Constructivisme (art)
El constructivisme va ser un moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 i es va fer especialment present després de la Revolució d'Octubre del 1917. No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme). Defensava un art al servei de la revolució i del poble. Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. La pintura i l'escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials. Emfasitza la relació amb el formalisme lingüístic i literari.[1]
És un terme d'ús freqüent avui en l'art modern, i es fa servir per separar l'art pur de l'art fet servir com a instrument per a propòsits socials. El terme construction art (art de construcció) va ser utilitzat per primera vegada de manera despectiva per Kasimir Malèvitx per a descriure el treball d'Alexander Rodchenko el 1917.[2]
Història modifica
Inicis modifica
El constructivisme apareix per primera vegada com a terme positiu en el Manifest realista de Naum Gabo, el 1920.[3] Poc després, Alexei Gan va utilitzar la paraula com a títol del seu llibre Constructivisme, imprès el 1922.[4]
La base d'ensenyament per al nou moviment va ser posada pel Comissariat del Poble per a l'Educació (o Narkompros) del govern bolxevic, a càrrec del ministeri de Cultura i Educació dirigit per Anatoli Lunacharski, que va suprimir la vella acadèmia de Petrograd de Belles Arts i l'Escola de Moscou de Pintura, Escultura i Arquitectura el 1918. L'oficina artística del Comissariat va funcionar durant la Guerra Civil russa principalment dirigida per futuristes, i va publicar el diari Art de la Comuna.[5] El centre del constructivisme a Moscou residia en Vkhutemas, l'escola per a l'art i el disseny, establerta el 1919.[6] Gabo va assenyalar, més endavant, que l'ensenyament en l'escola va ser orientat més envers la discussió política i ideològica que cap a la creació artística.
Tatlin, art constructiu i productivisme modifica
L'obra canònica del constructivisme va ser la proposta de Vladimir Tatlin per al Monument a la III Internacional (1919), que combinava una estètica de màquina amb components dinàmics que celebraven la tecnologia, com els reflectors i les pantalles de projecció.[7] Gabo va criticar públicament el disseny de Tatlin dient: «O es creen cases i ponts funcionals o el pur art per l'art, però no ambdós».[8]
Aquest fet va portar a una divisió important dins del grup de Moscou el 1920, quan el Manifest realista de Gabo i Antoine Pevsner va afirmar l'existència d'un nucli espiritual per al moviment. Això s'oposava a la versió del constructivisme adaptable i utilitària que sostenien Tatlin i Rodchenko.[9] L'obra de Tatlin va ser immediatament lloada per artistes d'Alemanya com una revolució en l'art: una foto del 1920 mostra George Grosz i John Heartfield sostenint una pancarta dient L'art és mort - Llarga vida a l'art de la màquina de Tatlin, i els dissenys per a la torre es van publicar a la revista de Bruno Taut Fruhlicht.[10]
Art al servei de la revolució modifica
Així com van estar envoltats en treballs de disseny industrial, els constructivistes van treballar en festivals públics i dissenys de cartells de carrer per al govern de la revolució bolxevic. Potser el més famós d'aquests es va donar a Vítsiebsk, on el grup UNOVIS de Malèvitx va pintar plaques d'anuncis i edificis.[12][13] El més conegut n'era el poster de Lissitzky: Colpegeu els blancs amb la falca vermella (1919).[14]
Inspirats per la declaració de Vladimir Maiakovsky "els carrers els nostres pinzells, les places les nostres paletes", artistes i dissenyadors van participar en la vida pública durant la Guerra Civil.[15] Una instància determinant en va ser el festival proposat per al congrés del Komintern el 1921 per Alexander Feixin i Liubov Popova. En resum, alguns dels constructivistes van estar fortament embolicats en la Finestra ROSTA, una campanya d'informació pública bolxevic al voltant dels anys 20. Alguns dels més famosos d'aquesta campanya van ser el pintor i poeta Vladimir Maiakovski i Vladimir Lebedev.[16]
Artistes associats al constructivisme modifica
|
|
|
Referències modifica
- ↑ «Constructivisme (art)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Khan-Magomedov, Selim O. Quilici, Vieri (ed.). Rodchenko. The complete work (
PDF) (en anglès). Massachusetts: MIT Press Cambridge, 1987. ISBN 0-262-11116-0.
- ↑ Gabo, Naum. Naum Gabo: sechzig Jahre Konstruktivismus : mit dem OEuvre-Katalog der Konstruktionen und Skulpturen (en alemany). Prestel, 1986. ISBN 978-3-7913-0773-2.
- ↑ Gan, Aleksej; Lodder, Christina. Constructivism = Konstruktivizm. Barcelona: Tenov, 2014. ISBN 978-84-939231-2-9.
- ↑ Fitzpatrick, Sheila. Lunacharski y la organización soviética de la educación y de las artes (1917-1921) (en castellà). Siglo veintiuno, 1977. ISBN 978-84-323-0245-9.
- ↑ Godz, Polina. «Vkhutemas, la revolucionària escola d'arts soviètica». Catarsi Magazín, 27-01-2021. [Consulta: 30 gener 2021].
- ↑ Honour, Hugh; Fleming, John. A world history of art. Revised seventh edition. London: Laurence King Publishing, 2016, p. 819. ISBN 978-1-85669-584-8.
- ↑ Olson, Ruth; Chanin, Abraham. Naum Gabo and Antoine Pevsner ( PDF) (en anglès). MOMA, 1948, p. 18.
- ↑ Harrison, Charles; Wood, Paul J. Art in Theory 1900 - 2000: An Anthology of Changing Ideas (en anglès). Wiley, 2003, p. 299. ISBN 978-0-631-22708-3.
- ↑ Janson, Horst Woldemar; Janson, Anthony F. History of Art (en anglès). Thames and Hudson, 1995, p. 820. ISBN 978-0-500-23701-4.
- ↑ García Márquez, Marta. «Cuatro generaciones viviendo entre pétalos y arquitecturas racionales» (en castellà). El Ideal Gallego, 20-08-2017. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Black Square: In the Circle of Malevich and the UNOVIS Group» (en anglès). Howard Schickler Fine Art, 2005. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «UNOVIS – the Bauhaus of the East» (en anglès). European studies blog. British Library, 29-10-2019. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ Johanna, Drucker; McVarish, Emily. Graphics design history: A critical guide [Història del disseny gràfic: una guia crítica] (en anglès), 2008-02-08, p. 188. ISBN 978-0-13-241075-5.
- ↑ Masanés, Cristina. «Renau: art i revolució per Cristina Masanés • Mirador de les arts,». Mirador de les Arts, 20-06-2019. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «ROSTA Windows Close» (en anglès americà). Seventeen Moments in Soviet History, 17-06-2015. [Consulta: 29 novembre 2023].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constructivisme |
- Constructivisme Arxivat 2006-08-22 a Wayback Machine. (anglès).
- Moviment constructivista Arxivat 2009-10-13 at the Portuguese Web Archive (anglès).