Comanxe
El comanxe és una llengua de la família lingüística uto-asteca parlada pels comanxes, qui se separaren dels xoixons després que adquiriren cavalls cap al 1705. El comanxe i el xoixon són força similars malgrat que certs canvis de baix nivell de consonants en comanxe dificulten la intel·ligibilitat mútua.[3][4]
| Nʉmʉ Tekwapʉ [ˈnɨmɨ ˈrekʷapɨ ̥] | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 100 (2007)[1] 685 (2000)[2] |
| Parlants nadius | 915 (2000 ) |
| Parlat a | Oklahoma |
| Grup ètnic | Comanxes |
| Autòcton de | Grans Planúries |
| Estat | Oklahoma, Texas |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües uto-asteques llengües uto-asteques septentrionals llengües numic | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | com |
| Glottolog | coma1245 |
| Ethnologue | com |
| UNESCO | 862 |
| IETF | com |
| Endangered languages | 2005 |
El nom "comanxe" deriva de la paraula ute kɨmmantsi que vol dir "enemic, estranger".[5] El seu propi nom per a la llengua és nʉmʉ tekwapʉ que vol dir "llengua del poble".[6]
Ús i esforços de revitalització modifica
Encara que en l'actualitat s'estan realitzant esforços per garantir-ne la supervivència, la majoria dels parlants de la llengua són ancians. Al segle xix els nens comanxe van ser col·locats en internats on els dissuadiren de parlar la seva llengua materna, i fins i tot eren severament castigats per fer-ho. La segona generació es va criar parlant anglès, a causa de la creença que era millor per a ells no saber comanxe.
L'idioma comanxe va ser breument prominent durant la Segona Guerra Mundial. Un grup de disset joves coneguts com els codificadors comanxe van ser entrenats i utilitzats per l'Exèrcit dels Estats Units per enviar missatges que transmetien informació confidencial en l'idioma comanxe i que no podia ser desxifrat per l'enemic.
A partir de juliol de 2013 hi ha al voltant de 25 a 30 parlants nadius de la llengua, d'acord amb The Boston Globe.[7] Hi ha disponible un curs online per l'organització Learn Comanche[8] i el Comanche Language and Cultural Preservation Committee ofereix diccionaris i material d'aprenentatge de la llengua.[9] També s'imparteixen cursos de llengua comanxe al Comanche Nation College.[10] El Col·legi està duent a terme un projecte de registre lingüístic de la llengua, ja que la llengua és "majoritàriament oral" i emfatitza la instrucció per als membres de la tribu.[11]
Fonologia modifica
Vocals modifica
El comanxe té el típic inventari vocàlic numic de sis vocals. Endemés, hi ha un diftong comú, /ai/. Històricament, hi havia una certa quantitat de variació lliure entre [ai] i [e]} (com es mostra per comparació amb els cognats xoixon), però la variació ja no és tan comuna i més morfemes s'han convertit en fixos en qualsevol dels /ai/ o /e/.[12] En el següent quadre, els símbols bàsics són transcrits en alfabet fonètic internacional, mentre que els símbols equivalents a l'ortografia convencional es donen a la seva dreta, en parèntesi i en negreta. Tingueu en compte que el comanxe també té vocals sordes, però no són fonèmiques i per tant no estan representades en aquesta taula. En l'ortografia convencional aquestes vocals es marquen amb un subratllat: a̱, e̱, i̱, o̱, u̱, ʉ̱.
