Cobaltkoritnigita
La cobaltkoritnigita és un mineral que pertany al grup de la koritnigita, de la classe dels arsenats.[2] Va ser anomenada així per K. Schmetzer, W. Horn, and O. Medenbach l'any 1981, com a anàleg de cobalt de la koritnigita.
 Cobaltkoritnigita | |
|---|---|
 Cristalls de cobaltkoritnigita i eritrita provinents de Bou Azer, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc | |
| Fórmula química | (Co,Zn)(HAsO₄)·H₂O |
| Epònim | cobalt i Koritnigita  |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.06 |
| Dana | 39.1.4.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls petits, radials aciculars |
| Estructura cristal·lina | a = 7.95Å, b = 15.83Å, c = 6.67Å, α = 90.9°, β = 96.6°, γ = 90.0° |
| Color | porpra pàl·lid a un intens color porpra, vermell, rosa pàl·lid intens a porpra-rosa |
| Exfoliació | perfecta en {010}, bona en {100} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | subvítria, grassa |
| Color de la ratlla | rosa pàl·lid |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.646 nβ = 1.668 nγ = 1.705 |
| Birefringència | δ = 0,059 |
| Angle 2V | mesurat: 78°, calculat: 78° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-013 |
| Símbol | Ckor |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La cobaltkoritnigita és un arsenat de cobalt i zinc. Cristal·litza en el sistema triclínic formant petits cristalls d'1 mm o menys, normalment radials aciculars. És isostructural amb la koritnigita, de la qual n'és l'anàleg amb cobalt. Es pot confondre fàcilment amb l'eritrita. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 3. Pertany al grup koritnigita de minerals, juntament amb la koritnigita i la magnesiokoritnigita.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cobaltkoritnigita pertany a «08.CB - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: serrabrancaïta, hureaulita, sainfeldita, vil·lyael·lenita, nyholmita, miguelromeroïta, fluckita, krautita, koritnigita, yvonita, geminita, schubnelita, radovanita, kazakhstanita, kolovratita, irhtemita i burgessita.
Formació i jaciments modifica
Es troba com a mineral secundari en zones d'oxidació del cobalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: esferocobaltita, quars, pitticita, glaucodot, eritrita o cobaltita. Se n'ha trobat a la República Txeca, a Alemanya, al Japó, al Marroc, a Suïssa i a Catalunya, concretament a la mina de Les Ferreres, Rocabruna (Camprodon), sent la primera referència a la península Ibèrica.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cobaltkoritnigita |
- ↑ «Cobaltkoritnigite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Koritnigite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ Joan Rosell, Josep L. Garrido, Gemma Masons, Fermí Bobí. Rocabruna i el seu entorn. La mina de les Ferreres. 1a edició, febrer 2014. ISBN B-3687-2014 [Consulta: 8 desembre 2014].