Debat entre aliments i biocombustibles

El debat entre aliments i biocombustibles és el dilema pel que fa al risc de desviar terres de conreu o conreus per a la producció de biocombustibles en detriment del subministrament d'aliments. El debat sobre el preu dels biocombustibles i dels aliments implica una visió àmplia i és un tema polèmic de llarga durada en la literatura.[1][2][3][4] Hi ha desacord sobre la importància de la qüestió, el que la causa i què es pot fer o s'ha de fer per solucionar la situació. Aquesta complexitat i incertesa es deu al gran nombre d'impactes i bucles de retroalimentació que poden afectar positivament o negativament el sistema de preus. A més, els punts forts relatius d'aquests impactes positius i negatius varien a curt i llarg termini, i comporten efectes retardats. La part acadèmica del debat també es difumina en l'ús de diferents models econòmics i en formes competitives d'anàlisi estadística.[5]

La producció de biocombustibles ha augmentat en els darrers anys. Algunes mercaderies com el blat de moro, la canya de sucre o l'oli vegetal es poden utilitzar com a aliment, pinso o per fabricar biocombustibles. Per exemple, des del 2006, una part de terra que antigament s'utilitzava per conrear altres conreus als Estats Units ara s'utilitza per cultivar blat de moro per a biocombustibles, i una part més gran de blat de moro està destinada a la producció d'etanol, arribant al 25% el 2007.[6] Els biocombustibles de segona generació podrien combinar l'agricultura d'aliments i els biocombustibles i, a més, es podria generar electricitat simultàniament, cosa que podria ser beneficiosa per als països en desenvolupament i les zones rurals dels països desenvolupats.[7] Amb la demanda global de biocombustibles a l'augment a causa de l'augment del preu del petroli que s'està produint des del 2003 i la voluntat de reduir la dependència del petroli i de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, també hi ha por de la potencial destrucció d'hàbitats per convertir-los en terres de conreu.[8] Els grups ecologistes han plantejat la preocupació per aquesta paralització durant diversos anys,[9][10][11][12] però el debat va assolir una escala global a causa de la crisi mundial dels preus dels aliments de 2007-2008.

Referències modifica

  1. Maggie Ayre «Will biofuel leave the poor hungry?». BBC News, 03-10-2007 [Consulta: 28 abril 2008].
  2. Mike Wilson. «The Biofuel Smear Campaign». Farm Futures, 08-02-2008. Arxivat de l'original el 2013-10-14. [Consulta: 28 abril 2008].
  3. Michael Grundwald «The Clean Energy Scam». Time Magazine, 27-03-2008 [Consulta: 28 abril 2008]. Arxivat 2013-08-25 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-25. [Consulta: 5 juliol 2020].
  4. The Impact of US Biofuel Policies on Agricultural Price Levels and Volatility Arxivat 2017-08-10 a Wayback Machine., By Bruce A. Babcock, Center for Agricultural and Rural Development, Iowa State University, for ICTSD, Issue Paper No. 35. June 2011.
  5. HLPE. «Biofuels and food security», juny 2013.
  6. Kathleen Kingsbury «After the Oil Crisis, a Food Crisis?». Time Magazine, 16-11-2007 [Consulta: 28 abril 2008]. Arxivat 2011-10-27 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-10-27. [Consulta: 6 juliol 2020].
  7. «Quo Vadis Biofuels». Energy & Environmental Science, 2, 4, 2009, pàg. 343. DOI: 10.1039/b822951c.
  8. Andrew Bounds. «OECD Warns Against Biofuels Subsidies». Financial Times, 10-09-2007.
  9. George Monbiot. «Feeding Cars, Not People». Monbiot.com, 23-11-2004. [Consulta: 28 abril 2008].
  10. European Environmental Bureau. «Biofuels no panacea», 08-02-2006. Arxivat de l'original el 2008-04-10. [Consulta: 28 abril 2008].
  11. Planet Ark. «Food Security Worries Could Limit China Biofuels», 26-09-2005. [Consulta: 28 abril 2008].
  12. Greenpeace UK. «Biofuels: green dream or climate change nightmare», 09-05-2007. Arxivat de l'original el 2008-04-21. [Consulta: 28 abril 2008].