Clive Staples Lewis

Clive Staples Lewis
	;
Biografia
Naixement	29 novembre 1898 ; Belfast (Irlanda del Nord)
Mort	22 novembre 1963 (64 anys); Oxford (Anglaterra)
Causa de mort	Causes naturals (Insuficiència renal )
Sepultura	Holy Trinity Church (en)
Dades personals
Religió	Anglicanisme
Formació	University College (1917–1925); Malvern College ; Campbell College, Belfast ; Wynyard School (en)
Activitat
Camp de treball	Escriptura, radiodifusió, teologia, escriptura creativa i professional, literatura fantàstica, poesia i ciència de la literatura
Lloc de treball	Londres
Ocupació	escriptor, professor d'universitat, teòleg
Activitat	1919 –
Ocupador	Magdalen College (1925–1954)
Gènere	Rondalla meravellosa, fantasia, ciència-ficció i apologètica
Moviment	Inklings
Professors	William T. Kirkpatrick (en)
Influències	Dante Alighieri, G. K. Chesterton, William Morris, Arthur Balfour, Joseph Butler, Beatrix Potter, Henry Rider Haggard, Edith Nesbit, William Butler Yeats, William Blake, Thomas Traherne, George MacDonald, H.G. Wells, Evelyn Underhill, Lord Dunsany, John Milton, Aristòtil, Plató, J. R. R. Tolkien i Geoffrey Chaucer
Nom de ploma	N. W. Clerk ; Clive Hamilton
Carrera militar
Branca militar	Somerset Light Infantry (en)
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
	Obres destacables Fern-seed and elephants and other essays on Christianity (en) ; Surprised by Joy (en) ; (1941) The Screwtape Letters (en) ; (1943) The Space Trilogy (en) ; (1950) Les Cròniques de Nàrnia; (1952) Mere Christianity (en) ; (1956) Till We Have Faces (en) ;
Localització dels arxius	Col·leccions Especials i Arxius Universitaris de la Universitat de Victoria [ SC250] ;
Família
Cònjuge	Joy Davidman (1954–1960)
Fills	Douglas Gresham, fill o filla adoptiva, David Gresham (en) , fill o filla adoptiva
Pares	Albert James Lewis (en) i Florence Augusta Hamilton (en)
Germans	W. H. Lewis
	Premis (1956) Medalla Carnegie, per l'obra L'última batalla; Membre de l'Acadèmia Britànica; doctor honoris causa per la Universitat Laval; Sir Israel Gollancz Prize (en) ;

Clive Staples Lewis, conegut normalment per C. S. Lewis (Belfast, 29 de novembre de 1898 – 22 de novembre de 1963), va ser crític, acadèmic i novel·lista. Fou autor d'obres de literatura medieval, d'apologètica cristiana i de fantasia. Lògic, sensible, solitari, individualista, desobedient i pessimista, va ser un home que va saber combinar un pensament rigorós, analític i lògic amb un estil literari vigorós i creatiu. La seva anomenada actual rau en l'èxit dels set llibres de Les cròniques de Nàrnia.

Biografia modifica

El seu pare era el fiscal i notari Albert James Lewis (1863-1929), el pare del qual va haver de marxar de Gal·les per anar viure a Irlanda, on començà sent obrer i acabà com a soci d'una important firma d'enginyeria i armador de vaixells. Sa mare, Flora Augusta Hamilton (1862-1908), que feia gala d'una ment crítica i irònica, era la filla d'un pastor protestant irlandès. Lewis tenia un germà gran: Warren H. Lewis (Warnie).^[1]^[2]

Als quatre anys, un cotxe va atropellar el seu gos Jacksie; llavors, Lewis va decidir que d'aleshores ençà el seu nom passava a ser 'Jacksie'. Al principi no responia a cap altre nom. Més tard, acceptava que l'anomenessin 'Jacks', el qual va passar a 'Jack', que és com el van anomenar amics i família la resta de la seva vida.^[3]

Quan Clive només tenia nou anys, la seva mare va posar-se malalta de càncer i morí. Aquesta mort marcà la seva vida. No sols el deixà orfe sinó que a més el separà del seu pare, que sota la pressió de la malaltia de la seva esposa s'havia convertit en un home intractable amb temperament imprevisible.

Sent molt jove, ja havia començat a escriure narracions fantàstiques que passaven en un món on els personatges eren animals. A més a més, va escriure altres novel·les.

