Convent de la Mare de Déu de l'Olivar
El Convent de la Mare de Déu de l'Olivar fou un convent situat a la plaça d'Espanya, 51, al municipi d'Alaquàs. És Bé de Rellevància Local amb identificador nombre 46.14.005-007.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | 5 abril 1537 | |||
| Consagració | 5 d'abril de 1537 | |||
| Cronologia | ||||
| segle XVII | construcció aljub | |||
| 1812 | exclaustration (en)  | |||
| 1835 | exclaustration (en) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alaquàs (Horta Sud) | |||
| Localització | Plaça d'Espanya, 51 d'Alaquàs | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 46.14.005-007 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament d'Alaquàs (1992–) | |||
.jpg)
Història modifica
A inicis del segle XIV es va aixecar una modesta capella prop del lloc on s'hauria trobat la imatge de la Mare de Déu de l'Olivar. La devoció local va portar a la cessió d'una parcel·la de terreny als Dominics, els quals van construir un convent i van establir-hi una comunitat. En ocasió d'una inspecció pel visitador al convent, i a causa del gran descuit i indiferència en el compliment de la regla, va haver-hi un conflicte entre diversos religiosos i el visitador, litigi que va resultar en la mort d'aquest. En vista d'aquests fets es va manar tancar el convent. Tots els seus religiosos van ser bandejats.[3]
El convent de Dominics va romandre molts anys tancat, però en l'any 1534, la infanta donya Isabel va voler que aquell convent es poblés amb religiosos Mínims i va treure les llicències necessàries. A més va manar rehabilitar l'edifici i va fer venir del convent de Sant Sebastià de València a alguns pares per iniciar una comunitat. Al principi d'establir-se la comunitat era molt pobra, perquè es mantenia de la caritat pública i de la caritat del senyor local, En Jaume d'Aguilar, qui va proporcionar algunes quantitats de blat. A més va donar una quantitat respectable en el seu testament de 13 d'agost de 1585. Amb aquestes quantitats s'afrontarien grans obres.[3]
El 5 d'abril de 1537 Jaume García d'Aguilar, Senyor d'Alaquàs, i Gaspar de Foix, General dels Mínims, van signar la Concòrdia de Fundació del Convent. En Jaume seria considerat fundador i patró del convent, comprometent-se a lliurar als mínims una església situada al costat d'Alaquàs on es venerava a la Mare de Déu de l'Olivar. A més es comprometia a construir un convent al costat de l'església. Aquest havia de tenir un claustre, dotze cel·les, refectori, cuina, sala capitular, infermeria i un hort contigu amb una extensió d'una cafissada (uns 3800 metres quadrats). Les obligacions del Senyor d'Alaquàs per al convent incloïen el lliurament anual de dos-cents cànters de vi, vuit cafissos de blat, dotze arroves d'arròs i trenta d'oli, compromís adquirit a perpetuïtat.[2]
A causa de la Llei d'Exclaustració del 1835, van abandonar el convent els religiosos mínims i l'edifici va romandre abandonat fins a l'any 1878.[3]
En l'any 1878 es va instal·lar una comunitat de monges oblates que recollia dones marginades per emprendre la seva rehabilitació. Va sorgir un conflicte entre els veïns d'Alaquàs i la comunitat religiosa sobre la titularitat del convent.[3]
L'ajuntament d'Alaquàs va adquirir la propietat de l'edifici el 21 de desembre de 1992.[4]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Fitxa BRL del Convento de Nuestra Señora del Olivar. Actual Iglesia Parroquial de Nuestra Señora del Olivar». Cult.gva.es. [Consulta: febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «LA fundación del convento de nuestra señora del Olivar». Quaderns d'investigació d'Alaquàs. [Consulta: febrer 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Convento de Mínimos». Quaderns d'investigació d'Alaquàs. [Consulta: febrer 2015].http://quadernsdinvestigacio.alaquas.org/ficheros/q19961505royo.txt
- ↑ Badia, Ánglees «Excavación arqueológica en el antiguo convento de Nuestra Señora del Olivar de Alaquàs» (en castellà). Papers de l'Horta, 1, Primavera 1994, pàg. 28-29.