Csakan
El csakan, també anomenat "flauta de bec romàntica" és un instrument de vent fusta que va ser força popular a Viena, Hongria i Eslovàquia a principis del segle xix. És bàsicament una flauta de bec amb claus i s'atribueix la seva creació al constructor de Budapest Anton Herberle, que en fou també el principal intèrpret durant la dècada de 1810 oferint concerts a diversos llocs.[1]
 Csakan conservat al Museu Austriac d'Instruments de Vent  | |
| Tipus | flautes amb conducte |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 421.2 |
| Inventor | Anton Herberle |
La seva forma original era cilíndrica, però a partir de 1820 n'apareixen alguns que adopten la forma d'un oboè.[2] Aquesta nova versió del csakan fou la utilitzada per un altre virtuós de l'instrument anomenat Ernst Krähmer.
El so greu i delicat del csakan enriqueix la família de les flautes de bec. La seva llargada fa que també fos conegut com a "flauta-bastó" i solia ser utilitzat com a tal per a fer passejades al camp i gaudir de la música en els moments de repòs. Es creu que el mateix Beethoven tenia un csakan i el feia servir sovint.[2][3]
Àudios
modificaEs pot escoltar el so del Csakan en aquests enllaços:
Referències
modifica- ↑ «eloifuguet.com | Flauta de bec». [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Csakan – the recorder from the 19th century». Arxivat de l'original el 2021-07-13. [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ Bonn, Beethoven-Haus; Czakan, Stockflöte. «Stockflöte, Czakan» (en alemany). [Consulta: 1r gener 2021].