Viquipèdia

Derroter

Un derroter és una publicació nàutica específica.[1] Consisteix en una obra escrita i il·lustrada, que descriu les costes, baixos, senyalitzacions (boies, fars, balises, etc.), perfils visuals de les costes, perills, formes de navegació convenients, ports i terminals, etc., per informació - indispensable - del navegant. Cal tenir en compte que el navegant té freqüentment com a destinació llocs on mai no ha anat. La majoria dels països tenen derroters de les pròpies costes, de vegades en diversos volums. Tots els vaixells han de portar reglamentàriament els derroters. Els vaixells mercants habilitats per a la navegació d'ultramar (és a dir, gairebé tots els vaixells de port), tenen l'obligació de tenir a bord derroters de tot el món, que es guarden en la Cambra de derrota.

Pàgina 6 del Volum 1 del derroter del Mar Carib, produït per la NGA (SAILING DIRECTIONS-Enroute-Caribbean Sea Vol 1).

Història modifica

La redacció de derroters va precedir, per la major facilitat en la transmissió oral dels coneixements, a la confecció de les primeres Cartes nàutiques. S'esmenta l'existència d'aquest tipus de documents des de la més remota antiguitat, però els que han arribat a les nostres mans daten del segle VI aC a través de còpies posteriors. Aquests redaccions són els periples.

« .. La navegació costanera era per als marins de l'antiguitat la més habitual. Abans que una carta nàutica, que podria ser emprada per navegar entre dos ports travessant un mar desconegut, sense rutes marcades, era més útil per a ells una informació escrita sobre el mar que efectivament anaven a navegar i les costes que havien de recórrer, una descripció dels ports, els bancs, els corrents, els vents i els ancoratges apropiats .... »
— Edward Luther Stevenson, PH.D., 1911[2]

De fet, totes les expedicions d'exploració marítima dels fenicis van tenir aquesta característica[3]

Derroters notables modifica

Des del punt de vista de la definició general (que especifica que un derroter és un conjunt escrit de descripcions, detalls geogràfics i ajuts a la navegació) hi ha moltes obres antigues que es poden classificar com a derroters. En cada cas la designació d'un document concret pot variar (periple, “compasso”, “routier”, “roteiro”, “rutter”, ...). La utilitat actual dels derroters antics és pràcticament nul·la. D'altra banda, la seva consulta pot proporcionar moltes dades interessants.

Llista representativa ordenada cronològicament modifica

 
Portada de Le Grant Routier de Pierre Garcie. Edició de 1531. (Vegeu que l'autor és anomenat Pierre Gracie.
  • Livro de Marinharia (c. 1514, de João de Lisboa).[12]
  • 1541. Roteiro em que se contem a viagem que fizeram os Portuguezes no anno de 1541: partindo da nobre cidade de Goa atee Soez. João de Castro.
  • Reysgheschrift vande navigatien der Portugaloysers in Orienten (1595, Jan Huygen van Linschoten).[13][14]
  • 1631. Derrotero universal desde el Cabo de San Vicente, en el Mar Océano, costeando Cartagena, Cataluña, Francia, Nápoles, Golfo de Venecia, Archipiélago de Levante, Caramania, Natolia, Suria, Egipto, Nilo, volviendo por Berbería hasta Cabo Cantín, Islas de Sicilia, Cerdeña, Mallorca, Candía, Chipre. Alonso de Contreras.
« ... De Tarragona a Barcelona se corre grego 4 a levante. Hay doce leguas. Tiene un muelle cuya travessia es mala. Hay 9 leguas a la banda de poniente está Monjuí en un monte alto con una torre encima. Es mala playa. De Cartagena a Barcelona hay 90 leguas... »
— Alonso de Contreras.
  • 1781. Derrotero de las costas de España en el Mediterráneo, y su correspondiente de Africa para inteligencia y uso ias cartas esféricas. Vicente Tofiño de San Miguel.[15]
  • 1826. The new sailing directions for the Mediterranean sea ... John Purdy.[16]

Edicions globals modifica

Alguns països editen derroters de tot el planeta, com el Servei Hidrogràfic del Regne Unit[17] que consta de 72 volums.[18] Aquesta publicació es diu Sailing Directions. Solament la part corresponent al Carib consta de dos toms. El Vol.1, que es posa com a exemple, consta de 180 pàgines. Val esmentar que la denominació habitual (i inclusa impresa a la tapa) d'aquestes publicacions és "Pilot", encara que aquest terme no és considerat encara en la desambiguació en anglès (ni en Wikipedia ni en Wictionary). L'Agència Nacional d'Intel·ligència-Geoespacial [19] (NGA) és l'òrgan en Estats Units que edita aquesta publicació. La NGA té dos grups de publicacions:

  • les "Sailing Directions Enroute" [20] que inclouen informació detallada de les costes i arribo als ports de tot el món, les quals suplementen la informació que es dona en les cartes de major escala de l'àrea. Cada publicació es divideix en regions geogràfiques, anomenades sectors, que contenen informació sobre els vents, corrents, gels, perills, característiques particulars i ports, com així també la indicació de les cartes nàutiques que hi ha per a l'àrea. En total són 40 volums. La seva distribució en regions es mostra a la figura.
 
