Coure tornassolat

espècie d'insecte

El coure tornassolat (Lycaena alciphron),[1] també anomenat coure tornassol,[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.

Infotaula d'ésser viuCoure tornassolat
Lycaena alciphron Modifica el valor a Wikidata

Imago prop de Belgrad, Sèrbia  
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaLycaenidae
GènereLycaena
EspècieLycaena alciphron Modifica el valor a Wikidata
(Rottemburg, 1775)

Distribució modifica

S'estén pel nord d'Àfrica, gran part d'Europa i per l'Àsia fins al sud de Sibèria, nord-est de la Xina i Corea. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília, nord de França, illes Britàniques, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca, Escandinàvia, Finlàndia i sud de Grècia.[3][4] A la península Ibèrica és present a la majoria de sistemes muntanyosos, tot i que de forma més escassa al sud. A Catalunya és present sobretot als Pirineus i Prepirineus, amb poblacions aïllades a l'Albera, Serralada Transversal, Montseny, Muntanyes de Prades i Ports de Tortosa-Beseit. Antigament la seva distribució catalana era més extensa, amb poblacions, per exemple, a la Serra de Collserola i àrees properes, però aquestes fa dècades que es van extingir.[5]

Descripció modifica

Envergadura alar d'entre 31 i 35 mm.[6] Marcat dimorfisme sexual per la diferent coloració de l'anvers i en tenir la femella les ales més arrodonides. L'anvers del mascle és de color taronja intens amb marcades iridescències violetes, un estret marge negre a la part exterior de les dues ales i diversos punts negres repartits per ambdues ales. La femella presenta l'anvers similar al del mascle, però de color taronja més clar, sense iridescències i amb els punts negres més marcats. Revers semblant en ambdós sexes. Ala anterior de color taronja pàl·lid, marge gris i amb diversos punts negres. Ala posterior de color gris clar amb múltiples punts negres i una franja taronja prop del marge envoltada de taques negres a banda i banda.[5]

Hàbitat modifica

Prats secs, matollars, landes assolellades i marges de bosc.[6] Rang altitudinal des dels 50 m fins als 2650 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses poligonàcies, principalment de l'agrella (Rumex acetosa), però també d'altres espècies del mateix gènere.[6]

Període de vol i hibernació modifica

Vola en una generació entre els mesos de juny i agost, en funció de la localitat.[4] Hiberna com a eruga.[6]

Comportament modifica

Les femelles ponen els ous a les tiges i fulles de les seves plantes nutrícies. Habitualment seleccionen les plantes ja espigades i es van desplaçant tija avall tot tocant-la amb les antenes i abdomen abans de pondre l'ou.[5]

Espècies ibèriques similars modifica

Galeria modifica

Referències modifica

  1. «Coure tornassolat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 5 maig 2024].
  3. «Lycaena alciphron» (en anglès). [Consulta: 5 maig 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs modifica