Diclorometà
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El diclorometà (DCM)—o clorur de metilè—és un compost orgànic amb la fórmula CH2Cl2. És un líquid incolor volàtil amb una aroma moderadament suau i que és molt usat com solvent. Encara que no és miscible amb aigua ho és amb molts solvents orgànics.[1]
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Nom curt | DCM |
Massa molecular | 83,953 Da |
Trobat en el tàxon | |
Rol | carcinogen ocupacional i cancerigen |
Estructura química | |
Fórmula química | CH₂Cl₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,33 g/cm³ (a 20 °C) |
Solubilitat | 2 g/100 g (aigua, 20 °C) |
Moment dipolar elèctric | 1,6 D |
Punt de fusió | −95 °C −95 °C −95,14 °C |
Punt d'ebullició | 40 °C (a 760 Torr) 40 °C (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 1,6 D |
Pressió de vapor | 350 mmHg (a 20 °C) |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 13 vol% |
Límit superior d'explosivitat | 23 vol% |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 85,75 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
Límit d'exposició a curt termini | 433,75 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) |
Límit d'exposició sostre | 0 mg/m³ (cap valor) |
IDLH | 7.981 mg/m³ |
Potencial d'escalfament global | 11 |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
líquid inflamable |
Història
modificaEl DCM es va preparar primer pel químic Henri Victor Regnault (1810–1878), qui el va aïllar d'una mescla de clorometà i de clor que havia estat exposat a la llum solar.
Producció
modificaEl DCM es produeix per reacció ja sigui amb el clorur de metil o el metà amb gas clor a 400–500 °C.
- CH₄ + Cl₂ → CH₃Cl + HCl
- CH₃Cl + Cl₂ → CH₂Cl₂ + HCl
- CH₂Cl₂ + Cl₂ → CHCl₃ + HCl
- CHCl₃ + Cl₂ → CCl₄ + HCl
El producte d'aquests processos és una mescla de clorur de metil, diclorometà, cloroform, i tetraclorur de carboni. Aquests compostos se separen per destil·lació.
Usos
modificaEl DCM és útil en molts processos químics. Pels problemes en la salut s'han cercat alternatives per aquestes aplicacions.[1]
S'ha fet servir en pintures i com desgreixant. També en la descafeïnació del cafè i del te i per preparar extractes de saboritzants.[2] Altres usos són per extreure la calor de petites diferències de temperatures, utilitzat per exemple en joguines com l'ocell que beu. També en certs plàstics.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 M. Rossberg et al. "Chlorinated Hydrocarbons" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2006, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_233.pub2
- ↑ Office of Environmental Health Hazard Assessment. «Dichloromethane». Public Health Goals for Chemicals in Drinking Water. California Environmental Protection Agency, September 2000.
Enllaços externs
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diclorometà |