Àrees cobertes per les 37 publicacions "Sailings Directions Enroute" de la NGA.

Paral·lelament s'edita la publicació "The United States Coast Pilot", [21] que informa amb més detall que en les "Sailing Directions Enroute", exclusivament sobre les costes i ports dels Estats Units i els Grans Llacs. Són 9 toms els límits es mostren a sota.

 
Àrees cobertes per les 9 publicacions "US Coast Pilots" de la NGA.

Edicions nacionals modifica

Com es va esmentar, molts països tenen derroters de les seves pròpies costes. Aquests són molt més detallats que els derroters globals. En general els vaixells d'aquesta bandera tenen l'obligació de tenir-los. Els capitans de vaixells que naveguen amb molta freqüència per les costes de determinat país, es proveeixen moltes vegades dels derroters locals.

Com a exemple, Hi ha els derroters d'Espanya, [22] reunits en sis volums.

Actualitzacions modifica

Òbviament, cada dia sorgeixen una quantitat de novetats que afecten la informació d'aquestes publicacions: nous relleus hidrogràfics, informacions dels navegants, instal·lació de noves terminals i ports, novetats en la senyalització (fars, boies o balises apagades, agregades, canviades de posició, etc.), naufragis, obstruccions a la navegació per diverses operacions (dragatge, operació de bussos, etc.). Aquestes novetats registren periòdicament en els Avisos als Navegants. A les publicacions nàutiques dels Estats Units aquest fullet és setmanal i es denomina Notice to Mariners. Al Regne Unit: Notices to Mariners. [23]

Formats digitals modifica

L'adveniment de les publicacions nàutiques en format digital (DNP- Digital Nautical Publications) ha agilitat la tasca de consulta de les mateixes i la seva actualització.

Referències modifica

  1. ↑ «Derroter». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Cartas portulanas. Su origen y características con una lista descriptiva de aquéllas pertenecientes a la Hispanic Society of América
  3. ↑ Phoenician Sea and Land Voyages & Routes- Jona Lendering, para Livius.Org
  4. ↑ Benjamin Z. Kedar; Jonathan Phillips; Jonathan Riley-Smith Crusades. Taylor & Francis, 12 agost 2016, p. 145–. ISBN 978-1-351-98557-4. 
  5. ↑ Carte marine et portulan au XIIe siècle.
  6. ↑ Institut d'Estudis Catalans. Sardegna Catalana. Institut d'Estudis Catalans, 1 maig 2014, p. 269–. ISBN 978-84-9965-216-0. 
  7. ↑ Vicente M. Rosselló Verger. Cartografia històrica dels Països Catalans. Publicacions de la Universitat de València, 2008, p. 43–. ISBN 978-84-370-7088-9. 
  8. ↑ Pierre Garcie. Le grant routier et pilotage de la mer. 
  9. ↑ Karl Koppmann. Das Seebuch [ed.] von K. Koppmann, 1876. 
  10. ↑ Fuentes de la Lista de Latitudes dei «Esmeraldo de Situ Orbis». UC Biblioteca Geral 1. GGKEY:T5Z4XX9SY5U. 
  11. ↑ Esmeraldo de situ orbis. Duarte Pacheco Pereira.
  12. ↑ Boletin de la Real Academia de la Historia. TOMO CLXX. NUMERO III. AÑO 1973. Real Academia de la Historia, p. 11–. GGKEY:64E6G4K0LRS. 
  13. ↑ Jan Huygen van Linschoten. Reysgheschrift van de Navigatien der Portugaloysers in Orienten, 1595. 
  14. ↑ Jan Huygen van Linschoten. Iohn Huighen Van Linschoten, His Discours of Voyages Into Ye Easte [and] West Indies: Deuided Into Foure Bookes. printed at London by Iohn Wolfe, printer to ye honorable cittie of London, 1598, p. 299–. 
  15. ↑ Vicente Tofino de San Miguel. Derrotero de las costas de Espana en el Mediterraneo, y su correspondiente de Africa para inteligencia y uso ias cartas esfericas .... Ibarra, 1787, p. 69–. 
  16. ↑ John Purdy. The new sailing directions for the Mediterranean sea, the Adriatic sea ... the Archipelago [&c.]., 1826, p. 28–. 
  17. ↑ The Astronomical Almanac for the Year .... U.S. Government Printing Office, 2014, p. 3–. 
  18. ↑ «Current editions of Sailing Directions and their latest supplements». Arxivat de l'original el 9 de desembre de 2009. [Consulta: 19 octubre 2009].
  19. ↑ Agencia Nacional de Inteligencia-Geoespacial
  20. ↑ «“Sailing Directions Enroute”». Arxivat de l'original el 1 de novembre de 2009. [Consulta: 19 octubre 2009].
  21. ↑ "The United States Coast Pilot”
  22. ↑ Derroteros de España
  23. ↑ Notices to Mariners

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Derroter&oldid=32311206»