Curta

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

La Curta era una calculadora mecànica introduïda el 1948. Era petita, i tenia una maneta per a ser operada. Tenia un disseny brillantment compacte, un petit cilindre que cabia en el palmell de la mà. Podia ser usada per realitzar operacions d'addició, sostracció, multiplicació, divisió, i amb més dificultat, arrels quadrades i altres operacions. El disseny de Curta va ser una variant de l'aritmòmetre de Gottfried Leibniz, acumulant valors en rodes dentades, que eren sumats o complementats per un mecanisme de tambor de pas (Stepper Reckoner).^[1]

Una calculadora Curta Tipus II parcialment desmuntada, mostrant els lliscadors de dígits i el tambor de pas darrere d'ells.

La Curta va ser inventada per Curt Herzstark mentre era presoner al camp de concentració de Buchenwald. Herzstark va sobreviure al camp, i va acabar perfeccionant el disseny després del final de la Segona Guerra Mundial. Les calculadores van ser fetes per Contino AG Mauren de Liechtenstein, i van ser àmpliament considerades les millors calculadores portables disponibles, fins que van ser desplaçades per les calculadores electròniques en la dècada del 1970.^[2]

Ús modifica

Els nombres eren introduïts usant barres de desplaçament en el costat del dispositiu (un botó de desplaçament per dígit). El comptador de revolució i el comptador de resultat estaven en la tapa. Una sola volta de la manovella agregaria el nombre de l'entrada al comptador de resultat, en qualsevol posició, i en conseqüència, incrementaria el comptador de revolució. Tirar de la manovella lleument cap a fora abans de donar-li volta realitzaria una sostracció en comptes d'una addició. La multiplicació, la divisió, i altres funcions van requerir una sèrie d'operacions de la maneta.^[3]

La calculadora Curta era coneguda afectuosament com la "moledora de pebre" a causa de la seva forma física i manera d'operar. Ella literalment "molia" les respostes.

Curta Tipus I i Tipus II modifica

Hi havia dues calculadores Curta. La Curta Tipus I tenia barres de desplaçament per representar 8 dígits, un comptador de revolució de 6 dígits, i un comptador del resultat d'11 dígits. La Curta Tipus II, més gran, introduït el 1954, tenia barres de desplaçament per representar 11 dígits, un comptador de revolució de 8 dígits, i un comptador de resultat de 15 dígits.

Van ser fetes (s'estima) 140.000 calculadores Curta (80.000 Tipus I i 60.000 del Tipus II). L'últim Curta va ser produït al novembre de 1970.^[4]

Ús en els ral·lis d'automòbils modifica

La Curta era popular entre els competidors dels ral·lis d'automòbils esportius durant la dècada del 1960, dècada del 1970 i en la dècada del 1980. Fins i tot després de la introducció de la calculadora electrònica per a altres propòsits, les Curta van ser usades en ral·lis de temps-velocitat-distància (TSD) per l'ajuda en el còmput de temps als punts de comprovació, distàncies fora de curs, etc. Els competidors que usaven aquestes calculadores eren anomenats sovint "Curta-crankers" pels que estaven limitats a paper i llapis, o els que usaven computadores lligades a les rodes de l'automòbil.^[5]

Curta en la ficció modifica

El Curta té un paper en la novel·la Pattern Recognition de William Gibson, (2003) com una peça interessant de maquinària informàtica històrica, així com un element "quid pro quo" crucial. El llibre va ser editat en castellà amb el títol "Mundo espejo".^[6]

El 2016, Marcus Wu va dissenyar una Curta que es podria produir amb una impressora 3D.^[7] Les toleràncies fines de la Curta estan més enllà de la capacitat de la tecnologia d'impressora actual perfer-la a escala, de manera que la Curta impresa té la mida d'una llauna de cafè i pesa unes tres lliures.^[8]

Referències modifica

↑ ICES Insight 48. International Council for the Exploration of the Sea. Sep 2011. p. 13. ISBN 978-87-7482-097-0. Consulta: 2015-08-25.
↑ «Curta calculator: The mechanical marvel born in a Nazi death camp». [Consulta: 18 octubre 2016].
↑ «CURTA Manual» (en alemany), 06-10-2002. Arxivat de l'original el 2002-10-06. [Consulta: 19 gener 2022].
↑ Stoll, Cliff «The Curious History of the First Pocket Calculator». Scientific American, 290, 1, 2004, pàg. 92–99. Arxivat de l'original el 2021-07-02. ISSN: 0036-8733 [Consulta: 19 gener 2022].
↑ Stoll, Cliff «The Curious History of the First Pocket Calculator». Scientific American, 290, 1, gener 2004, pàg. 92–9. DOI: 10.1038/scientificamerican0104-92. PMID: 14682043.
↑ This Retro Mechanical Calculator Has Gorgeous 3D-Printed Guts
↑ The 3D-Printed Curta Calculator on Thingiverse (Arxivat 2017-10-12 a Wayback Machine.)
↑ This Retro Mechanical Calculator Has Gorgeous 3D-Printed Guts

Bibliografia modifica

Herzstark, Curt, 1902-1988.. Kein Geschenk für den Führer : Schicksal eines begnadeten Erfinders. Noderstedt: Books on Demand, 2005. ISBN 3833411368. OCLC 85361449.