| Curta | Llarga | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Anterior | Central | Posterior | Anterior | Central | Posterior | |
| Tancada | i | ɨ (ʉ) | u | iː (ii) | ɨː (ʉʉ) | uː (uu) |
| Mitjana | e | o | eː (ee) | oː (oo) | ||
| Oberta | a | aː (aa) | ||||
Longitud vocàlica i expressió modifica
El comanxe distingeix les vocals per la longitud. Les vocals poden ser llargues o curtes. Les vocals llargues mai són sonores i en l'ortografia es representen com (aa, ee, ii, oo, uu, ɨɨ). Un exemple d'una vocal llarga és la (ee) a [wakaréʔee] que significa "tortuga".[12] Les vocals curtes poden allargar-se quan estan accentuades. Les vocals curtes poden ser sordes o sonores. Les vocals breus àtones solen sonoritzar-se quan segueixen /s/ o /h/ i, opcionalment, al final de paraula.[12]
Consonants modifica
El comanxe té el típic inventari consonàntic numic.[12] Igual que amb les llistes de vocals, els símbols bàsics són a la taula són a l'Alfabet fonètic internacional, mentre que els símbols equivalents en l'ortografia convencional es posen a la seva dreta en parèntesi i en negreta.
| Labial | Dental | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| plain | labial | |||||
| Nasal | m | n | ||||
| Oclusiva | p | t | k | kʷ (kw) | ʔ | |
| Africada | ts | |||||
| Fricativa | s | h | ||||
| Aproximant | j (y) | w | ||||
Morfologia modifica
Igual que moltes llengües de les Amèriques, Comanche es pot classificar com una llengua polisintética.
Noms modifica
Els sustantius comanxe es declinen per cas i nombre, i el llenguatge té un nombre dual. Igual que moltes llengües uto-asteques, els substantius poden gaudir d'un sufix absolutiu. Molts dels casos es marquen amb posposicions.
Els pronoms personals tenen tres nombres (singular, dual i plural) i tres persones. Tenen diferents formes, depenent de si són o no són el subjecte o l'objecte d'un verb, possessives (incloent formes possessives reflexives), o l'objecte d'una posposició. Igual que molts llengües ameríndies el comanxe té en pronoms en primera persona de plurals tenir tant formes inclusives i exclusives.
El paradigma comanxe per a sufixos nominals numerals és el següent:
| Subjecte | Objecte | Possessiu | |
|---|---|---|---|
| Dual I | -nʉkwʉh | -nʉkwʉh-ha | -nʉkwʉh-ha |
| Dual II | -nʉhʉ | -nihi | -nʉhʉ |
| Plural | -nʉʉ | -nii | -nʉʉ |
- Notes:
- Les formes objectives i possessiu difereixen només en la seva última característica: fortis s'aplica al final dels sufixos possessius.
- Els dos sufixos duals no són tècnicament diferents i es poden utilitzar indistintament. No obstant això, es prefereix el primer dels dos (Dual I) per als éssers humans.
- El sufix absolutiu podria caure abans de l'addició d'aquests sufixos.[12]
Verbs modifica
Molts dels lexemes verbals són regularment supletius: els verbs intransitius són supletius per al subjecte singular o plural i els verbs transitius són supletius per a l'objecte. Els verbs poden adoptar diverses afixos, com noms incorporats noms abans de l'arrel. La majoria dels afixos verbals són sufixos, excepte per expressar prefixos que canvien sonoritat i prefixos instrumentals.[12]
L'arrel del verb pot prendre una sèrie de prefixos i sufixos. A més d'afixos verbals, els verbs comanxe també poden ser augmentats per altres verbs. Encara que en principi els verbs comanxe es poden combinar lliurement amb altres verbs, en l'actualitat només un grapat de verbs, anomenats vebs auxiliars, es combinen sovint amb altres. Aquestes formes tenen tota la gamma de sufixos aspectuals. Els verbs auxiliars comuns en comanxe inclouen hani 'fer', naha 'ser, esdevenir', miʔa 'anar', i katʉ / yʉkwi 'seure'. Un exemple de com combinar els verbs: katʉ 'seure' + miʔa 'anar' = katʉmiʔa muntar (i marxar).
