Convenció de Pequín
La Convenció de Pequín o la Primera Convenció de Pequín, és el nom que reben tres dels tractats desiguals, signats entre la Xina i el Regne Unit, França, i Rússia.
| |||
| Tipus | contracte tractat internacional  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 2 novembre 1860 (Julià) | ||
| Localització | Pequín (RP Xina) | ||
| Estat | dinastia Qing i Imperi Rus | ||
| Signatari | |||
Rerefons modifica
El 18 d'octubre de 1860, en acabar la Segona Guerra de l'Opi, les tropes britàniques i franceses van entrar a la Ciutat Prohibida, a Beijing. Després de la derrota final dels xinesos, el Príncep Gong es va veure obligat a signar dos tractats en nom de la dinastia Qing, un amb Lord Elgin i l'altre amb el Baró Gros, que van representar a la Gran Bretanya i França respectivament.[1] Tot i que Rússia no havia estat bel·ligerant, el Príncep Gong també va signar un tractat amb Nikolai Muravyov-Amursky.
El pla original consistia a cremar la Ciutat Prohibida, com a càstig pel maltractament que van rebre els presoners europeus per part dels funcionaris xinesos. Donat que fer-ho representaria posar en perill la signatura del tractat, es va modificar el pla inicial i en el seu lloc es va planificar la crema dels jardins dels palaus Qingyi Yuán i Yuanming Yuán de l'emperador.[1] Els tractats amb França i la Gran Bretanya, es van signar a l'edifici del Ministeri de Ritus, immediatament al sud de la Ciutat Prohibida, el 24 d'octubre de 1860.[2]
Termes modifica
L'àrea de la península de Kowloon havia estat llogada el març de 1860. La Convenció de Pequín va donar per acabat el contracte d'arrendament, i va cedir la terra formalment als britànics el 24 d'octubre de 1860.[3]
L'article 6 del tractat entre la Xina i el Regne Unit estipulava que la Xina havia de cedir la part de la península de Kowloon que es trobava al sud de l'actual Boundary Street, a Kowloon, i Hong Kong a perpetuïtat a la Gran Bretanya.
En el tractat també es va cedir part de Manxúria a l'Imperi Rus. Es van cedir a Rússia el drets sobre l'Ussuri Krai, una part del modern Krai de Primórie, el territori que corresponia a l'antiga província manxú de Tartària Oriental. El tractat és considerat com un dels tractats desiguals.
Conseqüències modifica
Els governs del Regne Unit i la República Popular de la Xina van signar la Declaració Conjunta Sino-Britànica el 1984, en virtut de la qual, la sobirania dels territoris arrendats als britànics, juntament amb l'Illa de Hong Kong, cedida en virtut del Tractat de Nanking (1842), i la península de Kowloon (la part al sud de Boundary Street), havien d'ésser retornats a la Xina l'1 de juliol de 1997.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 (anglès) Harris, David. Van Slyke, Lyman P. [2000] (2000). Of Battle and Beauty: Felice Beato's Photographs of China. University of California Press. ISBN 0899511007
- ↑ (anglès) Naquin, Susan. [2000] (2000). Peking: Temples and City Life, 1400-1900. University of California Press. ISBN 0520219910
- ↑ (anglès) Endacott, George Beer. Carroll, John M. [2005] (2005). A Biographical Sketch-book of Early Hong Kong. HK University press. ISBN 9622097421
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convenció de Pequín |
- (anglès) Una cronologia de la història de Hong Kong des del 1840 al 1999 Arxivat 2005-11-27 a Wayback Machine.