Consell de la Unió Europea
El Consell de la Unió Europea (CUE, abreviat Consell) és l'òrgan legislatiu i pressupostari de la Unió Europea, juntament amb el Parlament Europeu, i exerceix funcions de coordinació i elaboració de polítiques públiques.[1] Reuneix els ministres dels estats membres de la Unió Europea segons la matèria a tractar. La seva estructura i funcionament estan regulats en l'article 16 del Tractat de la Unió Europea i la secció 3a del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.[2]
.jpg)
Història i naturalesa modifica
El Consell de la Unió Europea, anteriorment denominat Consell de Ministres de la Unió Europea, és una institució única i comuna per a totes les Comunitats Europees des de la fusió dels executius de 1965. Amb l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht, s'autodenominà amb la seva actual nomenclatura eixint la principal instància decisòria de la UE.[1] De fet, és la institució que representa els interessos dels estats membres i, per tant, cadascun expressa els seus interessos particulars. És el principal òrgan decisori de la Comunitat.
Seu modifica
En principi les reunions se celebraven només al final de cada presidència i en territori de l'estat membre, pèro amb el temps es van anar afegint reunions extraordinàries vers la meitat de la presidència que se celebraven a la ciutat de Brussel·les. Finalment pel Tractat de Niça, i donades les dimensions que havien pres aquestes reunions, es va decidir que les reunions oficials se celebressin sempre en aquesta ciutat belga a partir de l'1 de maig de 2004, on un nou edifici està sent construït expressament per a això.[3]
També es poden celebrar reunions «informals» en algun lloc de l'estat membre que ocupa la presidència, la primera es va celebrar a Formentor (Mallorca) durant la presidència espanyola de 1995.[4]
Composició modifica
Al Consell de la Unió Europea s'hi troben representats els estats membres, a través de representants amb càrrecs ministerials, i la Comissió Europea, amb veu però sense vot, que està representada per un comissari.
Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matèries relacionades amb la Unió Econòmica i Monetària, també han estat convidats els ministres d'Economia i Hisenda, tal com està previst en la Declaració 4a del Tractat de la Unió Europea. A la primera sessió de cada reunió es convida al President del Parlament Europeu.
No es tracta pròpiament d'una institució de la UE, sinó d'un òrgan polític. No té seu
Presidència modifica
La presidència s'exerceix de forma rotatòria cada sis mesos, segons un ordre fixat per unanimitat pel Consell. Les seves funcions són:
- Representar les comunitats en els fòrums i relacions internacionals.
- Convocar les sessions del consell.
- Dirigir i ordenar els debats del Consell.
- Fixar l'ordre provisional de les reunions del Consell.
- Vigilar el desenvolupament normal dels treballs.
- Cooperar en la recerca de solucions concretes als diversos problemes que se sotmetin al Consell.
Secretaria General del Consell modifica
La secretaria general, amb seu a l'edifici Justus Lipsius de Brussel·les, proporciona ajuda a la presidència de torn, alhora que prepara i garanteix el bon funcionament de la institució, així com vetlla per la seva legalitat. Entre els seus membres cal destacar l'Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, càrrec actualment exercit per Federica Mogherini, que té una doble funció, ja que és representant al Consell i vicepresident de relacions exteriors de la comissió.
