Desmond Thomas Doss (Lynchburg, Virgínia, 7 de febrer de 1919 - Piedmont, Alabama, 23 de març de 2006) fou un caporal de l'Exèrcit dels Estats Units que va servir com a metge de combat amb una companyia d'infanteria en la Segona Guerra Mundial. Durant la Batalla d'Okinawa es va convertir en el primer i únic objector de consciència que va rebre la Medalla d'Honor per accions que van més enllà del compliment del deure en la Segona Guerra Mundial.

Infotaula de personaDesmond Doss

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Desmond Thomas Doss Modifica el valor a Wikidata
7 febrer 1919 Modifica el valor a Wikidata
Lynchburg (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 2006 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Piedmont (Alabama) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri nacional de Martin Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Adventista del Setè Dia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSegona Guerra Mundial i pacifisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge de combat, soldat, objecció de consciència, pacifista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
LleialtatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcaporal Modifica el valor a Wikidata
ConflicteBatalla d'Okinawa, Segona Guerra Mundial, Batalha de Guam (oc) Tradueix i Battle of Leyte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webdesmonddoss.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3691984 TMDB.org: 1128853
Find a Grave: 13711681 Modifica el valor a Wikidata

Altres dos objectors de consciència que van rebre la medalla en la guerra del Vietnam foren Thomas W. Bennett (1947-1969) i Joseph G. LaPointe Jr. (1948-1969). El llegendari heroi de la Primera Guerra Mundial Alvin York (1887-1964) es va declarar inicialment objector de consciència el 1917, però més tard va canviar d'opinió.

Biografia modifica

Desmond Doss era fill de William Thomas Doss, un fuster, i Bertha I. (Oliver) Doss.[1][2] Va deixar d'anar a escola després del novè grau[3] per ajudar a mantenir els seus pares, el germà i la germana durant la Gran Depressió. Al començament de la Segona Guerra Mundial, va treballar en una drassana de Newport News, Virginia, en el treball de defensa.[4]

Doss es va allistar voluntàriament, entrant al servei militar l'1 d'abril de 1942 a Camp Lee, Virginia.[3] Va ser enviat a Fort Jackson a Carolina del Sud per a la formació amb la 77a Divisió d'Infanteria. Doss es va negar a poder matar un enemic o portar una arma en combat a causa de les seves creences personals com a adventista del Setè Dia. Així es va convertir en una persona de rescat assignat a la 2a Secció, Companyia B, 1r Batalló, 307è Regiment d'Infanteria, de la 77a Divisió. Mentre complia amb el seu escamot (cada secció de la Companyia B tenia una persona de rescat) en combat a Guam i les Filipines el 1944, va ser guardonat amb una Estrella de Bronze per ajudar els soldats ferits sota el foc. A Okinawa, va ajudar i salvar la vida de 75 soldats d'infanteria ferits del seu batalló en la part superior d'una cresta durant la batalla el 1945; al mateix temps que s'adheria a les seves conviccions religioses. Doss va ser ferit quatre vegades a Okinawa,[4] i en va ser evacuat el 21 de maig. El 1946, se li va diagnosticar una tuberculosi, que va contreure a Leyte[5] i que li va costar un pulmó i cinc costelles. Va ser donat d'alta honorablement l'agost de 1951 amb una discapacitat del 90%.[6][7]

Doss es va casar amb Dorothy Schutte el 17 d'agost de 1942 i van tenir un fill, Desmond Jr. (o Tommy), nascut el 1946.[8] Dorothy va morir el 1991 de càncer cerebral[8] i Doss després es va casar amb Frances Duman.[9][10] Doss va quedar severament incapacitat per les seves ferides i va treballar en la seva petita granja a Geòrgia.[8]

Doss va morir el 2006 a casa seva, a Piedmont, Alabama, després d'haver estat hospitalitzat per dificultat respiratòria,[11] Un cotxe fúnebre tirat per cavalls va lliurar el taüt al pavelló cobert de la tomba (mentre, com a tribut, uns helicòpters militars sobrevolaven la zona en formació)[12] al Cementiri Nacional de Chattanooga, Tennessee.

En la cultura popular modifica

El llargmetratge Hacksaw Ridge, basat en la seva vida, fou dirigit per Mel Gibson i estrenat als EUA el 4 de novembre de 2016 amb crítiques positives. En la pel·lícula, Doss és interpretat per Andrew Garfield.

Condecoracions modifica

Les condecoracions de Doss inclouen:[13]

  Insígnia de Metge de Combat
  Medalla d'Honor
  Estrella de Bronze amb una Fulla de Roure i el Distinctiu "V"
  Cor Porpra amb dues Fulles de Roure
  Medalla de bona conducta de l'Exèrcit
  Medalla de la Campanya Americana
  Medalla de la Campanya Asiàtica-Pacífica amb una punta de fletxa i tres estrelles de bronze
  Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
  Medalla de l'Alliberament de les Filipines amb una estrella de servei
  Citació Presidencial d'Unitat
  Elogi d'Unitat Meritòria

Referències modifica

  1. «In Memory of Harold Edward Doss». Brown Funeral Home. [Consulta: 1r agost 2015].
  2. «Desmond T. Doss». Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 14 desembre 2016].
  3. 3,0 3,1 «WWII Army Enlistment Records». National Archives, 30-06-2005.
  4. 4,0 4,1 [1] Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine. U.S. Army interview, 20 March 1987
  5. [2]
  6. Herndon, Booton. The Unlikeliest Hero. Boise, Idaho: Pacific Press Publishing Association, 1967, p. 182. ISBN 0-8163-2048-9. 
  7. This is Your Life - Desmond Doss, February 18, 1959 You Tube
  8. 8,0 8,1 8,2 Hacksaw Ridge vs the True Story of Desmond Doss, Medal of Honor
  9. Hacksaw Ridge: The True Story of Desmond Doss
  10. Lauded Conscientious Objector Desmond T. Doss Sr
  11. Richard Goldstein. «Desmond T. Doss, 87, Heroic War Objector, Dies». New York Times, 25-03-2006. [Consulta: 16 juny 2013].
  12. Associated Press. «'Unlikeliest Hero' buried with 21-gun salute». NBC News, 04-04-2006.
  13. Herndon, Booton. Redemption at Hacksaw Ridge. Remnant Publications, 2016, p. Foreword. ISBN 978-1-629131-55-9.