Covel·lita
La covel·lita és un mineral de coure de la classe dels sulfurs. Va ser anomenat així l'any 1832 per François Sulpice Beudant en homenatge al mineralogista italià Niccolo Covelli (1790-1829), qui va descobrir el mineral al mont Vesuvi.
 Covel·lita | |
|---|---|
 Covel·lita de la mina Leonard, Butte, Montana, Estats Units  | |
| Fórmula química | CuS |
| Epònim | Nicola Covelli |
| Localitat tipus | Vesuvi |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CA.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CA.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.22 |
| Dana | 02.08.12.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prims i hexagonals o en rosetes, també massiva o granular |
| Estructura cristal·lina | a = 3.7938 Å, c = 16.341 Å; Z = 6 |
| Grup puntual | xexagonal dihexagonal dipiramidal |
| Color | blau indi, tendint a violeta |
| Exfoliació | {0001} perfecta, micàcia |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | mat o resinosa |
| Color de la ratlla | gris o negra, blau fosca en contacte amb l'aire |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 4,6 a 4,8 |
| Densitat | 4,68 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.450 nε = 2.620 |
| Pleocroisme | marcat, blau profund a blau pàl·lid |
| Fusibilitat | 2,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cv |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
És un sulfur abundant a l'escorça terrestre. Cristal·litza en el sistema hexagonal, en forma de cristalls prims i hexagonals o en rosetes. També ho fa amb un hàbit massiu o granular. Els bons cristalls són força rars. Es fa servir com mena de coure, ja que és un molt bon conductor del corrent elèctric. Té un marcat pleocroisme de blau profund a blau pàl·lid.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la covel·lita pertany a «02.CA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Cu» juntament amb els següents minerals: klockmannita, spionkopita, yarrowita, nukundamita i calvertita.
Formació i jaciments modifica
La covel·lita és trobada com un mineral secundari de coure, poques vegades és un mineral primari en jaciments de coure, i és encara menys probable que es trobi com un sublimat volcànic. Es forma a la intempèrie prop de la superfície dels dipòsits on el coure és el sulfur primari, en condicions hidrotermals. Pot contenir impureses de ferro, seleni, plata o plom. Acostuma a trobar-se com a recobriment sobre calcocita, calcopirita, bornita, enargita, pirita i altres sulfurs, sovint produint reemplaçaments pseudomòrfics d'altres minerals.
Varietats modifica
Es coneixen dues varietats de covel·lita:
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Covel·lita |
- ↑ «Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
- ↑ «Argentian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
- ↑ «Selenian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].