Clorotrifluorometà

compost químic

El clorotrifluorometà, R-13, CFC-13, o freó-13, és un clorofluorocarboni (CFC) no corrosiu i no inflamable. També se'l considera un halometà mixt. S'utilitza com a refrigerant, però, a causa de les preocupacions sobre el seu potencial d'esgotament de l'ozó, el seu ús ha estat eliminat pel Protocol de Mont-real.

Infotaula de compost químicClorotrifluorometà
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular103,964 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCClF₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(F)(F)(F)Cl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Moment dipolar elèctric0,5 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−181 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició−81,4 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric0,5 D Modifica el valor a Wikidata
Perill
Potencial d'escalfament global15.451 Modifica el valor a Wikidata

Preparació modifica

Es pot preparar per reacció de tetraclorur de carboni   amb fluorur d'hidrogen   en presència d'una quantitat catalítica de pentaclorur d'antimoni  :

 

Aquesta reacció és anàloga per a la preparació de triclorofluorometà  , diclorodifluorometà   i tetrafluorometà  .

Toxicitat modifica

Dels clorofluorometans (CFC) totalment halogenats, el CFC-12 i el CFC-13 mostren una toxicitat aguda per inhalació extremadament baixa. El CFC-11 també té baixa toxicitat aguda per inhalació, essent les concentracions letals compreses en l'interval de 571-1427 g/m³ (100 000-250 000 ppm). Existeixen dades de toxicitat per inhalació en rates (Weigand, 1971) que parlen d'exposicions de 120 minuts amb concentracions de 600 parts CFC-13 per milió i 2604 g/m³ on cap efecte de toxicitat va ser observat. Els tests de carcinogeneitat duts a terme van donar negatiu (Longstaff et al. 1984).

Temps de residència al medi modifica

Els clorofluorocarbonis comercials són relativament persistents al medi ambient a causa de la seva estabilitat química, encara que el seu grau de persistència no s'ha determinat amb exactitud. Les millors estimacions actuals per als temps de residència mitjans en l'atmosfera són 65, 110, 400, 90, 180, i 380 anys per al CFC-11, CFC-12, CFC-13, CFC-113, CFC-114, i CFC-115, respectivament (la NASA, 1986).

Taula de propietats modifica

Propietat Valor
Densitat (ρ) a -127,8 °C (líquid) 1,603 g⋅cm−3
Densitat (ρ) a Punt d'ebullició (gas) 6,94 kg⋅m−3
Densitat (ρ) a 15 °C (gas) 4,41 g⋅cm−3
Temperatura de punt triple (Tt) -181 °C (92 K)
Temperatura crítica (Tc) 28,8 °C (302 K)
Pressió crítica (Pc) 3,86 MPa (38.6 bar)
Densitat crítica (ρc) 5,5 mol⋅L−1
Calor latent de vaporització al punt d'ebullició 149,85 kJ⋅kg−1
Capacitat calorífica a pressió constant (Cp) a -34,4 °C 0,06 kJ⋅mol−1⋅K−1
Capacitat calorífica a volum constant (CV) a -34,4 °C 0,051 kJ⋅mol−1⋅K−1
Ratio Capacitat calorífica (к) a -34,4 °C 1,168016
Factor de compressibilitat (Z) a 15 °C 0,9896
Factor acèntric (ω) 0,17166
Viscositat (η) a 0 °C (gas) 13,3 mPa⋅s (0,0133 cP)
Viscositat (η) a 25 °C (gas) 14,1 mPa⋅s (0,01440 cP)
Potencial destrucció ozó (ODP) 1 (CCl₃F = 1)
Potencial d'escalfament global (GWP) 14 000 (CO₂ = 1)

Referències externes modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorotrifluorometà