Dedicurins
Els dedicurins (Doedicurinae) són una subfamília extinta de mamífers cingulats de la família dels clamifòrids (o, segons altres classificacions, dels gliptodòntids) que visqueren a Sud-amèrica des del Miocè superior fins al Plistocè superior, fa entre 12.000 i 7,2 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, Bolívia, el Brasil i l'Uruguai.[1] Es tracta d'un grup força intrigant que inclou alguns dels armadillos gegants més grossos (amb un pes de fins a 2 tones) i curiosos. Es distingeixen pel seu tub caudal comprimit en la seva dimensió vertical, engrandit en la seva dimensió horitzontal i probablement dotat de pues, que els hauria servit per defensar-se de depredadors o en combats entre membres de la mateixa espècie. Així mateix, són els únics cingulats que tenien forats que travessaven els osteodermes de la cuirassa.[3]
Doedicurinae  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Cingulata |
| Família | Chlamyphoridae |
| Subfamília | Doedicurinae Ameghino, 1889 |
| Gèneres[2] | |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Doedicurinae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 15 gener 2024].
- ↑ Núñez-Blasco et al., 2021, p. S82.
- ↑ Núñez-Blasco et al., 2021, p. S80.
Bibliografia modifica
- Núñez-Blasco, A.; Zurita, A. E.; Miño-Boilini, A. R.; Bonini, R. A.; Cuadrelli, F. «The glyptodont Eleutherocercus solidus from the late Neogene of North-Western Argentina: Morphology, chronology, and phylogeny» (en anglès). Acta Palaeontologica Polonica, 66, 3, 2021, pàg. S79-S99. DOI: 10.4202/app.00824.2020.