Dau
Un dau és un cub amb un número en cada cara. Es fa servir en jocs d'atzar. El més comú té forma d'hexaedre amb els números d'ú a sis.[1]
Se'ls llença sobre una superfície plana i es considera el valor a la cara superior com a resultat. Segons les necessitats del joc, es fan servir més daus.
Tipus de daus modifica
- Moneda (2 cares): No és un dau en si, però és emprat per obtenir resultats d'1 o 2
- Tetràedre (4 cares): Com que no se li pot considerar que té una cara en concret en posició superior, aleshores el resultat és aquell que el seu nombre està imprès paral·lelament a la base.
- Cub o hexàedre (6 cares): El més comú és un dau en forma de cub, de 6 cares, amb un número de l'1 al 6 marcat a cada cara amb punts. Els punts estan disposats de manera que les cares oposades sumen set.
- Dau de cent (100 cares): Raresa només adquirible a botigues especialitzades. Té tantes cares que fa difícil la seva manipulació i la lectura del resultat. Popularment es prefereix substituir-ho per dos daus de deu cares i diferenciats pel color. En aquest cas un dels daus adopta la funció de desenes i l'altre d'unitats.
Existeix un sistema d'abreviatures que tracta el tipus i quantitat de daus a utilitzar en un llançament, molt utilitzat per aquells jocs que combinen més daus. Es fa referència, bàsicament, a les cares que té el dau, precedit per la consonant "d" (per exemple, un dodecaedre seria abreviat com a "d12"), si a més es vol fer referència a la quantitat, l'afegiríem davant la "d". A més es pot utilitzar l'abreviatura com a element matemàtic i regir-lo per les seves lleis. Per exemple, si es vol demanar que al resultat de tres octaedres se li ha de restar un dos, s'escriu d'aquesta manera: "3d8-2".
Els daus descendeixen de les tabes asiàtiques i apareixen ja mencionats al Mahabharata. Es fabricaven amb ivori o banya. El nom ve de la paraula àrab per designar "nombre". Des dels inicis apareixen referències a daus trucats i a trampes en el seu ús.
Se'l fan servir per sessions d'endevinació en la cleromància. Aquests daus poden ser els ordinaris o contenir símbols particulars.
En les arts modifica
Com a símbol de l'atzar, de l'amor, de la fortuna… apareixen sovint en les arts.
| « | Amor, de vós jo·n sent més que no·n sé, de què la part pijor me’n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està A joc de daus vos acompararé. |
» |
| — Ausiàs March, Veles e vents han mos desigs complir[2] | ||
Jocs de daus modifica
Referències modifica
- ↑ «dau». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 19 març 2023].
- ↑ March, Ausiàs. «Veles e vents han mos desigs complir». A: Les obres d'Auzias March [Consulta: 19 març 2023].