El concili de París celebrat el 10 d'octubre de 614 va ser una assemblea convocada pel rei Clotari II en el qual van participar gairebé 80 bisbes (12 d'ells metropolitans) a més de l'abat de Canterbury.[1] És considerat com el concili més important de l'episcopat merovingi.[2]

Plantilla:Infotaula esdevenimentConcili de París
Map
 48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 08″ E / 48.8567°N,2.3522°E / 48.8567; 2.3522
Tipusconcili Modifica el valor a Wikidata
Data614 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParís Modifica el valor a Wikidata

Entre els 17 cànons aprovats pel concili, un dels més importants és el que parla de la llibertat que s'ha de garantir en l'elecció dels bisbes per lluitar contra pràctiques com la simonia. A més, s'assegura al clergat la competència exclusiva dels tribunals eclesiàstics per als processos que s'iniciessin contra ells. Solament després de la decisió del bisbe un sacerdot podia passar a la justícia civil.

D'altra banda, també es protegien els béns eclesiàstics i, sobretot, el respecte de la intenció dels donants, fins i tot quan les autoritats polítiques o eclesiàstiques hi tinguessin interès.

Tots aquests cànons expliquen les dificultats que afrontava l'Església a la zona i la responsabilitat que assumia el rei de posar-hi remei, tot i que en l'edicte que es va signar vuit dies després s'ajustaven les disposicions assumides (els reis podien intervenir en el nomenament de bisbes, els jutges civils podien actuar d'ofici si un clergue cometia delictes comuns, etc.). Els avatars del regne van obligar els bisbes a reunir-se novament el 27 de setembre de 626 a Clichy, on van confirmar els cànons de 614.

Notes modifica

  1. Cf. Concilis de la Gàl·lia de 511-680.
  2. Cf. Aigrain (1980: 460).

Bibliografia modifica

  • René Aigrain, «La chiesa franca sotto i merovingi» en Storia della Chiesa, vol. V: San Gregorio Magno, gli stati barbarici e la conquista araba (590-757), Editrice S.A.I.E., Turín 1980, p. 459-461
  • Friedrich Maassen, «Concilia aevi merovingici», en MGH, Legum sectio, Concilia, p. 185-192
  • Carl Joseph von Hefele, Histoire des conciles d'après les documents originaux, vol. III/1, París, p. 250-254
  • Charles de Clercq, La législation religieuse franque de Clovis a Charlemagne : etude sur les actes de Conciles et les capitulaires, les statuts diocésains et les règles monastiques (507-814), Bibliothèque de l'Université Bureaux du Recueil, Lovaina 1936
  • Viquitexts en llatí conté una transcripció dels cànons del Concilium parisiense (614).