El 1956 es va casar amb l'escriptora americana Joy Gresham, la qual va morir d'un càncer de medul·la quatre anys després, als quaranta-cinc anys.^[4]

Va ser amic i col·lega de J. R. R. Tolkien, l'autor d'El senyor dels anells. Tots dos eren personalitats importants a la facultat d'anglès de la Universitat d'Oxford i formaven part del grup literari informal conegut com als Inklings.

Lewis va morir el 22 novembre 1963 d'una insuficiència renal. La cobertura mediàtica de la seva mort va ser mínima, ja que va morir el mateix dia que va ser assassinat el president nord-americà John F. Kennedy.^[5]

Obres modifica

Algunes de les seves obres són:

Més enllà del planeta silenciós (1938)
L'estratègia del dimoni (1942)
Perelandra (1943)
El gran divorci (1945)
Aquesta força maligna (1946)
L'experiència de llegir
Mentre no tinguem rostre (1956)
Cartes per a en Malcolm (1963)
El problema del dolor (1940)
L'abolició de l'home (1943)
Pur cristianisme (1952)
Les cròniques de Nàrnia (1950-1956)
Els quatre amors (1960)
Una pena observada (1961)
Sorprès per l'alegria (autobiografia)
Miracles (C. S. Lewis)

Referències modifica

↑ «The Life of C.S. Lewis Timeline - C.S. Lewis Foundation». C.S. Lewis Foundation [Consulta: 11 març 2017].
↑ «C.S. Lewis Biography». [Consulta: 11 març 2017].
↑ Howat, Irene. Ten Boys Who Used Their Talents. Great Britain: Christian Focus Publications Ltd, 2006, p. 22. ISBN 978-1-84550-146-4.
↑ Schultz and West (eds), The C. S. Lewis Reader's Encyclopedia (Zondervan, Grand Rapids, Michigan, 1988), p. 249.
↑ McGrath, Alister. C. S. Lewis – A Life: Eccentric Genius, Reluctant Prophet. Tyndale House Publishers, Inc, 2013, p. 358.

Bibliografia complementària modifica

Barker, Dan. Losing Faith in Faith: From Preacher to Atheist. Freedom from Religion Foundation, 1992. ISBN 1-877733-07-5.
Dodd, Celia «Human nature: Universally acknowledged». The Times [Londres], 08-05-2004 [Consulta: 28 abril 2010].
Drennan, Miriam. «Back into the wardrobe with The Complete Chronicles of Narnia». BookPage, març 1999. Arxivat de l'original el 2009-02-05. [Consulta: 10 d’abril 2017].
Bruce L. Edwards. The Taste of the Pineapple: Essays on C. S. Lewis as Reader, Critic, and Imaginative Writer. The Popular Press, 1988. ISBN 0-87972-407-2.
Edwards, Bruce L. A Rhetoric of Reading: C. S. Lewis's Defense of Western Literacy. Center for the Study of Christian Values in Literature, 1986. ISBN 0-939555-01-8.
Ezard, John «Narnia books attacked as racist and sexist». The Guardian [Londres], 03-06-2002 [Consulta: 28 abril 2010].
Gopnik, Adam. «Prisoner of Narnia: How C. S. Lewis escaped». The New Yorker, 21-11-2005. Arxivat de l'original el 2014-05-02.
«If you didn't find Narnia in your own wardrobe ...». The Guardian [Londres], 04-12-2005 [Consulta: 28 abril 2010].^{[Enllaç no actiu]}
David Graham. We Remember C. S. Lewis. Broadman & Holman, 2001. ISBN 0-8054-2299-4.
Hooper, Walter. C. S. Lewis: A Companion and Guide. Londres: HarperCollins, 1996. ISBN 0-00-627800-0.
Letters of C. S. Lewis (paperback). expanded. Fount, 1988. ISBN 0-00-627329-7.
Hooper, Walter. They stand together: The letters of C.S. Lewis to Arthur Greeves (1914–1963). Londres: Collins, 1979. ISBN 0-00-215828-0.
Hooper, Walter. Through Joy and Beyond: A Pictorial Biography of C. S. Lewis. Londres: Macmillan, 1982. ISBN 0-02-553670-2.
Jacobs, Alan. The Narnian: The Life and Imagination of C. S. Lewis. San Francisco: Harper, 2005. ISBN 0-06-076690-5.
Lewis, C. S.. The Screwtape Letters. Collins, 2002a. ISBN 978-0-00-767240-0.
W. H. Lewis. Letters of C. S. Lewis. Londres: Geoffrey Bles, 1966. ISBN 0-00-242457-6.
Lucretius. De Rerum Natura (en llatí). Project Gutenberg. ISBN 0-19-814405-9.
Mühling, Markus. A Theological Journey into Narnia: An Analysis of the Message Beneath the Text. Vandenhoeck & Ruprecht, 2005. ISBN 3-525-60423-8.
Neven, Tom. «In Lenten Lands». Le Penseur Réfléchit, 17-12-2001. Arxivat de l'original el 21 juliol 2012.
Toynbee, Polly «Narnia represents everything that is most hateful about religion». The Guardian [Londres], 05-12-2005 [Consulta: 28 abril 2010].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clive Staples Lewis

