Debat entre aliments i biocombustibles
El debat entre aliments i biocombustibles és el dilema pel que fa al risc de desviar terres de conreu o conreus per a la producció de biocombustibles en detriment del subministrament d'aliments. El debat sobre el preu dels biocombustibles i dels aliments implica una visió àmplia i és un tema polèmic de llarga durada en la literatura.[1][2][3][4] Hi ha desacord sobre la importància de la qüestió, el que la causa i què es pot fer o s'ha de fer per solucionar la situació. Aquesta complexitat i incertesa es deu al gran nombre d'impactes i bucles de retroalimentació que poden afectar positivament o negativament el sistema de preus. A més, els punts forts relatius d'aquests impactes positius i negatius varien a curt i llarg termini, i comporten efectes retardats. La part acadèmica del debat també es difumina en l'ús de diferents models econòmics i en formes competitives d'anàlisi estadística.[5]
La producció de biocombustibles ha augmentat en els darrers anys. Algunes mercaderies com el blat de moro, la canya de sucre o l'oli vegetal es poden utilitzar com a aliment, pinso o per fabricar biocombustibles. Per exemple, des del 2006, una part de terra que antigament s'utilitzava per conrear altres conreus als Estats Units ara s'utilitza per cultivar blat de moro per a biocombustibles, i una part més gran de blat de moro està destinada a la producció d'etanol, arribant al 25% el 2007.[6] Els biocombustibles de segona generació podrien combinar l'agricultura d'aliments i els biocombustibles i, a més, es podria generar electricitat simultàniament, cosa que podria ser beneficiosa per als països en desenvolupament i les zones rurals dels països desenvolupats.[7] Amb la demanda global de biocombustibles a l'augment a causa de l'augment del preu del petroli que s'està produint des del 2003 i la voluntat de reduir la dependència del petroli i de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, també hi ha por de la potencial destrucció d'hàbitats per convertir-los en terres de conreu.[8] Els grups ecologistes han plantejat la preocupació per aquesta paralització durant diversos anys,[9][10][11][12] però el debat va assolir una escala global a causa de la crisi mundial dels preus dels aliments de 2007-2008.
Referències modifica
- ↑ Maggie Ayre «Will biofuel leave the poor hungry?». BBC News, 03-10-2007 [Consulta: 28 abril 2008].
- ↑ Mike Wilson. «The Biofuel Smear Campaign». Farm Futures, 08-02-2008. Arxivat de l'original el 2013-10-14. [Consulta: 28 abril 2008].
- ↑ Michael Grundwald «The Clean Energy Scam». Time Magazine, 27-03-2008 [Consulta: 28 abril 2008]. Arxivat 2013-08-25 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-25. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ The Impact of US Biofuel Policies on Agricultural Price Levels and Volatility Arxivat 2017-08-10 a Wayback Machine., By Bruce A. Babcock, Center for Agricultural and Rural Development, Iowa State University, for ICTSD, Issue Paper No. 35. June 2011.
- ↑ HLPE. «Biofuels and food security», juny 2013.
- ↑ Kathleen Kingsbury «After the Oil Crisis, a Food Crisis?». Time Magazine, 16-11-2007 [Consulta: 28 abril 2008]. Arxivat 2011-10-27 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-10-27. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Quo Vadis Biofuels». Energy & Environmental Science, 2, 4, 2009, pàg. 343. DOI: 10.1039/b822951c.
- ↑ Andrew Bounds. «OECD Warns Against Biofuels Subsidies». Financial Times, 10-09-2007.
- ↑ George Monbiot. «Feeding Cars, Not People». Monbiot.com, 23-11-2004. [Consulta: 28 abril 2008].
- ↑ European Environmental Bureau. «Biofuels no panacea», 08-02-2006. Arxivat de l'original el 2008-04-10. [Consulta: 28 abril 2008].
- ↑ Planet Ark. «Food Security Worries Could Limit China Biofuels», 26-09-2005. [Consulta: 28 abril 2008].
- ↑ Greenpeace UK. «Biofuels: green dream or climate change nightmare», 09-05-2007. Arxivat de l'original el 2008-04-21. [Consulta: 28 abril 2008].