Daniel de Pàdua
Daniel de Pàdua (Pàdua, s. II - 168 o s. III - 304) fou un cristià, mort màrtir. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Probablement fou martiritzat a l'inici del segle iv, durant les persecucions de Dioclecià. La tradició posterior el va voler vincular al primer bisbe de la ciutat, Prosdòcim de Pàdua, convertint-lo en el seu diaca i fent que patís martiri cap al 168. Per la inscripció de la tomba, que diu que era levita, pot haver estat jueu.
 El sant al retaule de S. Lluc, per Andrea Mantegna (Milà, Pinacoteca Brera)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Daniele, Danilo segle III Itàlia (Itàlia) |
| Mort | 168 (Gregorià) Pàdua |
| Sepultura | Santa Sofia (Pàdua) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | diaca |
| diaca i màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, anglicanisme |
| Canonització | Antiga, a partir de 1064 |
| Festivitat | 3 de gener |
| Iconografia | Com a diaca |
| Patró de | Pàdua, Treviso |
Les seves relíquies es traslladaren a l'església de Santa Sofia el 3 de gener de 1064, data que quedà com a la seva festivitat. És un dels quatre patrons de Pàdua (amb Antoni de Pàdua, Prosdòcim i Justina de Pàdua).
No va ésser conegut fins que l'últim terç del segle xi es trobà el seu cos a l'oratori de San Prosdocimo: un sarcòfag romà de marbre amb restes de claus amb la inscripció Hic corpus Danielis martyris et levitae quiescit. La tomba es conserva a la catedral de Pàdua.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel de Pàdua |