Comitè de Representants Permanents modifica
És un òrgan auxiliar del Consell de la UE, format pels representants permanents dels estats membres, que s'encarrega de preparar els treballs del Consell i executar les tasques que aquest li encomani. El formen els ambaixadors dels estats membres[5] acreditats davant la Comunitat Europea que a més fan tasques com a agents diplomàtics. Quan es reuneixen amb els membres del consell formen el COREPER.[2]
Formacions modifica
La formació més rellevant que i que es reuneix amb més freqüència és Consell d'Assumptes Generals i de Relacions Exteriors de la Unió Europea, tot i que és necessari destacar el Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, conegut com a Ecofin, que tracta els assumptes econòmics i financers. Amb tot, es poden arribar a destacar nou formacions i/o configuracions diferents en funció de la temàtica tractada.[1]
Funcions modifica
El Consell té 6 responsabilitats bàsiques:[1]
- Aprova les normes comunitàries a proposta de la comissió europea
- Coordina les polítiques econòmiques dels estats membres (Ecofin)
- Conclou els acords internacionals de la UE i tercers països
- Aprova el pressupost de la UE, decidit conjuntament entre el Consell i el Parlament Europeu
- Desenvolupa la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) sobre les directrius proposades pel Consell Europeu
- Coordina la cooperació entre els tribunals nacionals i la política en matèria penal (àmbit de cooperació intergovernamental)
No obstant això, pel fet que les decisions a prendre són múltiples està assessorat pel Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Aquest comitè prepara el treball del Consell, amb l'excepció dels temes d'agricultura que els prepara una comissió especial.
Vots modifica
El sistema de votació, amb constant debat, presenta les següents característiques des de l'1 de gener de 2007.[6] Es considera que s'obté la majoria qualificada quan es compleixen les següents condicions:
- Una majoria dels estats membres donen la seva aprovació (en alguns casos una majoria de 2/3)
- S'afirmen un mínim de 255 vots a favor de la proposta, o sigui, un 73,9% del total. a més a més, cada estat pot demanar que la confirmació dels vots representin almenys un 62% de la població total de la UE. Si no es respecta aquest criteri, la decisió no és aprovada.
| Vots | Estat membre |
|---|---|
| 29 |  França,  Alemanya,  Itàlia,  Regne Unit*
|
| 27 |  Espanya,  Polònia
|
| 14 |  Romania
|
| 13 |  Països Baixos
|
| 12 |  Bèlgica,  Txèquia,  Grècia,  Hongria,  Portugal
|
| 10 |  Àustria,  Bulgària,  Suècia
|
| 7 |  Croàcia,  Dinamarca,  Irlanda,  Lituània,  Eslovàquia,  Finlàndia
|
| 4 |  Xipre,  Estònia,  Letònia,  Luxemburg,  Eslovènia
|
| 3 |  Malta
|
* El Regne Unit va abandonar la Unió Europea l'any 2020.
Competències modifica
Essencialment té tres competències:
- Coordinació de les polítiques econòmiques generals dels estats membres
- Poder de decisió: Aprova fonamentalment reglaments, directives europees i decisions en funció del que dicta l'article 249 del Tractat Constitucional de la Comunitat Europea i successives modificacions.[7] Encara que la iniciativa legislativa és pràcticament competència de la comissió, el Consell pot ser colegislador quan és d'aplicació algun dels procediments els quals venen marcats pel Tractat de reforma institucional de la Unió Europea.[8]
