D'Artacan i els tres gossos mosqueters
D'Artacan i els tres gossos mosqueters[1] (títol original en castellà: D'Artacán y los tres mosqueperros) és una sèrie de dibuixos animats de 1981 creada per l'empresa japonesa Nippon Animation i l'espanyola BRB Internacional, basada en la novel·la d'Els tres mosqueters d'Alexandre Dumas.
| Gènere | sèrie de televisió basada en una novel·la  |
|---|---|
| Època d'ambientació | segle XVII |
| Espai d'ambientació | França |
| Creador | BRB Internacional |
| Companyia productora | BRB Internacional |
| País | Espanya i Japó |
| Llengua original | japonès |
| Versió en català |  Sí |
| Canal original | Televisió Espanyola |
| Durada dels capítols | 25 min |
| Primer episodi | 9 octubre 1981 |
| Últim episodi | 26 març 1982 |
| Temporades | 1 |
| Episodis | 26 |
| Llista d'episodis | llista d'episodis de D'Artacan i els tres gossos mosqueters |
| Més informació | |
       | |
 Imatges externes
| |
|---|---|
|
Portada |
El que cridava més l'atenció de la sèrie era que els seus personatges estaven representats amb l'aparença d'animals, en concret, tenien la forma i l'aspecte de gossos, per això l'adaptació del nom dels personatges (El «ca» de «D'Artacan» és un sinònim de «gos»). Van ser modificats per distanciar-los, en certa manera, dels seus homònims de la novel·la.
Es va estrenar al Japó el 9 d'octubre de 1981 a la cadena MBS.[2] A Espanya es va emetre per primer cop el 9 d'octubre de 1982 i més endavant es va començar a emetre en català el 3 d'agost de 1987 al Circuit Català de TVE-2.
L'èxit de la sèrie va fer que es distribuís en altres països, adaptant el nom de l'heroi (per exemple és Dogtanian, en anglès) per mantenir el joc de paraules, i la va fer mereixedora de diversos premis, entre els quals el TP a la sèrie més popular.[3]
Argument modifica
El protagonista és D'Artacan, un gos que amb els seus tres amics serveix la monarquia francesa. Està enamorat de la gossa Julieta, la donzella principal de palau, i amb ella descobreix una trama que implica Milady, una gata espia, i el Cardenal Richelieu. Malgrat el seu origen humil, gràcies al seu bon cor i al seu domini de l'espasa, aconsegueix complir els seus somnis: esdevenir un mosqueter respectat i la seva gosseta estimada.
La sèrie té un toc humorístic, propi del públic infantil al qual va dirigida, com per exemple en els combats, plens de gags i caigudes, el nas del gos que es posa vermell quan està emocionat, el caràcter hedonista o exagerat dels gossos mosqueters i els embolics que se succeeixen al llarg dels vint-i-sis episodis.
Emissió modifica
A Catalunya la sèrie va ser emesa en castellà per TVE1 els dissabtes a les 15.30 hores entre el 9 d'octubre de 1982 i el 9 d'abril de 1983.[4][5] Aquell mateix any, la sèrie va ser reposada a TVE2 entre el 15 d'agost i el 30 de setembre. Va tornar a emetre's durant gran part de la dècada dels 80 i principis dels 90 tant a TVE com a TVE-2. Més endavant es va estrenar en català el 3 d'agost de 1987 a TVE-2.[6]
Seqüeles modifica
Hi ha una continuació de la sèrie, produïda el 1990 per BRB Internacional, Thames Television i Wang Film Productions, anomenada El retorno de D'Artacán,[7] on en D'Artacan i la Julieta viuen a París amb els seus fills. Consta de 26 capítols i està basada en l'obra del vescomte de Bragelonne.[8]
Així mateix, gràcies a l'èxit que va obtenir la sèrie, també se'n van crear diverses pel·lícules. La primera, titulada D'Artacán: El largometraje,[9] es tracta simplement de la sèrie dels anys vuitanta resumida en poc més d'una hora. La segona, titulada D'Artacán en uno para todos y todos para uno,[10] és una pel·lícula basada en una altra de les novel·les de Dumas, L'home de la màscara de ferro.[8]
Pel·lícula modifica
L'agost del 2021, se'n va estrenar una pel·lícula d'animació en CGI per als cinemes amb el nom de D'Artacan i els tres gosqueters, tot i que inicialment s'havia d'estrenar el 2014 coincidint amb l'aniversari.[5] Està produïda per Apolo Films i animada per Cosmos Maya.
Referències modifica
- ↑ Pereda, Olga. «Dibuixos animats: ¿Per què al teu fill també li agrada 'D'Artacan'?». El Periódico, 21-05-2018. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ Vicedo Rovira, Andreu. «Las coproducciones internacionales de BRB en la década de los ochenta: De Ruy, el pequeño Cid a La vuelta al mundo de Willy Fog» (en castellà). Universitat Politècnica de València, 2019. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «Mor Claudi Biern, el pare de ‘D’Artacan’ i ‘David el Gnomo’». El Periódico, 17-10-2022. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «Televisió Dissabte 9 d'octubre de 1982» pàg. 33. Diari Avui, 09-10-1982. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Busquets, G. «D'Artacan ja en té 30 - 25 oct 2012». El Punt Avui+, 25-10-2012. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «Programació de televisió» pàg. 34. Diari Avui, 03-08-1987. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «EL RETORNO DE D’ARTACÁN» (en castellà). BRB Internacional. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ 8,0 8,1 Pereira, Azucena. «'D'Artacán y los tres mosqueperros', aventuras perrunas que nos conquistaron en los años ochenta» (en castellà). FormulaTV, 09-10-2017. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «D'Artacán el largometraje» (en castellà). BRB Internacional. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «D'Artacán Uno para todos y todos para uno» (en castellà). BRB Internacional. [Consulta: 21 abril 2024].