Cristina Peri Rossi

escriptora uruguaiana

Cristina Peri Rossi (Montevideo, 12 de novembre de 1941) és una escriptora, professora de literatura, traductora i periodista uruguaiana que es va exiliar a Espanya després de la dictadura militar que va tenir lloc amb el cop d'Estat de 1972.[1]

Infotaula de personaCristina Peri Rossi

(1986) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 novembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUruguaiana, Espanyola
FormacióInstitut de Professors Artigas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, traductora i periodista.
Participà en
20 juny 1998Per un nou model de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Lloc webcristinaperirossi.es Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1719378 Goodreads author: 37165 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Rossi va néixer a Montevideo, ciutat on va viure fins a 1972, quan els militars van aconseguir el poder i el govern de l'Uruguai. Després d'haver estat expulsada de la Universitat de la República, on impartia literatura comparada, i després que moltes de les seves obres fossin destruïdes i prohibides pel règim dictatorial uruguaià, Rossi es va establir a Barcelona i, des d'allà, va escriure durs articles contra la dictadura del seu país. Tanmateix, les seves polèmiques acusacions i la seva actitud d'esquerra li van provocar enemics que donaven suport al franquisme. Per aquest motiu, el 1974 decideix exiliar-se a París, on roman fins a la fi del règim franquista i la fi de la dictadura i l'opressió a Espanya.

Després del seu retorn a Barcelona, va obtenir la nacionalitat espanyola i es va dedicar a escriure assajos i articles a favor dels drets humans i en defensa del feminisme i el respecte als homosexuals. Molts dels seus articles han aparegut en periòdics espanyols i estrangers, entre ells: El País, Vanguardia, El Mundo, el Periódico de Barcelona, etcètera.

Com a escriptora, Rossi va explorar molts gèneres (poesia, assaig, relat, novel·la) i les seves obres han estat traduïdes a més de catorze llengües diferents.

Va ser tertuliana fixa del programa "Una nit a la Terra" de Catalunya Ràdio fins que va ser acomiadada l'octubre de 2007 després d'haver-hi treballat durant més de trenta anys. La raó per la qual va ser rellevada del càrrec va ser per no parlar català en un mitjà de comunicació a tal propòsit. Arran d'aquest incident, s'han obert moltes postures contraposades: qui condemnen l'acció de la ràdio, qualificant-la de discriminatòria, i qui, d'altra banda, justifiquen la mesura en exposar que Rossi no va demostrar cap interès per aprendre la llengua catalana en les més de tres dècades que duu vivint a Catalunya.[2][3]

L'any 2021 Cristina Peri Rossi va obtenir el Premi Cervantes pel seu "exercici constant d'exploració i de crítica, sense defugir el valor de la paraula com a expressió d'un compromís en temes clau de la conversa contemporània com ara la condició de la dona i la sexualitat".[4]

Algunes obres modifica

  • Julio Cortázar (assaig)
  • Viviendo (1963)
  • Los museos abandonados (1968)
  • El libro de mis primos (1969)
  • Indicios pánicos (1970)
  • Evohé (1971)
  • Descripción d'un naufragio
  • Diáspora (1976)
  • La tarde del dinosaurio (1976)
  • Lingüística general (1979)
  • La rebelión de los niños (1980)
  • El museo de los esfuerzos inútiles (1983)
  • La nave de los locos (1984)
  • Una pasión prohibida (1986)
  • Europa después de la lluvia (1987)
  • Solitario de amor (1988)
  • Cosmoagonías (1988)
  • Fantasías eróticas (1990
  • Acerca de la escritura (1991).
  • Babel bárbara (1991),
  • La última noche de Dostoievski (1992)
  • La ciudad de Luzbel y otros relatos (1992)
  • Otra vez Eros (1994)
  • Aquella noche (1996)
  • Inmovilidad de los barcos (1997)
  • Desastres íntimos (1997)
  • Poemas de amor y desamor (1998)
  • Las musas inquietantes (1999)
  • El amor es una droga dura (1999)

Referències modifica

  1. «Cristina Peri Rossi». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  2. Peri Rossi acusa la CCRTV de "persecución lingüística" (castellà)
  3. Suport a Cristina P. Rossi (castellà)
  4. Nopca, Jordi. «Cristina Peri Rossi guanya el premi Cervantes 2021», 10-11-2021. [Consulta: 11 novembre 2021].

Enllaços externs modifica