David Mourao-Ferreira

escriptor portuguès

David Mourão-Ferreira (Lisboa, 24 de febrer de 1927 - ibíd., 16 de juny de 1996) va ser un escriptor i poeta portuguès. El 1981 va ser escollit com Sócio Correspondente en la càtedra núm. 5 de l'Academia Brasileira de Letras.[1]

Infotaula de personaDavid Mourao-Ferreira

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) David Mourão-Ferreira Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) David de Jesus Mourão-Ferreira Modifica el valor a Wikidata
24 febrer 1927 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 1996 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatPortugal
FormacióUniversitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i poeta
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Gènereliteratura amorosa
Premis

IMDB: nm0610039 TMDB.org: 1300013
Musicbrainz: daf9a861-a843-4d71-a268-5c8200836823 Discogs: 1291221 Goodreads author: 417746 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Mourão-Ferreira va néixer a Lisboa, fill de David Ferreira i Teresa de Jesus Ferro Mourão. Va tenir un germà que es deia Jaime. Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Lisboa, graduant-se el 1951. El 1957, va començar a impartir classes en aquesta universitat.

Mourão-Ferreira va treballar en diversos diaris i revistes, com a Seara Nova i el Diário Popular, sent director del diari A Capital i de la revista Colóquio-Letras. A més a més, el 1950, va ser un dels cofundadors de la revista Távola Rodona. Entre 1963 i 1973, va ser secretari general de la Sociedade Portuguesa de Autores. També va ser Ministre de Cultura entre 1976 i 1978 i el 1979. El 1981, Mourão-Ferreira va ser condecorat amb l'Orde de Sant Jaume de l'espasa.

Mourão-Ferreira va estar casat amb Maria Eulália Barbosa Valentim de Carvalho, amb qui va tenir dos fills: David Carvalho i Adelaide Constança.

Obres modifica

Es va dedicar sobretot a cultivar la poesia, incorporant formes tant populars com cultes procedents de la tradició clàssica. A tota la seva obra predomina la temàtica amorosa.

Poemaris modifica

  • 1950 - A Secreta Viagem
  • 1954 - Tempestade de Verão (Premi Delfim Guimarães)
  • 1958 - Os Quatro Cantos do Tempo
  • 1962 - In Meae
  • 1962 - ou A Arte de Amar
  • 1966 - Do Tempo ao Coração
  • 1967 - A Arte de Amar (compendi d'obres anteriors)
  • 1969 - Lira de Bolso
  • 1971 - Cancioneiro de Natal (Premi Nacional de Poesia)
  • 1973 - Matura Idade
  • 1974 - Sonetos do Cativo
  • 1976 - As Lições do Fogo
  • 1980 - Obra Poética
  • 1985 - Os Ramos e os Remos
  • 1988 - Obra Poética, 1948-1988
  • 1994 - Música de Cama (antologia)

Obres de ficció modifica

  • 1959 - Gaivotas em Terra (Premi Ricardo Malheiros)
  • 1968 - Os Amantes
  • 1980 - As Quatro Estações
  • 1986 - Um Amor Feliz
  • 1987 - Duas Histórias de Lisboa

Referències modifica

  1. «Sócios Correspondentes» (en portuguès). Academia Brasileña de Letras. [Consulta: 15 juliol 2009].

Enllaços externs modifica