Obres de Clive Staples Lewis al Projecte Gutenberg.

Obres de o sobre Clive Staples Lewis a Internet Archive
Journal of Inklings Studies Arxivat 2017-01-13 a Wayback Machine.
C. S. Lewis Reading Room,
C. S. Lewis research collection Arxivat 2014-07-02 a Wayback Machine. a The Marion E. Wade Center a Wheaton College
BBC Radio 4 – Great Lives – Suzannah Lipscomb on CS Lewis – 3 January 2017

[1] «The Life of C.S. Lewis Timeline - C.S. Lewis Foundation». C.S. Lewis Foundation [Consulta: 11 març 2017].

[2] «C.S. Lewis Biography». [Consulta: 11 març 2017].

[3] Howat, Irene. Ten Boys Who Used Their Talents. Great Britain: Christian Focus Publications Ltd, 2006, p. 22. ISBN 978-1-84550-146-4.

[4] Schultz and West (eds), The C. S. Lewis Reader's Encyclopedia (Zondervan, Grand Rapids, Michigan, 1988), p. 249.

[5] McGrath, Alister. C. S. Lewis – A Life: Eccentric Genius, Reluctant Prophet. Tyndale House Publishers, Inc, 2013, p. 358.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Biografia

Naixement	29 novembre 1898 Belfast (Irlanda del Nord)
Mort	22 novembre 1963 (64 anys) Oxford (Anglaterra)
Causa de mort	Causes naturals (Insuficiència renal )
Sepultura	Holy Trinity Church ^(en)




Dades personals
Religió	Anglicanisme
Formació	University College (1917–1925) Malvern College Campbell College, Belfast Wynyard School ^(en)
Activitat
Camp de treball	Escriptura, radiodifusió, teologia, escriptura creativa i professional, literatura fantàstica, poesia i ciència de la literatura
Lloc de treball	Londres
Ocupació	escriptor, professor d'universitat, teòleg
Activitat	1919 –
Ocupador	Magdalen College (1925–1954)
Gènere	Rondalla meravellosa, fantasia, ciència-ficció i apologètica
Moviment	Inklings
Professors	William T. Kirkpatrick ^(en)
Influències	Dante Alighieri, G. K. Chesterton, William Morris, Arthur Balfour, Joseph Butler, Beatrix Potter, Henry Rider Haggard, Edith Nesbit, William Butler Yeats, William Blake, Thomas Traherne, George MacDonald, H.G. Wells, Evelyn Underhill, Lord Dunsany, John Milton, Aristòtil, Plató, J. R. R. Tolkien i Geoffrey Chaucer
Nom de ploma	N. W. Clerk Clive Hamilton
Carrera militar
Branca militar	Somerset Light Infantry ^(en)
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables Fern-seed and elephants and other essays on Christianity ^(en) Surprised by Joy ^(en) (1941) The Screwtape Letters ^(en) (1943) The Space Trilogy ^(en) (1950) Les Cròniques de Nàrnia (1952) Mere Christianity ^(en) (1956) Till We Have Faces ^(en)
Localització dels arxius	Col·leccions Especials i Arxius Universitaris de la Universitat de Victoria [ SC250]
Família
Cònjuge	Joy Davidman (1954–1960)
Fills	Douglas Gresham, fill o filla adoptiva, David Gresham ^(en) , fill o filla adoptiva
Pares	Albert James Lewis ^(en) i Florence Augusta Hamilton ^(en)
Germans	W. H. Lewis
Premis (1956) Medalla Carnegie, per l'obra L'última batalla Membre de l'Acadèmia Britànica doctor honoris causa per la Universitat Laval Sir Israel Gollancz Prize ^(en)