Prefixos instrumentals modifica
Com s'ha esmentat anteriorment el comanxe posseeix un ric repertori de prefixos instrumentals i certs verbs (anomenats verbs instrumentals) no poden anar sense un prefix instrumental. Aquests prefixos poden afectar la transitivitat d'un verb. Els prefixos instrumentals comanxe s'enumeren a continuació:
- kʉh- = 'amb les dents, barbeta, boca'
- kuh- = 'amb calor, foc'
- ma- = 'amb la mà' i com a instrumental generalitzat
- mu- / muh = 'amb el nas, llavis, front'
- nih- = 'verbalment'
- pih- = 'amb les natges, darrere (e.g., d'un cotxe)'
- sʉ- = 'amb fred'; fortis s'aplica al final del prefix
- sʉh- = 'amb el peu, en un moviment violent'
- su- = 'amb la ment, activitat mental'; fortis s'aplica al final del prefix
- tah- = 'amb el peu'
- toh- = 'amb la mà, acció violenta o completada'
- tsah- = 'amb la mà (ampliat a eines de mà)'
- tsih- = 'amb una punta afilada, amb el dit'
- tsox- = 'amb el cap'
- wʉh- = un instrumental d'ús
Sistema d'escriptura modifica
L'alfabet comanxe va ser desenvolupat per Alice Anderton, una antropòloga lingüista, i va ser adoptat com l'alfabet oficial comanxe per la Nació Comanxe el 1994. L'alfabet és la següent:
| Alfabet | Pronunciació | Alphabet | Pronunciació | Alfabet | Pronunciació | Alfabet | Pronunciació | Alfabet | Pronunciació | Alfabet | Pronunciació |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| a | /a/ | b | [β] /p/ | e | /e/ | h | /h/ | i | /i/ | k | /k/ |
| m | /m/ | n | /n/ | o | /o/ | p | [p] /p/ | r | [ɾ] /t/ | s | /s/ |
| t | [t] /t/ | u | /u/ | ʉ | /ə/ | w | /w/ | y | /j/ | ʔ | /ʔ/ |
- Notes:
- Les vocals llargues s'indiquen amb la duplicació de la vocal: aa, ee, ii, oo, uu, ʉʉ.
- Les vocals sordes s'indiquen amb un subratllat: a̱, e̱, i̱, o̱, u̱, ʉ̱.
- Quan la tensió no cau en la primera síl·laba de la paraula, que està marcada amb un accent agut ´: kʉtséena 'coiot'.
- L'oclusiva glotal /ʔ/ a vegades s'escriu ?.
- Els fonemes /ts/ i /kʷ/ s'escriuen com a ts i kw, respectivament.
Exemples modifica
Els següents són exemples de paraules de la llengua comanxe. Es basen principalment en the Comanche Vocabulary: Trilingual Edition de Manuel García Rejón (publicat originàriament en 1864). L'ortografia usada aquí no és l'alfabet oficial Comanche, però es basa en l'ortografia del castellà. En ell, les lletres dobles són llargues, i la h sempre sona com l'ànglès "hit", fins i tot enmig de la paraula, com a "cuhtz" (kuutsuu 'búfal'). Un marca d'accent indicata la tensió en aquesta síl·laba.
| Castellà | Comanxe | Alfabet oficial equivalent |
|---|---|---|
| Noi | Tuinéhpua | tuinʉpʉ |
| Germà (gran) | Bávi | pabi (-babi després de vocal) |
| Germà (jove) | Rámi | tami (a vegades -rami després de vocal) |
| Búfal | Cuhtz | kuutsuu |
| Moresc | Janib | hanipʉ |
| Puma | Toyarohco | toyaruku |
| Coiot | Tzensa | tzsensa ? (actualment és kʉtséena) |
| Grill | Tuaahtaqui | tuaahtaki |
| Cérvol | Areca | arʉka |
| Gos | Sarrie | sarii |
| Pare | Ap | apʉ |
| Foc | Cuuna | kuuna |
| Peix | Pécui | pekwi |
| Granota | Pasauiyió | pasawʔóo |
| Herba | Sonip | sunipʉ |
| Cavall | Puc | puuku |
| Casa | Caani | kahni |
| Cecina (menjar) | Inap | inapʉ |
| Lluna | Muea | mʉa |
| Mare | Pia | pia |
| No | Niatz | niats ?? (modern 'no' és kee) |
| Mussol | Mupitz | mupitsʉ |
| Conill | Tábo | tabu |
| Pluja | Emar | ʉmarʉ |
| Arc de Sant Martí | Paracoa | paracoa |
| Riu | Piajunubi | pia hunuubi |
| Germana (gran) | Batzi | patsi (-batsi following a vowel) |
| Germana (petita) | Nami | nami |
| Cel | Tomóbi | tomoobi |
| Estrella | Tatzinupi | tatsinupi |
| Sol | Taabe | taabe |
| Aigua | Paa | paa |
| Sí | Jaa | haa |
En cultura popular modifica
En un article al The Boston Globe de 2013 el lingüista Todd McDaniels del Comanche Nation College comentà sobre els intents de Johnny Depp de parlar comanxe a la pel·lícula The Lone Ranger, bo i dient que “Les paraules hi eren, la pronúncia era feble però acceptable."[7]
Referències modifica
- ↑ Fitxa del comanxe a Ethnologue
- ↑ Cens del 2000
- ↑ McLaughlin, John «A Counter-Intuitive Solution in Central Numic Phonology». International Journal of American Linguistics, 58, 2, 1992, pàg. 158–181.
