Crios
En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs. Era un dels titans, fills d'Urà i Gea. Junt amb Euríbia va ser pare d'Astreu, Pal·lant i de Perses. Segons Pausànies, va ser pare de Pitó.[1] Participà en la guerra entre els titans i els déus olímpics (la Titanomàquia). Després que Zeus, líder dels olímpics, demanés ajuda a Gea i aquesta li digués que havia d'alliberar els ciclops i els hecatonquirs, els titans van ser derrotats i Crios llençat al Tàrtar, la part més profunda de l'inframón, junt amb els seus germans.[2]
| Tipus | tità  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Euríbia |
| Mare | Gea |
| Pare | Urà |
| Fills | Pal·lant, Astreu i Perses |
| Altres | |
| Part de | Uranids (en)  |
Personatges contemporanis modifica
- Crios és un dels tres titans amb qui Xena es troba en l'episodi 7 de la temporada 1 de Xena: La princesa guerrera, anomenat «Els Titans».
- Crios és el nom d'un personatge fictici que té el càrrec de teòcrata de l'Atlàntida en el joc d'ordinador Age of Mythology: the Titans, i en què també s'anomena així el mateix Tità amb aquest nom.
Referències modifica
- ↑ Pausànies. Descripció de Grècia, X, 6, 5
- ↑ Apol·lodor. Biblioteca, I, 1, 3; 2, 2
Bibliografia modifica
- Gran part del contingut d'aquest article ha estat traduït lliurement del corresponent article de la Wikipedia en anglès i en castellà.
- Per normalitzar correctament al català els termes i noms: Crios, titans, Titanomàquia, Gea, Urà, ciclops, Pausànies, Pitó i Astreu.
GREC.CAT [en línia]: L'Hiperenciclopèdia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, c2007. [Consulta: 9 febrer 2007].
- Per normalitzar correctament al català el nom: Euríbia.
Bigues, Jordi. "James E. Lovelock: el preu de la independència". Medi Ambient: tecnologia i cultura. Núm. 30, octubre 2001. <http://www.gencat.net/mediamb/revista/rev30-7.htm> [Consulta: 9 febrer 2007].
- Per normalitzar correctament al català el nom: Perses.
Ferecides d'Atenes Histories [en línia]. <http://seneca.uab.cat/antiguitat/PAMIAS/ARXIUS/Pherecyd.%20fr.%201-47.pdf[Enllaç no actiu]> [Consulta: 12 febrer 2007].
- Per normalitzar correctament al català el terme: hecatonquirs.
El naixement i la infància de Zeus:el text clàssic. [Consulta: 12 febrer 2007].
Enllaços externs modifica
- Theoi Project, Krios (anglès).