Viquipèdia

Dialectes de l'aragonès

L'aragonès té parles locals, que s'agrupen en parles de vall, de comarca o parles de diverses comarques. Es troben disperses i generalment aïllades entre elles. El terme dialecte és ambigu i sovint s'utilitzen termes locals (gistaví, benasquès, etc). Darrerament s'ha proposat classificar les parles aragoneses en quatre grups, complexos dialectals o dialectes (segons les apreciacions dels autors).

Popularment la falta de referents lingüístics clars i una diglòssia multisecular han afavorit la falta de consciència unitària entre els parlants de la llengua aragonesa i, a les zones on el dialecte propi s'ha conservat millor, els parlants solen utilitzar noms locals.[1][2][3]

Dialectes de l'aragonès.

Propostes de classificació modifica

Els quatre dialectes modifica

La proposta més acceptada de classificació dialectal és la de Francho Nagore, qui classifica les parles aragoneses en 4 grups:

Per a uns, aquests grups són complexos dialectals i les parles dins d'ells (com l'aragonès d'Echo, el gistaví, etc) serien dialectes. Per a uns altres, els 4 grups són els dialectes constitutius de l'aragonès i les varietats que inclouen serien subdialectes, parles comarcals o locals.[4][5]

Altres modifica

Encara que la proposta dels quatre dialectes és la més estesa, altres autors han proposat variacions. Així, per Chusé Raúl Usón i Chabier Tomás, hi hauria tres dialectes històrics que es corresponen més o menys amb els tres vells comtats pirinencs:

D'acord amb aquests autors, les varietats meridionals serien la continuació d'aquestes, que s'haurien castellanitzat i uniformat en un procés afavorit per la seva orografia més plana.

L'autor Fernando Sánchez proposa una classificació que postula l'existència de dues grans varietats o dialectes, l'occidental i l'oriental. Aquests tindrien a més unes subvarietats més extremes:[6]

Classificació modifica

Bloc occidental

Bloc central

Bloc oriental

 

Bloc meridional

Dialectes de transició

Valls de parla aragonesa i somontès modifica

Es veuen graus d'erosió-puresa, homogeneïtat-localisme, evolució-arcaisme:

Valls del Pirineu axial modifica

La zona del Pirineu axial és on millor s'ha conservat la llengua, però amb arcaismes. La topografia en forma de valls ben separades ha fet que l'aragonès hagi evolucionat en un dialecte o parla local a cada vall:[8][9]

Prepirineu modifica

Millor conservació dels trets genuïns que en el Sota-Montà, però pitjor que a les valls del Pirineus Axial. Són parles de transició entre l'somontès i el parlar de cada vall.[10]

Somontano (castellà) - Somontès "Sota-Montà" (català) modifica

El Sota-Montà o somontès és relativament uniforme en zones més àmplies, però molt castellanitzat, amb pèrdua de molts caràcters genuïns. Les diferències generacionals són més grans que les geogràfiques. S'ha perdut l'ocupació de la partícula pronominal-adverbial de locatiu i, (bi a les valls axials).

Aragonès Occidental i oriental modifica

Existeix una distribució de diferències entre l'est i l'oest, amb límits que no coincideixen, però que fan que uns es vegin principalment des de Broto i Cotefablo fins a la Ribargorça, i més lluny, i uns altres es vegin principalment des de Tena i Cotefablo fins a Navarra. Podem veure-ho en les parelles:

Fonètica modifica

  • -x- / -ix: per exemple baxo / baixo.

El límit és a Cotefablo, però al sud no és tan clar per la pèrdua del fonema a causa de la cheada típica del somontès.

Certs matisos fonètics esporàdics visibles en certes paraules presenten una distribució d'acord amb aquests pols i que reflecteixen diferències dins del llatí peninsular.

  • conello / conillo.
  • sabuco i variants amb sufix / samuco, samugo i variants amb sufix.

Paraules que conserven millor el tret fonètica original en la part occidental o en l'oriental:

  • sartana / paella.

Se suposa que sartana es deia abans sartaina. Relacionat amb això tenim la forma verbal de primera persona del passat imperfecte d'indicatiu -ebai del ansotà, que correspon a -ebe de l'aragonès gistaví.

