Cristià VIII de Dinamarca

Cristià VIII de Dinamarca (Copenhaguen 1786 - 1848). Rei de Dinamarca des de l'any 1839 i fins a la seva mort l'any 1848.

Infotaula de personaCristià VIII de Dinamarca

El rei Cristià VIII de Dinamarca.
Nom original(da) Christian VIII. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1786 Modifica el valor a Wikidata
palau de Christiansborg (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1848 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Amalienborg (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Sèpsia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCatedral de Roskilde Modifica el valor a Wikidata
Duc de Schleswig
3 desembre 1839 – 20 gener 1848
← Frederic VI de DinamarcaFrederic VII de Dinamarca →
Duke of Holstein (en) Tradueix
3 desembre 1839 – 20 gener 1848
← Frederic VI de DinamarcaFrederic VII de Dinamarca →
Monarca de Dinamarca
3 desembre 1839 – 20 gener 1848
← Frederic VI de DinamarcaFrederic VII de Dinamarca →
Duke of Lauenburg (en) Tradueix
3 desembre 1839 – 20 gener 1848
← Frederic VI de DinamarcaFrederic VII de Dinamarca →
Monarca de Noruega
17 maig 1814 – 10 octubre 1814
← Frederic VI de DinamarcaCarles XIII de Suècia →
Regent
19 febrer 1814 – 19 maig 1814
Governor-general of Norway (en) Tradueix
1813 – 1814 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca, mecenes Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei
Duc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Oldenburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCharlotte Friederike zu Mecklenburg
Caroline Amalie von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg
FillsFrederic VII de Dinamarca
 ( Charlotte-Frédérique de Mecklembourg-Schwerin)
Frederik Kraft
 ( )
Frederik Carl Eide
 ( )
unnamed son Oldenburg (en) Tradueix
 ( Charlotte-Frédérique de Mecklembourg-Schwerin) Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic, príncep de Dinamarca i Noruega Modifica el valor a Wikidata  i Sofia Frederica de Mecklenburg-Schwerin Modifica el valor a Wikidata
GermansFerdinand de Danemark, Lluïsa Carlota de Dinamarca i Princess Juliane Sophie of Denmark (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: c51e0c92-390d-4d71-848a-b481a0c0d1e3 Find a Grave: 6874462 Modifica el valor a Wikidata

Nat al Palau de Christiansborg a Copenhaguen el dia 18 de setembre de 1786, essent fill del príncep hereu Frederic de Dinamarca i de la duquessa Sofia Frederica de Mecklenburg-Schwerin. Cristià era net per via paterna del rei Frederic V de Dinamarca i de la duquessa Juliana Maria de Brunsvic-Wolfenbüttel; mentre que per via materna ho era del duc Lluís de Mecklenburg-Schwerin i de la duquessa Carlota Sofia de Saxònia-Coburg Saafeld.

El dia 21 de juny de 1806 contragué, a Ludwigslust, núpcies amb la duquessa Carlota de Mecklenburg-Schwerin de qui es divorcià el 1810. Carlota era filla del gran duc Frederic Francesc I de Mecklenburg-Schwerin i de la duquessa Lluïsa de Saxònia-Gotha. La parella tingué dos fills:

Cristià VIII va morir per enverinament al palau d'Amalienborg a Copenhaguen el 1848 i està enterrat a la catedral de Roskilde.

Rei de Noruega modifica

La seva intel·ligència i les seves maneres aristocràtiques però properes al poble a la vegada, li permeteren aconseguir una alta popularitat entre la ciutadania del país. L'any 1813 fou enviat a la ciutat d'Oslo com a stattholder del rei de Dinamarca a Noruega. D'aquesta manera, Cristià inicià diversos contactes amb el món de la política i contribuí en la millora de la imatge de la dinastia entre els noruecs, imatge que havia quedat molt danyada arran de l'aliança entre Napoleó Bonaparte i el rei Frederic VI de Dinamarca, i el gener de 1814 es va haver de signar el Tractat de Kiel de 1814,[1] pel qual se cedia Noruega al rei suec,[2] però els noruecs s'hi van resistir i una assemblea constituent escollí a Cristià com a rei del país, però l'amenaça d'invasió feu que Cristià hagués d'abdicar i Noruega quedà incorporada a Suècia a través d'una unió reial prevista en la Convenció de Moss, respectant la constitució noruega de 1814.[3] Aquesta unió es materialitzà després d'una breu campanya militar en què les tropes sueques s'imposaren a un restringit exèrcit noruec.

A la Convenció de Moss es preveia que Cristià cediria el poder a l'Storting i que posteriorment abdicaria com a monarca. Immediatament després, l'Storting adoptaria un seguit de condicions constitucionals que permetrien la unió reial entre Noruega i Suècia. Així, el rei Carles XIII de Suècia fou elegit rei dels noruecs.

Rei de Dinamarca modifica

Com a conseqüència de la fama de demòcrata que tenia, Cristià fou rebutjat a la majoria de corts europees, extremadament reaccionàries. Aquest rebuig s'estengué entre l'aristocràcia danesa, i Cristià i la seva muller, Carolina Amàlia, es mantingueren apartats de la vida social i pròxims a diverses societats literàries i científiques.

No fou fins al 1831 que Cristià s'integrà plenament al Consell d'Estat. Així, el 13 de desembre de 1839 ascendí al tron danès amb el nom de Cristià VIII. Arran de la seva ascensió, el Partit Liberal tingué grans expectatives d'iniciar una etapa constitucionalista a Dinamarca però aviat s'observà que Cristià no tenia cap intenció d'escoltar ni d'aprovar cap projecte liberal.

Cristià únicament inicià una reforma profunda de l'Administració. Durant el seu regnat es visqué un fort creixement dels sentiments nacionalistes danesos arran de la qüestió dels ducats de Slesvig i de Holstein i es posaren els fonaments del creixent interès danès pels territoris meriodionals.

De la mateixa manera que els seus avantpassats, Cristià esdevingué un important mecenes de l'astronomia.

Veient que el seu fill, el futur rei Frederic VII de Dinamarca, era incapaç de tenir descendència, Cristià inicià els tràmits necessaris per garantir la continuïtat de la dinastia en la figura de qui seria el rei Cristià IX de Dinamarca.

Cristià es troba enterrat a la Catedral de Roskilde.



Precedit per:
Frederic VI
Rei de Dinamarca
 

1839-1848
Succeït per:
Frederic VII
Precedit per:
Frederic VI
Rei de Noruega
 

1814
Succeït per:
Carles II


Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristià VIII de Dinamarca
  1. Iverslee, P. P.. Events leading to the separation of Norway and Denmark (from 1801-1814) (en anglès). Augsburg Pub. House, 1899, p.122. 
  2. Helgadóttir, Ragnhildur. The influence of American theories of judicial review on Nordic constitutional law (en anglès). Martinus Nijhoff Publishers, 2006, p.3. ISBN 9004150021. 
  3. Helgadóttir, Ragnhildur. The influence of American theories of judicial review on Nordic constitutional law (en anglès). Martinus Nijhoff Publishers, 2006, p.5. ISBN 9004150021.