- ↑ McLaughlin, John. «Language Boundaries and Phonological Borrowing in the Central Numic Languages». A: Casad, Gene; Willett, Thomas. Uto-Aztecan: Structural, Temporal, and Geographical Perspectives. Salt Lake City: University of Utah Press, 2000, p. 293–304. ISBN 970-689-030-0.
- ↑ Edward Sapir. 1931. Southern Paiute Dictionary. Reprinted in 1992 in: The Collected Works of Edward Sapir, X, Southern Paiute and Ute Linguistics and Ethnography. Ed. William Bright. Berlin: Mouton deGruyter.
- ↑ Lila Wistrand Robinson & James Armagost. 1990. Comanche Dictionary and Grammar. Summer Institute of Linguistics and The University of Texas at Arlington Publications in Linguistics Publication 92. Dallas, Texas: The Summer Institute of Linguistics and The University of Texas at Arlington.
- ↑ 7,0 7,1 Peterson, Britt «In ‘The Lone Ranger,’ is Tonto really speaking Comanche? - Boston.com». The Boston Globe, 06-07-2013 [Consulta: 11 juliol 2013].
- ↑ «Learn Comanche». Arxivat de l'original el 2013-07-23. [Consulta: 22 octubre 2013].
- ↑ «Comanche Language & Cultural Preservation Committee».
- ↑ «Academic services - Native Languages». Comanche Nation College. Arxivat de l'original el 2013-10-27. [Consulta: 22 octubre 2013].
- ↑ Mangan, Katherine «Comanche Nation College Tries to Rescue a Lost Tribal Language - Diversity in Academe». The Chronicle of Higher Education, 09-06-2013 [Consulta: 11 juliol 2013].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Charney, Jean O. A Grammar of Comanche. Lincoln, Nebraska: University of Nebraska Press, 1993. ISBN 0-8032-1461-8.
Bibliografia modifica
- Ager, Simon. Comanche (nʉmʉ tekwapʉ). Omniglot, 1998-2013.
- Anderton, Alice. (1997). Kaawosa plays a trick on a soldier: A Comanche coyote story. In Jane Hill, P.J. Mistry, & Lyle Campbell (Eds.), The life of language: Papers in linguistics in honor of William Bright (pp. 243–255). Trends in linguistics: Studies and monographs (No. 108). Berlin: Mouton de Gruyter.
- Armagost, James «Comanche deictic roots in narrative texts». Kansas Working Papers in Linguistics, 7, 1982, pàg. 5–14.
- Armagost, James «The temporal relationship between telling and happening in Comanche narrative». Anthropological Linguistics, 24, 1982, pàg. 193–200.
- Armagost, James «Comanche narrative: Some general remarks and a selected text». Kansas Working Papers in Linguistics, 8, 2, 1983, pàg. 1–30.
- Armagost, James «On predicting voiceless vowels in Comanche». Kansas Working Papers in Linguistics, 10, 2, 1985, pàg. 1–15.
