Cravan vs Cravan
Cravan vs Cravan és el primer llargmetratge del director català Isaki Lacuesta, un documental rodat a Barcelona, Lloret de Mar,[1] Madrid i París (cementeri de Père Lachaise)[2][3] el 2001 i estrenat el 2002.[1] Suposa la culminació del projecte iniciat amb el curtmetratge Caras vs. Caras arran del màster en documental de creació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona el 2000, on també hi participà José Luis Guerín.[4] Va guanyar diversos premis, entre altres, els de millor director revelació i del públic a la millor pel·lícula al Festival de Cinema de Sitges del 2002.
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Isaki Lacuesta  |
| Producció | Paco Poch |
| Guió | Isaki Lacuesta |
| Música | Víctor Nubla i Pascal Comelade |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 11 octubre 2002 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | català anglès francès castellà |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
     | |
El guió és del mateix Isaki Lacuesta, excepte l'escena del circ, que és de l'Adelaida Frias Borràs (Adelaida Perillós).[3]
La música original la firma el Víctor Nubla, a més de cançons del Pascal Comelade.[5]
Sinopsi modifica
En 1918, el poeta i boxador Arthur Cravan desapareix en el golf de Mèxic sense deixar rastre. En l'actualitat, un altre boxador i artista, el director de cinema Frank Nicotra, inicia una recerca que el portarà després dels misteriosos passos de Cravan des de Suïssa fins a Mèxic, passant per París, Londres i Barcelona (on va disputar un llegendari combat de boxa contra el que era campió del món dels pesos pesants en aquell moment, en Jack Johnson, a La Monumental de Barcelona.[6] Entremig de tot això, hi desfilen una sèrie de personatges de la cultura i la literatura catalanes, espanyoles, franceses, etc. Hi ha una certa dosi de material d'arxiu també.
Repartiment[5] modifica
- Frank Nicotra, poeta i boxador francès, com a Arthur Cravan, i també com a ell mateix
- Marian Varela, actriu i figurinista catalana, com a Mina Loy,[7] l'artista, escriptora i feminista britànica, i dona d'Arthur Cravan
La resta de personatges, en ordre alfabètic, fan d'ells mateixos:
- Eduardo Arroyo, pintor madrileny
- Maria Lluïsa Borràs, historiadora i crítica d'art, comissària d'exposicions, biògrafa de Cravan
- Enric Casasses, poeta català
- Marcel Fleiss, galerista francès
- Carles Hac Mor, poeta català
- Bernard Heidsieck, poeta fonètic francès
- Le Diablo Mariachi, grup de música catalana, de l'Hospitalet de Llobregat
- Merlin Holland, escriptor anglès i net d'Oscar Wilde
- Juli Lorente, àrbitre de boxa català,[8] historiador del boxeig[7]
- Adelaida Perillós (Adelaida Frias), circense catalana, i Le Cirque Perilleus (tb. el Circ Perillós)
- Pierre Pilatte, actor, artista d'accions performatives, director artístic belga
- Humberto Rivas, fotògraf argentí català
- Ester Xargay, poeta catalana
Premis[9][3][5] modifica
- Premi Sant Jordi RNE de la Crítica a la millor opera prima espanyola del 2002 (47a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia).[10]
- Director revelació. Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges.[11][12]
- Premi del públic. Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges.
- Vitòria a la millor pel·lícula. Festival de Cinema de Vitòria-Gasteiz.[13]
- Esment especial del Jurat al guió i direcció. Festival Òpera Prima de Tudela (Navarra).
- Premi Cinema Rescat d'investigació cinematogràfica per la millor utilització d'arxius en un film.
- Premi Crítica “Albatros” al III Certamen de Cinema i Curtmetratge de València, 2003.[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Fitxa de Cravan vs. Cravan, Barcelona Film Commission i Catalunya Film Commission, GenCat. [Accedit el 3-10-2020].
- ↑
Cravan vs Cravan a Internet Movie Database (anglès) [Accedit el 3-10-2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Fitxa de Cravan vs. Cravan
PDF al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport d'Espanya (castellà). [Accedit el 3-10-2020].
- ↑ Cravan vs. Cravan: La puerta que abrió Guerín a filasiete.com (castellà)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Informació sobre Cravan vs. Cravan a la pàgina del productor Mallerich Films - Paco Poch. [Accedit el 3-10-2020].
- ↑ «Cravan vs Cravan», ressenya a Fotogramas (castellà)
- ↑ 7,0 7,1 Fitxa de Cravan vs. Cravan PDF al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport d'Espanya (castellà). [Accedit el 3-10-2020].
- ↑ «Cravan vs Cravan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Biografia/CV d'Isaki Lacuesta[Enllaç no actiu] a la Universitat de les Illes Balears. [Accedit el 3-10-2020].
- ↑ «Sergio Castellito y Miranda Richardson, premiados con el Sant Jordi de cine», El País, 22 d'abril de 2003 (castellà)
- ↑ Premis a Sitges per a Cravan vs. Cravan, UPF, 9 d'octubre de 2002
- ↑ «Un jove gironí estrena a Sitges un documental sobre Arthur Cravan», Eix Diari, 11 d'octubre de 2002
- ↑ 'Cravan vs Cravan' y Javier Cámara lideran el palmarés en el Festival de Cine Arxivat 2020-02-04 a Wayback Machine. (castellà)
Enllaços externs modifica
| Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. |
- Fitxa del Cravan vs. Cravan a la pàgina del Barcelona Film Commission i Catalunya Film Commission, GenCat (en català, castellà i anglès)
- Informació sobre Cravan vs. Cravan a la pàgina del productor Mallerich Films - Paco Poch (en català, castellà i anglès).
- Fitxa de Cravan vs. Cravan PDF al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport d'Espanya (castellà).
- «Cravan contra Cravan», ressenya artística de la pel·lícula, per Carles Hac Mor, Avui, 22-03-2001.
- «Isaki Lacuesta: “El cinema et permet d'estar en dos llocs i dos temps a la vegada”», entrevista de Vicenç Batalla a Isaki Lacuesta, paris-bcn. cultura/culture, 1 de desembre de 2018.
- «Isaki Lacuesta, un cineasta viatger que transita per les fronteres», entrevista de Jordi Dorca a Isaki Lacuesta, amb fotos de Toni Vilches, Revista de Girona núm. 318, 2020, p. 14-21 PDF
- «Isaki Lacuesta. L'obra del director gironí és fruit d'un treball conjunt amb Isa Campo, companya, coguionista i coautora, un tàndem compromès que ha sabut transformar la imatge i la paraula en missatge», Pau Lanao, El Punt Avui, 23 octubre 2019.