- Responsabilitat en matèria de relacions exteriors de la Comunitat
Cronologia de les presidències modifica
| Any | Semestre | Trio | Presidència rotatòria |
|---|---|---|---|
| 1958 | gener-juny | Bèlgica
| |
| juliol-desembre | Alemanya
| ||
| 1959 | gener-juny | França
| |
| juliol-desembre | Itàlia
| ||
| 1960 | gener-juny | Luxemburg
| |
| juliol-desembre | Països Baixos
| ||
| 1961 | gener-juny | Bèlgica
| |
| juliol-desembre | Alemanya
| ||
| 1962 | gener-juny | França
| |
| juliol-desembre | Itàlia
| ||
| 1963 | gener-juny | Luxemburg
| |
| juliol-desembre | Països Baixos
| ||
| 1964 | gener-juny | Bèlgica
| |
| juliol-desembre | Alemanya
| ||
| 1965 | gener-juny | França
| |
| juliol-desembre | Itàlia
| ||
| 1966 | gener-juny | Luxemburg
| |
| juliol-desembre | Països Baixos
| ||
| 1967 | gener-juny | Bèlgica
| |
| juliol-desembre | Alemanya
| ||
| 1968 | gener-juny | França
| |
| juliol-desembre | Itàlia
| ||
| 1969 | gener-juny | Luxemburg
| |
| juliol-desembre | Països Baixos
| ||
| 1970 | gener-juny | Bèlgica
| |
| juliol-desembre | Alemanya
| ||
| 1971 | gener-juny | França
| |
| juliol-desembre | Itàlia
| ||
| 1972 | gener-juny | Luxemburg
| |
| juliol-desembre | Països Baixos
| ||
| 1973 | gener-juny | Bèlgica
| |
| juliol-desembre | Dinamarca
| ||
| 1974 | gener-juny | Alemanya
| |
| juliol-desembre | França
| ||
| 1975 | gener-juny | Irlanda
| |
| juliol-desembre | Itàlia
| ||
| 1976 | gener-juny | Luxemburg
| |
| juliol-desembre | Països Baixos
| ||
| 1977 | gener-juny | Regne Unit
| |
| juliol-desembre | Bèlgica
| ||
| 1978 | gener-juny | Dinamarca
| |
| juliol-desembre | Alemanya
| ||
| 1979 | gener-juny | França
| |
| juliol-desembre | Irlanda
| ||
| 1980 | gener-juny | Itàlia
| |
| juliol-desembre | Luxemburg
| ||
| 1981 | gener-juny | Països Baixos
| |
| juliol-desembre | Regne Unit
| ||
| 1982 | gener-juny | Bèlgica
| |
| juliol-desembre | Dinamarca
| ||
| 1983 | gener-juny | Alemanya
| |
| juliol-desembre | Grècia
| ||
| 1984 | gener-juny | França
| |
| juliol-desembre | Irlanda
| ||
| 1985 | gener-juny | Itàlia
| |
| juliol-desembre | Luxemburg
| ||
| 1986 | gener-juny | Països Baixos
| |
| juliol-desembre | Regne Unit
| ||
| 1987 | gener-juny | Bèlgica
| |
| juliol-desembre | Dinamarca
| ||
| 1988 | gener-juny | Alemanya
| |
| juliol-desembre | Grècia
| ||
| 1989 | gener-juny | Espanya
| |
| juliol-desembre | França
| ||
| 1990 | gener-juny | Irlanda
| |
| juliol-desembre | Itàlia
| ||
| 1991 | gener-juny | Luxemburg
| |
| juliol-desembre | Països Baixos
| ||
| 1992 | gener-juny | Portugal
| |
| juliol-desembre | Regne Unit
| ||
| 1993 | gener-juny | Dinamarca
| |
| juliol-desembre | Bèlgica
| ||
| 1994 | gener-juny | Grècia
| |
| juliol-desembre | Alemanya
| ||
| 1995 | gener-juny | França
| |
| juliol-desembre | Espanya
| ||
| 1996 | gener-juny | Itàlia
| |
| juliol-desembre | Irlanda
| ||
| 1997 | gener-juny | Països Baixos
| |
| juliol-desembre | Luxemburg
| ||
| 1998 | gener-juny | Regne Unit
| |
| juliol-desembre | Àustria
| ||
| 1999 | gener-juny | Alemanya
| |
| juliol-desembre | Finlàndia
| ||
| 2000 | gener-juny | Portugal
| |
| juliol-desembre | França
| ||
| 2001 | gener-juny | Suècia
| |
| juliol-desembre | Bèlgica
| ||
| 2002 | gener-juny | Espanya
| |
| juliol-desembre | Dinamarca
| ||
| 2003 | gener-juny | Grècia
| |
| juliol-desembre | Itàlia
| ||
| 2004 | gener-juny | Irlanda
