Coxiella burnetii
Coxiella burnetii és una espècie de bacteri patogen intracel·lular obligat que causa la malaltia de la febre Q, amb les seves formes aguda i crònica. El gènere Coxiella és similar morfològicament al gènere Rickettsia, però diferent en genètica i fisiologia. C. burnetii és gramnegatiu amb dues fases de creixement i endòspores que es troben al sòls.[1][2] Pot sobreviure als desinfectants estàndards i a molts canvis mediambientals.[3]
 C. burnetii, agent causant de la febre Q  | |
| Dades | |
|---|---|
| Malaltia | Febre Q |
| Tinció de Gram | gramnegatiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Pseudomonadati |
| Fílum | Pseudomonadota |
| Classe | Gammaproteobacteria |
| Ordre | Legionellales |
| Família | Coxiellaceae |
| Gènere | Coxiella |
| Espècie | Coxiella burnetii * (Derrick 1939)
|
| Nomenclatura | |
| Epònim | Frank Macfarlane Burnet i Herald Rae Cox |
Història i noms modifica
En la dècada de 1920 i 1930 els investigadors van trobar el que semblava un nou tipus de Rickettsia, aïllat de paparres. Primer es va dir Rickettsia diaporica, Rickettsia burnetii,
Transmissió modifica
El microorganisme es transmet entre animals com les vaques, les cabres o les ovelles, mitjançant les paparres. En canvi, la transmissió als humans es dona gràcies a la ingestió de llet no pasteuritzada i per la inhalació de les femtes o dels productes del part dels animals infectats.[4]
Quadre clínic modifica
Tot i que acostuma a cursar de manera asimptomàtica, la infecció per C. burnetii provoca a l'home el que s'anomena febre Q. Cursa amb febre, malestar inespecífic, semblant a una grip, que acostuma a ser benigne. Del total de casos, només entre el 4% i el 6% provoca una pneumònia i, de manera molt poc freqüent, afectar el fetge o al cor. Aquest últim pot donar una afectació de manera crònica, ara bé, per arribar aquí s'ha de cursar amb una patologia de base a les vàlvules cardíaques, pacients immunodeprimits o embarassades. El diagnòstic és per serologia.[5]
Ús com arma biològica modifica
En el programa de 1969 dels Estats Units per les armes biològiques C. burnetii era un dels set agents estàndard.[6]
Referències modifica
- ↑ Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th ed.. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9.
- ↑ Eldin, Carole; Mélenotte, Cléa; Mediannikov, Oleg; Ghigo, Eric; Million, Matthieu «From Q Fever to Coxiella burnetii Infection: a Paradigm Change» (en anglès). Clinical Microbiology Reviews, 30, 1, 2017-01, pàg. 115–190. DOI: 10.1128/CMR.00045-16. ISSN: 0893-8512. PMC: PMC5217791. PMID: 27856520.
- ↑ Sankaran, Neeraja. «Coxiella burnetii». A: Microbes and people : an A-Z of microorganisms in our lives. Phoenix, Arizona: The Oryx Press, 2000, p. 72. ISBN 1-57356-217-3. "In contrast to other rickettsiae, which are highly sensitive and easily killed by chemical disinfectants and changes in their surroundings, C. burnetii is highly resistant" & «Q fever». Centers for Disease Control and Prevention; National Center for Infectious Diseases; Division of Viral and Rickettsial Diseases; Viral and Rickettsial Zoonoses Branch, 13-02-2003. [Consulta: 24 maig 2006]. "The organisms are resistant to heat, drying, and many common disinfectants."
- ↑ «Coxiella burnetii - microbewiki» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ Maurin M, Raoult D. Q fever. Clin Microbiol Rev. 1999;12:518–53 .
- ↑ Croddy, Eric C. and Hart, C. Perez-Armendariz J., Chemical and Biological Warfare, (Google Books), Springer, 2002, pp. 30-31, (ISBN 0387950761), accessed October 24, 2008.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coxiella burnetii |
- Coxiella burnetii Arxivat 2011-07-27 a Wayback Machine. genomes and related information at PATRIC, a Bioinformatics Resource Center funded by NIAID