Viquipèdia

Denys de La Patellière

Denis Dubois de La Patellière, anomenat Denys de La Patellière, (Nantes, Loira Atlàntic, 8 de març de 1921 − Dinard, Ille i Vilaine, 21 de juliol de 2013) va ser un director de cinema i guionista francès.

Infotaula de personaDenys de La Patellière

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Denis Marie Joseph Dubois de La Patellière Modifica el valor a Wikidata
8 març 1921 Modifica el valor a Wikidata
Nantes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 2013 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Dinard (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVallet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, escriptor, actor, muntador, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
Branca militarFrench Liberation Army (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamille Dubois de La Patellière (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAlexandre de La Patellière, Fabrice de La Patellière (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0478800 Allocine: 10758 Allmovie: p87096 TCM: 857236 TMDB.org: 24389 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill d'oficial, Denys de La Patellière prepara el concurs de l'Escola especial militar de Saint-Cyr. Durant la Segona Guerra Mundial, entra en l'Exèrcit francès d'Alliberament. Al final del conflicte, fa carrera en el cinema. El seu cunyat, que treballa en el Comitè d'Organització del Cinema, l'ajuda a entrar com a obrer desenvolupador al laboratori dels Buttes Chaumont.[1] Després, es fa muntador per al diari d'actualitats de la societat de premsa Les Actualités françaises.[2]

La Patellière és ajudant de direcció de Maurice Labro per a L'Héroïque Monsieur Boniface (1948), de Georges Lacombe per a Prélude a la gloire i de Georges Lampin per a Suivez cet homme.[3] Realitza Les Aristocrates el seu primer llargmetratge, el 1955. La pel·lícula destaca Pierre Fresnay, Brigitte Auber i Maurice Ronet. És seguida per Le salaire du péché (1955) amb Danielle Darrieux i Retour de manivelle (1956), una pel·lícula policíaca amb Michèle Morgan.

Ha dirigit drames amb Jean Gabin com a pare de família a Les grandes familles i Rue des Prairies. Gabin ha interpretat també a les pel·lícules Le Tonnerre de Dieu, Le Tatoué i L'assassí (1972). En la seva carrera es troba també una pel·lícula de guerra, Un taxi cap a Tobrouk (1960) i una pel·lícula costumista, La Fabuleuse Aventure de Marco Polo (1963).

Denys de La Patellière va dirigir la seva última pel·lícula per al cinema el 1973, Prêtres interdits prohibits amb Robert Hossein com a sacerdot i la jove Claude Jade. Aquest gran drama basat en les memòries de guerra del director amb com a col·laborador en el guió, François Boyer: la història d'un amor excepcional contra totes les hipocresies continua sent el testament personal de La Patellière.

Denys de La Patellière realitza diversos fulletons televisats, com El Comte de Monte-Cristo (mini-sèrie, 1979), una mini-sèrie de sis episodis adaptada de la novel·la d'Alexandre Dumas, difosa a FR3 (actual France 3) el 1979, i Bonjour maître , fulletó en dotze episodis per a Antenne 2 (actual France 2). Realitza igualment telefilms, com Paparoff (1988) amb Michel Constantin. Durant els anys 1990, dirigeix dos episodis de la sèrie Maigret amb Bruno Cremer.[2] La seva primera novel·la, L'Enfant évanoui, apareix el 2002.[2]

Vida privada i família modifica

El nom complet és Dubois de La Patellière. La família va ser ennoblida sota la Restauració el 1817. Un dels seus fills Alexandre de La Patellière, és director i productor. Un altre de fills, Fabrice de La Patellière, és director de ficció de Canal+.

Premis modifica

Denys de La Patellière és oficial de l'Ordre des Arts i des Lettres.[4]

Filmografia[5] modifica

Ajudant de director modifica

Director modifica

Cinema modifica

Televisió modifica

Guionista modifica

Cinema modifica

Televisió modifica

Referències modifica

  1. ↑ entrevista sobre la seva carrera atorgada al lloc Autour de Louis de Funès, febrer de 2012, http://www.autourdelouisdefunes.fr/de-la-patelliere-denys2.htm
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Roux. «Mort del director Denys de La Patellière». AFP, 22-07-2013.
  3. ↑ «Biografia de Denys de La Patellière». Bibliothèque del film.
  4. ↑ «Cinema. Denys de la Patellière ha mort a Dinard». Ouest-France.
  5. ↑ Redacció NYT, 2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Denys_de_La_Patellière&oldid=31015954»