Diana Coca
Diana Carolina Bejarano Coca (Palma, 1977), més coneguda amb el nom artístic de Diana Coca, és una artista que conjuga fotografia,[1] performance i videoart al voltant de la relació entre el cos i la reconstrucció de la identitat femenina per mitjà d'autoretrats.[2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1977  (46/47 anys)Palma (Mallorca) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Brighton |
| Activitat | |
| Ocupació | artista visual, fotògrafa, artista de performance |
| Lloc web | diana-coca.com |
Trajectòria modifica
Coca ha desenvolupat la seva carrera artística professional a les ciutats de Madrid i Pequín. Es va llicenciar en Belles Arts el 2003 en l'especialitat de fotografia a la Universitat de Brighton. El 2004, va rebre la beca de fotografia del Ministeri d'Afers Exteriors per a la producció artística de la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma. Posteriorment, a la seva ciutat natal, es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de les Illes Balears el 2009. Entre 2015 i 2017 va realitzar el Màster en Recerca de Dansa i Performance al Centre Nacional de les Arts de la Ciutat de Mèxic.[4]
Completà la seva formació amb la participació en els programes de residència Aula de Danza Estrella Casero de la Universitat d'Alcalá d'Henares i a La Casa Encendida a Madrid el 2007, i a l'International Center of Photography a Nova York. El 2008 va rebre la beca Matadero i va participar al programa de Residències Artístiques per a Creadors Iberoamericans a Oaxaca de Juàrez.[5]
Va ser reconeguda amb el Premi de la Fundació Miró Mallorca l'any 2009, i finalista en els certàmens Art Jove 2004 i 2005 organitzats pel Govern de les Illes Balears i PhotoEspaña.
Ha exposat, entre d'altres, al Centre Cultural Sa Nostra (Palma, 2005), al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (2006), a la Sala Canal Isabel II (Madrid, 2007), al Deichtor Office Center (Hamburg, 2008), a la Galeria SKL (Palma, 2009), al Sunshine International Art Museum (Pequín, 2010), al Centro Cultural Correios (Rio de Janeiro, 2011) i a l'Instituto Cultural México Israel (Ciutat de Mèxic, 2011).
El 2012, Coca presentà l'obra audiovisual Voluntary Martyrdom, on va participar al costat dels artistes Michael Najjar, Francisco Ruiz de Infante i Amparo Sard, a la mostra coproduïda per Es Baluard i la Fundació Baleària. El 2016, presentà Itinera a la sala Es Polvorí de Dalt Vila a Eivissa.
L'any 2017, inaugurà a La Tabacalera de Lavapiés l'exposició Where is Diana?, on en una de les fotografies de gran format, l'artista del Terreno, emmascarada com una Catwoman rebel i armada amb una palanca, intenta enderrocar la tanca que separa la localitat mexicana de Tijuana de l'estatunidenca de San Diego.[6]
L'any 2020, Diana Coca, Alejandra Freymann i Keila Alaver revivaren les bruixes d'Alaró al Casal Son Tugores a través de la mostra Muntanyes, precipicis, boscos i coves parlen. En l'exposició, espais com el Castell d'Alaró, el Puig d'Alcadena i la cova de Sant Antoni foren els protagonistes, no només físicament, sinó a través de llegendes que els habitants del poble coneixen. El fil conductor n'eren les bruixes, «que n'hi havia moltes, sortien a la nit i es reunien per celebrar autèntics aquelarres», segons les artistes.[7]
Referències modifica
- ↑ «Diana Coca, la humanització de la fotografia mitançant el cos nu». dBalears, 03-07-2006. [Consulta: 19 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ ARTEINFORMADO. «Diana Coca. Artista» (en castellà), 20140603. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Diana Coca | Fabra i coats | Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 19 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Ros, Cristina. «Fins ara, havia mostrat molt el cul per no mostrar la cara». Ara Balears, 24-08-2013. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «THREE SHADOWS PHOTOGRAPHY ART CENTRE». en.threeshadows.cn. Arxivat de l'original el 18 de juliol de 2017. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ «Diana Coca provoca y denuncia la censura y los muros en 'Wheres is Diana?'» (en castellà), 26-06-2017. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