Dashcam
Una dashcam (càmera de panell d'instruments) o càmera embarcada, és una càmera a bord d'un cotxe, subjecte a l'interior del parabrisa del vehicle mitjançant una ventosa o un altre sistema. Pot estar situada en la part superior del panell d'instruments o fixada al mirall retrovisor amb una muntura especial. Grava contínuament el carrer enfront d'ella mentre el vehicle està en moviment.[1] Freqüentment les dashcam proporcionen evidència visual d'un esdeveniment o accident.[2] Diversos tipus estan disponibles al mercat, des de càmeres de vídeo bàsiques fins a les que graven paràmetres com l'hora i data, velocitat, força g i ubicació.
Ús per països modifica
Les dashcam estan esteses a Rússia[3] com una forma de vigilància inversa, evidència addicional per als tribunals, i com una guàrdia contra la corrupció policial i frau d'assegurances.[4] Han estat anomenades «ubiqües» i una «obsessió en línia», i són tan predominants que els videos de dashcams van ser el testimoni més important del bòlid de Cheliábinsk, que va ser documentat des de dotzenes d'angles.[5] Centenars de videos que mostren accidents automobilístics i aeris, esdeveniments gairebé fatals, i intents de frau d'assegurances van ser seus pujats a la Internet per ser compartits en llocs com YouTube, un gènere que ha generat el seu propi lèxic rus tals com:[6]
- слабоумие и отвага (slaboumiye i otvaga): "Estupidesa i coratge"
- железобетонное очко (zhelezobetonnoye ochko): un àlies honorífic ("punt de formigó reforçat") per a un conductor especialment hàbil amb nervis d'acer, que reacciona adequadament a una situació d'emergència).
Les dashcam estan guanyant popularitat en diverses parts d'Àsia, Europa (particularment a França), Austràlia i els Estats Units. Estan prohibitdes per llei a Àustria, que acaben en fortes multes.[7] A Suïssa, el seu ús està fortament desaprovat als espais públics quan contravenen als principis de protecció d'informació.[8] A Alemanya, mentre les càmeres petites per a ús personal està permeses, publicar els vídeos a les xarxes socials és considerada una violació a la privadesa.[9] Els videos de les dashcams són admissibles com a evidència en les corts alemanyes. A Austràlia i Polònia, gravar en vies públiques està permès sempre que no infringeixi la privadesa personal d'una forma que sigui considerada inadequada en un tribunal de llei.[10]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Dashcams 101: Information Guide». DashCams Direct, 09-02-2014. [Consulta: 13 febrer 2014].
- ↑ «How Dashboard Cameras can Help Your Claim». Compensation Connection, 25-11-2014. [Consulta: 9 desembre 2014].
- ↑ Damon Lavring «Why Almost Everyone in Russia Has a Dash Cam». Wired, 15-02-2013.
- ↑ Galperina, Marina. «Why Russians Are Obsessed With Dash-Cams». Jalopnik.com, 13-06-2012. [Consulta: 12 febrer 2014].
- ↑ «Russian dash cam video: From stunning to bizarre». CBS News, 18-02-2013. [Consulta: 12 febrer 2014].
- ↑ Galperina, Marina. «Dash-cams: Russia's Last Hope For Civility And Survival On The Road - ANIMAL». Animalnewyork.com, 13-06-2012. Arxivat de l'original el 2018-10-22. [Consulta: 12 febrer 2014].
- ↑ «Private Videoüberwachung: Datenschützer warnt vor Selbstjustiz». help.ORF.at, 04-05-2013. Arxivat de l'original el 2014-07-28. [Consulta: 12 febrer 2014].
- ↑ «Guidelines on video surveillance in vehicles (Dashcams)». edoeb.admin.ch (Last update: July 2013). Arxivat de l'original el 29 de desembre de 2013. [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ «Gerichtsurteil zu Videokameras im Auto: Dashcams verstoßen gegen Datenschutzgesetz». Der Spiegel, 12-08-2014. [Consulta: 3 novembre 2014].
- ↑ «Road Transport Act 2013». Austlii, 01-12-2013. [Consulta: 13 febrer 2014].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dashcam |
