Viquipèdia

Congre de les Balears

espècie de peix

El congre de les Balears, congre roig, congre de sucre, congre dolç, congre serpeter, congre, verga (eivissenc) (Ariosoma balearicum)[4] és un peix de la família dels còngrids i de l'ordre dels anguil·liformes.[5]

Infotaula d'ésser viuCongre de les Balears
Ariosoma balearicum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN194968 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnguilliformes
FamíliaCongridae
GènereAriosoma
EspècieAriosoma balearicum Modifica el valor a Wikidata
((Delaroche, 1809)[1][2])
Nomenclatura
Sinònims
  • Ariosoma impressa (Poey, 1860)
  • Ariosoma minor (Howell Rivero, 1934)
  • Ariosoma somaliense (Kotthaus, 1968)
  • Conger auratus (Costa, 1844)
  • Conger balearicus (Delaroche, 1809)
  • Conger cassini (Risso, 1810)
  • Conger impressus (Poey, 1860)
  • Congermuraena balearica (Delaroche, 1809)
  • Congrellus balearicus (Delaroche, 1809)
  • Congromuraena balearica (Delaroche, 1809)
  • Congromuraena impressa (Poey, 1860)
  • Echelus ciuciara (Rafinesque, 1810)
  • Helmichthys diaphanus (Costa, 1844)
  • Leptocephalus affinis (Facciolà, 1883)
  • Leptocephalus eckmani (Strömman, 1896)
  • Leptocephalus ekmani (Strömman, 1896)
  • Leptocephalus inornatus (Facciolà, 1883)
  • Leptocephalus marginatus (Kaup, 1856)
  • Leptocephalus microphthalmus (Beebe & Tee-Van, 1928)
  • Leptocephalus rex (Eigenmann & Kennedy, 1902)
  • Leptocephalus taenia (Kaup, 1856)
  • Muraena balearica (Delaroche, 1809)
  • Muraena cassini (Risso, 1810)
  • Ophiosoma impressus (Poey, 1860)
  • Ophisoma acuta (Swainson, 1839)
  • Ophisoma balearicum (Delaroche, 1809)
  • Ophisoma impressus (Poey, 1860)[3]
ProtònimMuraena balearica Modifica el valor a Wikidata

Morfologia modifica

  • La longitud total ateny els 50 cm.
  • Cos serpentiforme, de llargada igual a unes set vegades la longitud del cap, més comprimit a la regió caudal que a la preanal.
  • Anus un poc anterior al centre de la longitud total.
  • Ulls grossos, amb l'espai interorbitari pla i molt estret.
  • Comissura bucal una mica per davant de la vertical del centre de l'ull.
  • Inici de l'aleta dorsal aproximadament a l'altura de la base de les pectorals.
  • Dors de color ocre clar o gris groguenc, flancs amb iridescències nacrades i ventre blanc brut. Aletes dorsal i anal blanquinoses o blavenques, orlades de negre.[6]

Alimentació modifica

Té una dieta carnívora.[7]

Hàbitat modifica

És una espècie bentònica i litoral que viu sobre fons sorrencs i fangosos fins als 732 m de fondària,[8] però normalment se'l troba entre els 20-100 m.[9]

Distribució geogràfica modifica

Viu a tot el Mediterrani, a l'Atlàntic intertropical oriental (des del sud de Portugal fins a Angola) i occidental (des del Canadà i Carolina del Nord -Estats Units- i el nord del Golf de Mèxic fins al nord de Sud-amèrica),[10] i a l'oest de l'oceà Índic, incloent-hi el Mar Roig.[11]

Referències modifica

  1. ↑ Swainson W. 1838. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 1. i-vi + 1-368.
  2. ↑ Delaroche, F. E. 1809. Suite du mémoire sur les espèces de poissons observées à Iviça. Observations sur quelques-uns des poissons indiqués dans le précédent tableau et descriptions des espèces nouvelles ou peu connues. Ann. Mus. Hist. Nat. Paris. v. 13: 313-361, Pls. 20-25.
  3. ↑ «Ariosoma balearicum». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  4. ↑ TERMCAT (català)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Tom I, Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a. part). Editorial Moll, Palma (Mallorca), 2007. ISBN 978-84273-6508-7. Pàg. 323.
  7. ↑ Bauchot, M.-L. i L. Saldanha 1986. Congridae (including Heterocongridae). p. 567-574. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. vol. 2. UNESCO, París.
  8. ↑ Smith, D.G. 1990. Congridae. p. 156-167. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  9. ↑ Sanches, J.G. 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  10. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  11. ↑ FishBase (anglès)

Bibliografia modifica

  • Bauchot, M.-L. 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 4a edició. Wiley, 2006. ISBN 978-0471250319. 
  • Riede, K. 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Congre de les Balears
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Congre_de_les_Balears&oldid=32984414»