Consell de Dones de Singapur
El Consell de Dones de Singapur va ser una organització de Singapur. El grup defenia els drets de les dones i va ser especialment la veu principal en els problemes relatius a les dones i el matrimoni. El consell també es va assegurar de tindre una bona reacio amb els mitjans de comunicació i va escriure freqüentment als periòdics sobre els problemes de les dones.[1] El consell sermonejà respecte els drets de les dones en diversos veïnats del país.[2] Els esforços defensors del consell ajudaren a accelerar que s'aprovara l'Estatut de les Dones.[3]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització femenina  |
| Història | |
| Creació | 4 abril 1952 |
| Data de dissolució o abolició | 1971 |
Història
modificaLa idea de crear un consell de dones prové d'una reunió consistint en dones malaies feta l'octobre de 1951.[4] Shirin Fozdar tingué una reunió pública on dones, entre les quals hi havia Elizabeth Choy, Vilasini Menon, Robert Eu i Amy Laycock, anaren per decidir com seria tal grup.[5] El consell es basà en el Consell Nacional de les Dones a l'Índia,[6] la qual fou una inspiració per a les dones de la reunió.[5] El consell fou creat formalment el 4 d'abril de 1952.[7][8] Fozdar serví com la primera secretària[6] i Tan Cheng Hiong va ser la primera presidenta.[9] El comitè executiu del Consell de Dones de Singapur era ètnicament molt divers, tenint dones d'ascendència xinesa, malaia, euroasàtica i europea.[1] La quantitat de membres arribà a un pic d'al voltant de 2.000 el 1955.[8]
Durant la dècada de 1950, el Consell de Dones de Singapur va fer una campanya contra la pràctica de la poligàmia,[10] defengué l'atenció infantil i pressionà al govern per a fer reformes respecte la prostitució.[11] També es va preocupar de lesdones i les pràctiques de divorci d'aleshores.[12] El febrer de 1953, el consell obrí el primer club per a noies de Singapur al Centre de Benestar Joo Chiat.[13] El 1959, el consell pressionà als partit polítics del país perquè inclogueren drets per a les dones respecte el matrimoni en els seus programes.[10] La pressió feta pel consell ajudà a accelerar l'aprovació de l'Estatut de les Dones i l'Ordenança sobre els Musulmans.[3]
El consell perdé molt d'impuls després de l'aprovació de lleis que protegeixen els drets de les dones.[14] El grup es va dissoldre el 1971 després d'haver un declini del nombre de membres.[14]
Membres notables
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Chew, 1994, p. 117.
- ↑ Chew, 1994, p. 118.
- ↑ 3,0 3,1 Chew, 1994, p. 136.
- ↑ Chew, 1994, p. 114.
- ↑ 5,0 5,1 Chew, 1994, p. 115.
- ↑ 6,0 6,1 Wee, 2011, p. 63.
- ↑ 7,0 7,1 «Shirin Fozdar» (en anglès). Singapore Women's Hall of Fame. Arxivat de l'original el 2016-11-18. [Consulta: 23 maig 2017].
- ↑ 8,0 8,1 Chew, 1994, p. 116.
- ↑ 9,0 9,1 «Tan Cheng Hiong» (en anglès). Singapore Women's Hall of Fame. Arxivat de l'original el 2016-10-15. [Consulta: 23 maig 2017].
- ↑ 10,0 10,1 Lyons, 2008, p. 252.
- ↑ Chew, 1994, p. 120.
- ↑ Chew, 1994, p. 121.
- ↑ Chew, 1994, p. 119.
- ↑ 14,0 14,1 Chew, 1994, p. 137.
- ↑ «Checha Davies» (en anglès). Singapore Women's Hall of Fame. Arxivat de l'original el 2016-10-13. [Consulta: 23 maig 2017].
Bibliografia
modifica- Chew, Phyllis Ghim LIan «The Singapore Council of Women and the Women's Movement». Journal of Southeast Asian Studies, 25, 1, març 1994, pàg. 112-140.
- Lyons, Lenore. «Internalised Boundaries: AWARE's Place in Singapore's Emerging Civil Society». A: Paths Not Taken: Political Pluralism in Post-war Singapore. Singapore: NUS Press, 2008. ISBN 9789971693787.
- Wee, Ann. «The Women's Charter, 1961: Where We Were Coming From and How We Got There». A: Singapore Women's Charter: Roles, Responsibilities, and Rights in Marriage. Singapore: ISEAS Publishing, 2011. ISBN 9789814345019.