Concepció Piniella i Blanqué
Concepció Piniella i Blanqué (Prats de Lluçanès, 1877 - Santander, 1953) fou una dona catalana, professora de cant i solfeig a L'Orfeó Manresà des dels seus inicis, impulsora de les sardanes i pintora.[1] Fou mare de l'escriptor i polític Joaquim Amat-Piniella.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1877  Prats de Lluçanès |
| Mort | 1953 (75/76 anys) Santander (Cantàbria) |
| Activitat | |
| Ocupació | Professora de cant i de solfeig, impulsora de la sardana, i pintora |
| Família | |
| Fills | Joaquim i Anna Amat Piniella |
Nascuda en el si d'una família de tradició lliberal, els seus pares es van establir a Manresa a finals del segle xix. Es va casar amb Joaquim Amat i Palà, confiter de professió i propietari de les desaparegudes pastisseries La Confiança –que després esdevingueren La Pastisseria Ribera– del carrer de Sant Miquel. Van tenir dos fills, el Joaquim i l'Anna que van rebre l'educació primària a casa.[2] Concepció Piniella posseïa una gran formació intel·lectual i artística, havia estudiat música, tocava el piano i era una notable dibuixant i pintora que exposava els seus quadres i participava activament en esdeveniments culturals i socials.[1]
A començaments del segle xx, s'inicià a Manresa un període de gran expansió cultural, fruit de les idees de la Renaixença Catalana. S'incrementaren les publicacions de llibres, diaris i revistes, i es revifaren les inquietuds artístiques. Un grup de melòmans, encapçalats per Estanislau Casas Sanmartí, tenint com a model L'Orfeó Català, van aglutinar persones de diferents entitats i estrats socials amb la ferma voluntat de difondre i consolidar la llengua catalana mitjançant la música. El 6 d'octubre de 1901 el Consistori autoritzà la creació de l'Orfeó Manresà, a finals d'octubre quedaren aprovats els estatuts i s'establí el primer local social al primer pis del nº 56 del carrer d'Urgell.[3] Ben aviat es va veure la necessitat de dotar els components de les diferents seccions d'homes, senyoretes i nois d'un bon nivell musical. Concepció Piniella fou nomenada per unanimitat professora de solfeig, teoria i cant de la secció femenina. L'any 1903 el cor constava de 27 senyoretes, 26 homes, i 17 nois, i 80 socis protectors. Els concerts de l'Orfeó Manresà foren un distintiu de la ciutat i es succeïren amb gran èxit.[4] Més endavant, Concepció Piniella també va obrir una acadèmia de música per a senyoretes al carrer de Carrió, on impulsava la pràctica sardanista, ensenyava els passos, la tècnica i l'estètica de la dansa, acompanyant ella mateixa la part musical al piano.[1]
Després de la mort d'Estanislau Casas, l'any 1908 el mestre Joaquim Pecanins i Fàbregas, també de Prats de Lluçanès i guanyador de les oposicions a director del Conservatori de música de Manresa, fou nomenat director de l'Orfeó Manresà, donant un gran impuls i modernitat als ensenyaments musicals i a les actuacions de l'Orfeò.[5][6][7]
Segons la revista mensual Cròniques de l'Orfeó Manresà, el novembre de 1910 va presidir l'entitat l'alcalde Maurici Fius i Palà, el 1911 el president fou el folklorista Blai Padró i Obiols, Joaquim Amat i Palà constava com a representant de la junta del Teatre Conservatori i Concepció Piniella com a professora de la secció de senyoretes i en aquesta mateixa revista se la cita encara com a professora durant el curs acadèmic 1916-17.[8]
Després de la Guerra Civil espanyola, el seu fill Joaquim Amat Piniella, compromès políticament amb la República i exiliat a França, fou empresonat pels nazis i deportat al camp de Mauthausen-Gusen i a altres camps menors, d'on fou alliberat el maig de 1945.[2]
Concepció Piniella i Blanqué es traslladà a Santander on vivia la seva filla Anna i morí el 1953. La ciutat de Manresa en reconeixement al seu talent artístic i servei a la ciutat, li va dedicar un carrer al barri de la Font dels Capellans.[9]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Parcerisas i Font, Conxita i Lluïsa «A Manresa hi ha moltes dones que han fet història (Apartat dedicat a Concepció Piniella Blanqué, professora de cant i pintora. Pàg.17». El Pou de la Gallina- Revista manresana d'informació i opinió nº 242, Abril 2009, pàg. 44.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Biografia | Joaquim Amat-Piniella». [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ «Orfeó Manresà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «[Arxiu Comarcal del Bages. Programa del Concert de l'Orfeó Manresà dirigit per Estanislau Casas, amb la col·laboració de Lluís Ribera i la professora Concepció Piniella Blanqué]». Teatre Conservatori de Manresa, 13-03-1904. [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ Casòliva, Glòria Ballús i «Joaquim Pecanins Fàbregas (*1883; †1948), ejemplo de músico dedicado a la música culta y a la de tradición oral». Cuadernos de Investigación Musical, 3, 2017, pàg. 50–74. ISSN: 2530-6847.
- ↑ Ausió Rovira, Pedro «El Orfeó Manresà a traves de los tiempos (IV)». Diari de Manresa, 27-03-1948.
- ↑ Artís Benach, Pere. El Cant Coral a Catalunya. Barcelona: Barcino, 1980, p. 320. ISBN 8472265366.
- ↑ «[Arxiu Comarcal del Bages. Cròniques de l'Orfeò Manresà (volum 1910-1918)]», 1910. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ Galindo, Francesc. «Només el 2% dels noms d'espais públics de Manresa corresponen a dones laiques», 23-08-2019. [Consulta: 21 maig 2021].