliberacions i el favorit, cardenal camarlenc Carlo Alberto Guidobono Cavalchini va ser vetat per Lluís XV de França, cosa que va permetre l'elecció del cardenal Della Torre, que va prendre el nom de Climent XIII.

Durant el seu pontificat va haver d'enfrontar-se al bloc dels borbons francesos i espanyols que volien que l'ordre dels jesuïtes fos dissolta.

Climent es va negar a dissoldre l'ordre i va escriure una constitució a favor seu, cosa que no va impedir que fossin expulsats de Portugal el 1759, de França el 1764 i d'Espanya el 1767.

Malgrat tot, el Papa es va mantenir ferm i no va cedir a les pressions de la casa de Borbó.

En represàlia, Lluís XV va ocupar els territoris papals francesos d'Avinyó i Venaissí i els italians de Benevento i Pontecorvo.

Climent XIII va expressar la necessitat de santificar les festes amb la seva encíclica Appente Sacro i va denunciar la doctrina del febronianisme el 1764.

Va morir d'un atac d'apoplexia i està enterrat a la Basílica Vaticana.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Climent XIII