- Armagost, James «Comanche ma-: Undistinguished deictic, narrative obviative». International publicació of American Linguistics, 51, 3, 1985, pàg. 302–310. DOI: 10.1086/465874. JSTOR: 1265433.
- Armagost, James «Three exceptions to vowel devoicing in Comanche». Anthropological Linguistics, 28, 1986, pàg. 3.
- Armagost, James «Interpreting St. Clair's Comanche texts: Objective case marking and the 'same subject' dependent clauses». Kansas Working Papers in Linguistics, 15, 2, 1990, pàg. 1–17.
- Bruce, Benjamin. "Mar
úawe!" Arxivat 2005-09-07 a Wayback Machine. October 14, 2005. - Canonge, Elliott D. «Voiceless vowels in Comanche». International publicació of American Linguistics, 23, 2, 1957, pàg. 63–67. DOI: 10.1086/464394. JSTOR: 1264055.
- Canonge, Elliott D. (1958). Comanche texts. Summer Institute of Linguistics publications in linguistics and related fields (No. 1). Norman, OK: Summer Institute of Linguistics of the University of Oklahoma.
- Casagrande, Joseph «Comanche baby language». International publicació of American Linguistics, 14, 1948, pàg. 11–14. DOI: 10.1086/463971. JSTOR: 1263088.
- Casagrande, Joseph B. «Comanche linguistic acculturation: I». International publicació of American Linguistics, 20, 2, 1954, pàg. 140–151. DOI: 10.1086/464267. JSTOR: 1263388.
- Casagrande, Joseph B. «Comanche linguistic acculturation: II». International publicació of American Linguistics, 20, 3, 1954, pàg. 217–237. DOI: 10.1086/464281. JSTOR: 1263347.
- Casagrande, Joseph B. «Comanche linguistic acculturation: III». International publicació of American Linguistics, 1, 1955, pàg. 8–25. DOI: 10.1086/464304. JSTOR: 1263210.
- Charney, Jean Ormsbee, 1993. A Grammar of Comanche. London/Lincoln: University of Nebraska Press.
- The Comanche Language and Cultural Preservation Committee, October 22, 2005.
- Hamp, Eric. «Prosodic notes: On Comanche voiceless vowels». International publicació of American Linguistics, 24, 4, 1958, pàg. 321–322. JSTOR: 1263980.
- Osborn, Henry; & Smalley, William «Formulae for Comanche stem and word formation». International publicació of American Linguistics, 15, 2, 1949, pàg. 93–99. DOI: 10.1086/464027.
- Rejón, Manuel García. (1864; reprint 1995). Comanche vocabulary (trilingual ed.). Gelo, Daniel J. (Ed.). Texas archaeology and ethnohistory series. Austin: University of Texas Press.
- Robinson, Lila Wistrand; & Armagost, James. (1990). Comanche dictionary and grammar. Summer Institute of Linguistics and The University of Texas at Arlington publications in linguistics (No. 92). Dallas, Texas: The Summer Institute of Linguistics and The University of Texas at Arlington.
- Smalley, William «Phonemic rhythm in Comanche». International publicació of American Linguistics, 19, 4, 1953, pàg. 297–301. DOI: 10.1086/464236.
- Troike, Rudolph C. «Comanche linguistic acculturation: A critique». International publicació of American Linguistics, 22, 3, 1956, pàg. 213–215. DOI: 10.1086/464370.
Enllaços externs modifica
| Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. |
- Comanche Language and Cultural Preservation Committee (Nʉmʉ Tekwapʉha Nomneekatʉ)
- Alfabet Comanxe at Omniglot.com
- Comanxe
- Exploration of the Red River of Louisiana, in the year 1852 / by Randolph B. Marcy; assisted by George B. McClellan. hosted by the Portal to Texas History. See charts in the back of the book that compare the English, Comanche, and Wichita languages.
- Mangan, Katherine «Comanche Nation College Tries to Rescue a Lost Tribal Language - Diversity in Academe». The Chronicle of Higher Education, 09-06-2013.