  • tenebai / tenebe.[11]

Morfologia modifica

  • on mi / con yo
  • Nos / mos
  • Bos / tos
  • Bi / i: bi a Ansó, Echo, Tena, Serrablo, arribant a minoritari a Belsa i al Sobrarb. i, fou la forma més estesa a la resta d'Aragó.
  • Allora u alora / alabez
  • Á ormino / asobén: Asobén s'emprava en aragonès medieval des de l'Ebre i es documenta al Baix Aragó al S. XX.
  • De raso / de to(t)
  • Pro / prou: La primera forma, d'Ansó a Tena, també una mica a Belsa. La segona forma de Broto a Benasc. Pel sud fins a Somontà de Barbastre, Baix Aragó i la Serra del Gúdar amb la seva forma al·lòfona prau.
  • Cosa / res: A l'est de l'Alt Aragó s'empra res, però darrere de ni: no he bisto ni res, no n'ha quedau ni res. A Panticosa, Sobrarb i la Ribagorça, especialment a Benasc.
  • Puedes / puez
  • Chulio / chuliol [11]

Lèxic modifica

  • Almadía / Navata.
  • Calderizo / Cremallos.
  • Clamar / Dicir (amb sinònim de denominar).
  • Clamar-es / Dicir-es.
  • Fablar, (Ansó, Fet) / Parlar, (Gistau, Vell Sobrarbe, ribagorçà, Monegros).
  • Lacuna-Laguna / Estanyo.
  • Meló / Taixo-Teixón-Texugo
  • Milloca / Panís.
  • Odir (ansotano), Oyir / Sentir.
  • Paxaro / Muixón.
  • Peix / Pegunta
  • Toballa / Xugamanos
  • Xorrontar / Espantar [11]

Paraules amb la mateixa arrel i diferent sufix modifica

  • enamplar / ixamplar.
  • Felz(i) / Felequera, Falaguera.
  • Fraxín(o) / Freixe(ra).[11]

Altres aspectes modifica

Als verbs dixis de moviment ir i venir es veu que l'ús d'aquests verbs coincideix amb els usos castellans en aragonès occidental (l'emissor és l'únic centre dixi de la comunicació) i amb els usos catalans i occitans en aragonès oriental (l'interlocutor pot ser també centre dixi de la comunicació, per aquest motiu se de digui venir referint-se al lloc on es troba):[11][12]

Varietats lingüístiques modifica

Referències modifica

  1. ↑ Definición de habla según el DRAE.
  2. ↑ «Aragonès - Llengua i dialectes» (en castellà). [Consulta: 3 setembre 2018].
  3. ↑ «Aragonès - Dades» (en castellà). [Consulta: 3 setembre 2018].
  4. ↑ Nagore, Francho; Gimeno, Chesús. IberCaja/Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa. El aragonés hoy. Informe sobre la situación actual de la lengua aragonesa, 1989 [Consulta: 27 agost 2012]. 
  5. ↑ Nagore, Francho. Gramática de la Lengua Aragonesa. Zaragoza: Mira Editores, 1989 [Consulta: 27 agost 2012]. 
  6. ↑ Euskaltzaindia. {{{títol}}} (en aragonés).
  7. ↑ Usón, Chusé Raúl; Tomás, Chabier. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Bellas consideracions sobre criterios en a estandarización de l'aragonés (en aragonés). en III Trobada d'estudios y rechiras arredol d'a luenga aragonesa e a suya literatura, autas, p. 435-460 [Consulta: 27 agost 2012]. 
  8. ↑ (castellà) Alberto Hijazo-Gascón i Iraide Ibarretxe-Antuñano: Tipología, lexicalización y dialectología aragonesa. Archivo de Filología Aragonesa, 66.
  9. ↑ «Aragonès - Idiomes parlats». [Consulta: 3 setembre 2018].
  10. ↑ Sánchez, Fernando. Euskaltzaindia. Aproximación a la situación dialectal de l'aragonés (en aragonés). Pirinioetako hizkuntzak: lehere eta oraina. XVI Biltzarra. (As luengas d'os Pirineus: pasau y present, actas d'o XVI Congreso d'Euskaltzaindia), 2011, p. 857–892 [Consulta: 27 agost 2012]. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Fonètica i Morfologia - Aragonès». [Consulta: 3 setembre 2018].
  12. ↑ Alberto Hijazo-Gascón e Iraide Ibarretxe-Antuñano Tipología, lexicalización y dialectología aragonesa. Archivo de Filología Aragonesa, 66.

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dialectes_de_l%27aragonès&oldid=31480880»