| |
| juliol-desembre | Països Baixos
| ||
| 2005 | gener-juny | Luxemburg
| |
| juliol-desembre | Regne Unit
| ||
| 2006 | gener-juny | Àustria
| |
| juliol-desembre | Finlàndia
| ||
| 2007 | gener-juny | T1 | Alemanya
|
| juliol-desembre | Portugal
| ||
| 2008 | gener-juny | Eslovènia
| |
| juliol-desembre | T2 | França
| |
| 2009 | gener-juny | Txèquia
| |
| juliol-desembre | Suècia
| ||
| 2010 | gener-juny | T3 | Espanya
|
| juliol-desembre | Bèlgica
| ||
| 2011 | gener-juny | Hongria
| |
| juliol-desembre | T4 | Polònia
| |
| 2012 | gener-juny | Dinamarca
| |
| juliol-desembre | Xipre
| ||
| 2013 | gener-juny | T5 | Irlanda
|
| juliol-desembre | Lituània
| ||
| 2014 | gener-juny | Grècia
| |
| juliol-desembre | T6 | Itàlia
| |
| 2015 | gener-juny | Letònia
| |
| juliol-desembre | Luxemburg
| ||
| 2016 | gener-juny | T7 | Països Baixos
|
| juliol-desembre | Eslovàquia
| ||
| 2017 | gener-juny | Malta
| |
| juliol-desembre | T8 | Estònia
| |
| 2018 | gener-juny | Bulgària
| |
| juliol-desembre | Àustria
| ||
| 2019 | gener-juny | T9 | Romania
|
| juliol-desembre | Finlàndia
| ||
| 2020 | gener-juny | Croàcia
| |
| juliol-desembre | T10 | Alemanya
| |
| 2021 | gener-juny | Portugal
| |
| juliol-desembre | Eslovènia
| ||
| 2022 | gener-juny | T11 | França
|
| juliol-desembre | Txèquia
| ||
| 2023 | gener-juny | Suècia
| |
| juliol-desembre | T12 | Espanya
| |
| 2024 | gener-juny | Bèlgica
| |
| juliol-desembre | Hongria
| ||
| 2025 | gener-juny | T13 | Polònia
|
| juliol-desembre | Dinamarca
| ||
| 2026 | gener-juny | Xipre
| |
| juliol-desembre | T14 | Irlanda
| |
| 2027 | gener-juny | Lituània
| |
| juliol-desembre | Grècia
| ||
| 2028 | gener-juny | T15 | Itàlia
|
| juliol-desembre | Letònia
| ||
| 2029 | gener-juny | Luxemburg
| |
| juliol-desembre | T16 | Països Baixos
| |
| 2030 | gener-juny | Eslovàquia
| |
| juliol-desembre | Malta
|
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 EAPC. «Tema 8». A: Cos de titulació superior i cos de diplomatura de la Generalitat : (cossos d'administració especial). 1a. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. ISBN 84-393-7115-2.
- ↑ 2,0 2,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 683. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Laursen, Finn. The Treaty of Nice: Actor Preferences, Bargaining And Institutional Choice (en anglès). BRILL, 2006. ISBN 978-90-04-14820-8.
- ↑ Ventayol, Germà. «Formentor, capital de Europa» (en castellà). Última Hora, 20-09-2020. [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ Real Decreto 260/1986, de 17 de enero, por el que se crea la representación permanente de España ante la Unión Europea.
- ↑ El consejo de la Unión Europeas
- ↑ Ley Orgánica 3/2001, de 6 de noviembre, por la que se autoriza la ratificación por España del Tratado de Niza por el que se modifican el Tratado de la Unión Europea, los Tratados Constitutivos de las Comunidades Europeas y determinados actos conexos, firmado en Niza el día 26 de febrero de 2001.
- ↑ TRATADO DE LISBOA POR EL QUE SE MODIFICAN EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA Y EL TRATADO CONSTITUTIVO DE LA COMUNIDAD EUROPEA (2007/C 306/01)
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell de la Unió Europea |
- Consell de la Unió Europea
- Europedia: Guide to European policies and legislation Arxivat 2018-10-16 a Wayback Machine. (anglès) (francès)