Constel·lació del Cranc

constel·lació

El Cranc (Cancer),[1] de símbol ), és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc.

Infotaula constel·lacióCranc 
Nom en llatíCancer
AbreviaturaCnc
GenitiuCancri
Simbologiael Cranc
Ascensió recta9
Declinació+20
Àrea506 graus quadrats
Posició 31
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillant(β Cnc) (3,5m)
MeteorsDelta Càncrides
Limita ambLinx

Bessons
Ca Menor
Hidra
Lleó

Lleó Menor (cantonada)
Visible a latituds entre +90° i −60°.
Durant el mes de març a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del sistema solar.

Es troba entre les constel·lacions de Bessons a l'Est, Linx al Nord i les constel·lacions de Ca Menor i Hydra al Sud.

La constel·lació també dona el seu nom al Tròpic de Càncer

Objectes destacats modifica

Càncer no té estrelles brillants. α Cancri només té magnitud 4,2. Càncer és coneguda entre els aficionats a l'astronomia com la constel·lació en la qual es troba Praesepe (M44), també coneguda com 'El pessebre' ', un cúmul obert que conté també l'estrella ε Cancri i que pot observar-se amb uns simples prismàtics. El Pessebre abasta més d'un grau quadrat sent observable a simple vista com una llum difusa; situat dins del Pessebre -encara que molt lluny darrere del mateix-, hi ha un grup de galàxies pertanyent al cúmul de Coma-Virgo que només són visibles amb telescopis de potència mitjana. Altres objectes del cel profund que es troben en Càncer són M67, un cúmul obert conegut des de molt antic i molt vell, i NGC 2775, una galàxia espiral de magnitud 11,3. En una nit clara la constel·lació conté prop de 50 estrelles visibles a simple vista.

Estrelles principals modifica

Origen mitològic modifica

La constel·lació del cranc i la constel·lació de l'Hidra estan relacionades amb un dels dotze treballs del Heracles (Hèrcules romà). La deessa Hera, enemiga acèrrima d'Heracles va enviar un cranc gegant per posar fi a la seva vida mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar victoriós. Com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i l'Hidra al cel.

Notes modifica

  1. «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Coordenades:   09h 00m 00s; +20° 00′ 00″