El deben (de vegades, tabonon) va ser una unitat de pes en l'antic Egipte, constatada des del Regne Antic. Literalment significa «anell de metall».

Infotaula d'unitatDeben
Tipusunitat de mesura Modifica el valor a Wikidata
Unitat depes Modifica el valor a Wikidata
Deben
en jeroglífic
D46D58N35
F46
o
F46
N35
O39
[1] o
F48
N35
O39

dbn

Canvis de valor modifica

Al llarg de la història, el seu valor concret va canviar de forma significativa.

Regnes Antic i Mitjà modifica

S'ha trobat pesos de pedra des del Regne Antic, d'aproximadament 13,6 grams. Pesos similars del Regne Mitjà, concretament de Sesostris I, van ser descobertes a Lisht. A partir del Regne Mitjà, amb Sesostris III i Amenemhat III es van utilitzar pesals deben deuen fets de metalls com el coure i l'or tenint els primers gairebé el doble de pes que els últims (aprox. 23,7 grams).

Al Papir Boulaq 18 (de la dinastia XIII d'Egipte, pertanyent al Segon Període Intermedi d'Egipte) es diferencia entre un deben petit i un altre gran.

Imperi Nou modifica

Des de l'Imperi Nou, el deben assoleix un pes uniforme equivalent aproximadament a 91 grams i era assimilable a 10 kites (també conegut com a qedetys, qedets, kidets o kits)[2] o 12 sénius o en el que és conegut pels egiptòlegs com "peces" de pes 7,6 grams.[3] El shat equivalia a mig deben.[4]

Era utilitzat amb freqüència per designar al valor d'un producte, mitjançant la seva comparació amb el pes d'un metall, generalment de plata o coure.

Protomoneda modifica

S'ha especulat que les peces de metall que pesaven un han es guardaven en caixes,[5] es portaven als comprats[6] i s'utilitzen com a mitjà de canvi.[7] No obstant això, els arqueòlegs no han pogut trobar aquestes peces estandarditzades de metalls preciosos.

D'altra banda, està documentat que els debens servien per comparar valors. En la dinastia XIX, una esclava que costava quatre han d'i un kite de plata, es pagava amb diversos béns equivalents: 6 gots de bronze, 10 deuen cobri, 15 peces de roba de lli, un llençol, una manta i un pot de mel.[8]

Per textos de Deir el-Medina, es coneix que un obrer comú rebia mensualment 1,5 sacs de blat i quatre sacs d'ordi, que equivalien aproximadament a 7 debens de coure. Un capatàs, 5,5 sacs de blat i 2 sacs d'ordi, equivalents aproximadament a 9,5 debens.[9]

Referències modifica

  1. Allen, James P. Middle Egyptian: An Introduction to the Language and Culture of Hieroglyphs. Cambridge: Cambridge University Press, 2000, p. 101. ISBN 0-521-77483-7. 
  2. Robert Steven Bianchi, Daily Life of the Nubians, Greenwood Press, 2004, ISBN 0-313-32501-4, p. 270.
  3. Iorwerth Eiddon Stephen Edwards, The Cambridge Ancient History, Cambridge University Press, 1973, ISBN 0-521-08230-7, p. 389.
  4. Francisco López, Las Matemáticas en el Antiguo Egipto, Medidas de peso. Consulta: 7 de octubre de 2013.
  5. George A. Reiser, The Household Furniture of Queen Hetep-heres I, BMFA 27, No. 164, desembre 1929, pàg. 83-90.
  6. R. Lepsius, Denkmäler aus Aegypten und Aethiopien, Abth. II, p. 96.
  7. T. G. H. James, Pharaoh's People: Scenes from Life in Imperial Egypt, Tauris Parke Paperbacks, 2007, ISBN 1-84511-335-7, p. 245.
  8. Iorwerth Eiddon Stephen Edwards, The Cambridge Ancient History, Volum 2, pt 1, Cambridge University Press, 1973, ISBN 0-521-08230-7, p. 390.
  9. Manfred Gutgesell, "Economia i comerç", a Egipte. El món dels faraons, Ed. H. F. Ullmann, ISBN 9783833163746, p. 371.