Conclave de 1342
El Conclave de 1342 va ser el tercer Conclave de l'anomenat Papat d'Avinyó i el segon celebrat a Avinyó. En resultà elegit el Papa Climent VI, que succeí al Papa Benet XII.
  | ||||
| ||||
| Tipus | conclave | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 5 - 7 maig 1342 | |||
← 1334
1352 → | ||||
| Localització | Palau dels Papes (França) , Avinyó (França) | |||
| Estat | França | |||
| Jurisdicció | Ciutat del Vaticà | |||
| Participant | ||||
| Religió | Església Catòlica | |||
| Càrrec a elegir | papa | |||
| Elegit | Climent VI | |||
Mort de Benet XII modifica
El papa Benet XII va morir el 25 d'abril de 1342. A l'inici del seu pontificat desitjava tornar d'Avinyó a Roma i per això havia destinat quantitats substancials per a la reparació de Basílica de Sant Pere del Vaticà i Sant Joan del Laterà en un moment de gran inestabilitat a Itàlia i sobretot a Roma. No obstant això, aviat vaig abandonar aquests plans i va començar la construcció del Palau papal d'Avinyó. A més a més, va traslladar progressivament una important part de l'arxiu del Vaticà, motiu pel qual va guanyar suports al Col·legi Cardenalici. Dominat pels francesos, la Cúria Pontifícia era reticent a tornar al Riu Tíber.[1][2]
Participants modifica
El Conclave va comptar amb la presència de 18 dels 19 Cardenal que hi havia en aquell moment.[3][1]
Onze electors havien estat creats cardenals per Joan XXII, sis per Benet XII i un per Climent V. Catorze eren francesos, tres italians i un espanyol. El Camerlenc va ser Gasbert de Valle, Arquebisbat de Narbona, nebot de Joan XXII, que no era cardenal.[1]
| Elector | Títol | Elevat | Elevador | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Pierre Desprès | Bisbe de Palestrina | 20 desembre 1320 | John XXII | Degà del Col·legi Cardenalici; Vice-Canceller de l'Església Catòlica |
| Bertrand du Pouget | Bisbe d'Ostia i Velletri | 17 desembre 1316 | Joan XXII | Nebot de Joan XXII |
| Jean-Raymond de Comminges | Bisbe de Porto i Santa Rufina | 18 desembre 1327 | Joan XXII | |
| Annibaldo di Ceccano | Bisbe de Frascati | 18 desembre 1327 | Joan XXII | |
| Pedro Gómez de Barroso | Bisbe de Sabina | 18 desembre 1327 | Joan XXII | |
| Imbert du Puy | Sacerdot de SS. XII Apostoli | 18 desembre 1327 | Joan XXII | Protoprevere i Camarlenc del Col·legi Cardenalici
|
| Hélie de Talleyrand-Périgord | Sacerdot de S. Pietro en Vincoli | 25 maig 1331 | Joan XXII | Cardenal-protector de l'Orde dels Franciscans |
| Pierre Bertrand | Sacerdot de S. Clemente | 20 desembre 1331 | Joan XXII | |
| Gozzio Battaglia | Sacerdot de S. Prisca | 18 de desembre de 1338 | Benet XII | |
| Bertrand de Déaulx | Sacerdot de S. Marco | 18 desembre 1338 | Benet XII | |
| Pierre Roger, O.S.B. | Sacerdot de SS. Nereo ed Achilleo | 18 desembre 1338 | Benet XII | Elegit Papa Climent VI |
| Guillaume Tribunal, O.Cist. | Sacerdot de SS. IV Coronati | 18 desembre 1338 | Benet XII | Nebot de Joan XXII |
| Bernard d'Albi | Sacerdot de S. Ciriaco alle Terme | 18 desembre 1338 | Benet XII | |
| Guillaume d'Aure, O.S.B. | Sacerdot de S. Stefano al Monte Celio | Gener 1339 | Benet XII | |
| Raymond Guillaume des Farges | Diaca de S. Maria Nuova | 19 desembre 1310 | Papa Climent V | Protodiaca del col·legi Cardenalici; nebot de Joan XXII |
| Gaillard de la Mothe | Diaca de S. Lucia en Silice | 17 desembre 1316 | Joan XXII | |
| Giovanni Colonna | Diaca de S. Angelo en Pescheria | 18 desembre 1327 | Joan XXII | |
| Gauscelin de Jean | Bisbe d'Albano | 17 de desembre de 1316 | Joan XXII | Penitenciari major; nebot de Joan XXII |
Absents modifica
| Elector | Cardinalatial Títol | Elevat | Ascensor | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Bertrand de Montfavez | Diaca de S. Maria en Aquiro | 17 de desembre de 1316 | Joan XXII | Arxipreste de Sant Joan del Laterà |
L'elecció de Climent VI modifica
El Conclave va començar el 5 de maig i va durar només dos dies. El 7 de maig per unanimitat va ser escollit el cardenal Pierre Roger, antic canceller del rei de França Felip VI. L'elegit va prendre el nom de Climent VI el 19 de maig, i va ser solemnement coronat a la Catedral pel cardenal Raymond Guillaume des Farges.[1][2]