Coloradoïta
La coloradoïta és un mineral del grup esfalerita de la classe dels sulfurs. Va rebre el seu nom l'any 1877 per Frederick Genth, de l'estat americà de Colorado.
 Coloradoïta | |
|---|---|
 Coloradoïta de la mina Bessie G, Districte de La Plata, Colorado | |
| Fórmula química | HgTe |
| Epònim | Colorado  |
| Localitat tipus | Keystone mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | massiu, granular |
| Estructura cristal·lina | a = 6.453 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | isomètrica hextetrahedral (43m) F43m |
| Color | negre |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 8,10 |
| Densitat | 8,10 g/cm³ (mesurada); 8,092 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Pb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Clr |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
És un tel·lurur de mercuri, amb freqüents impureses de plom. Cristal·litza en el sistema isomètric, normalment de manera massiva o granular. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5, amb una fractura desigual. A més de per ser mena del cobejat industrialment mercuri, és buscat en mineria com a mineral índex doncs sol estar associat a jaciments d'or i plata.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.
Formació i jaciments modifica
Pot trobar-se en zones hidrotermals, en filons de metalls preciosos i altres minerals del tel·luri. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tetraedrita, tennantita, esfalerita, pirrotina, pirita, petzita, krennerita, or, galena, calcopirita, calaverita o altaïta.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coloradoïta |
- ↑ «Coloradoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 març 2015].