Conrad II de Caríntia

Conrad II (probablement 1003-20 de juliol de 1039), anomenat el Jove, va ser duc de Caríntia el 1035 fins a la seva mort.

Infotaula de personaConrad II de Caríntia
Biografia
Naixementc. 1003 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1039 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (35/36 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWorms Cathedral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia sàlica Modifica el valor a Wikidata
ParesConrad I de Caríntia Modifica el valor a Wikidata  i Matilda de Suàbia Modifica el valor a Wikidata
GermansFrederic III de Lorena, Brunon de Wurtzbourg, Beatriu de Lorena i Sofia de Bar Modifica el valor a Wikidata

El seu pare, Conrad I de Caríntia, va morir en 1011 quan Conrad II era menor d'edat i no fou tingut en compte per la successió. Adalberó d'Eppenstein, marcgravi de Carantània des de feia uns 11 anys, fou investit amb el ducat de Caríntia. Conrad va conservar els dominis familiars formats pels comtats de Nahegau, Speyergau i Wormsgau.

El 1024, igual que el seu avi Otó I de Caríntia el 1002, Conrad fou candidat al tron d'Alemanya després de la mort de l'emperador Enric II, però fou el seu cosí, un altre Conrad II, fill del seu oncle patern, Enric de Speyer, el que fou elegit rei. El 1035, Adalberó es va rebel·lar contra la dinastia sàlica i fou privat del seu ducat. Conrad el Jove va ser triat per reemplaçar-lo. No va viure molt de temps després; va morir el 1039. Va ser enterrat al costat del seu pare i la seva mare, Matilde, filla de Herman II de Suàbia, a la catedral de Worms. A la seva mort, el seu hereu natural era el rei Enric, que fou duc com Enric IV de Caríntia.

No hi ha cap matrimoni registrat de Conrad, encara que un fill, anomenat Cunó, apareix el 1056, en la venda de Bruchsal al rei Enric.

Referències modifica

  • Wipo: Taten Kaiser Konrads II. a: Werner Trillmich, Rudolf Buchner (Hrsg.): Quellen des 9. und 11. Jahrhunderts zur Geschichte der Hamburgischen Kirche und des Reiches (FSGA 11), Darmstadt 1961