Didier Astruc

químic francès

Didier Astruc (Versalles, 9 de juny 1946) és un químic francès, ex Cap de recerca de la Universitat de Rennes I i professor del departament de Nanociències Moleculars i Catàlisi de la Universitat de Bordeus,[1] conegut pels seus treballs en l'activació de la transferència d'electrons,[2] en bateries moleculars dendrímeres,[3] en el reconeixement molecular utilitzant nanopartícules d'or i metal·lodendrímers,[4][5] i per la utilització de nanoreactors en processos de catàlisi.[6]

Infotaula de personaDidier Astruc

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Rennes 1 - doctorat (–1970) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bordeus (1984–)
Universitat de Göttingen
Universitat de Bordeus I Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralStéphane Rigaut (en) Tradueix, Elodie Boisselier (en) Tradueix, Catia Ornelas (en) Tradueix, Na Li (en) Tradueix i Christophe V Deraedt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webastruc.didier.free.fr… Modifica el valor a Wikidata

Llicenciat en Química per la Universitat de Rennes, va fer el doctorat en química organometàl·lica i estudis postdoctorals al Massachusetts Institute of Technology amb el professor i Premi Nobel de Química Richard Royce Schrock. Tot seguit exercí com a director d'investigació al Centre Nacional de la Recerca Científica i, poc després, com a professor titular de Química de la Universitat de Bordeus, el 1983. De l'any 2000 al 2008 fou membre del Comitè Nacional del CNRS i, del 2000 al 2004, president de la Divisió de Coordinació Química de la Société chimique de France. És membre de la Academia Europaea, de la Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina, de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts, de la European Academy of Sciences i de la Chemical Society of Chemistry.[1][7]

És autor de nombrosos articles científics com «Gold Nanoparticles: Assembly, Supramolecular Chemistry, Quantum-size Related Properties, and Applications towards Biology, Catalysis and Nanotechnology» (2004), «Metallodendritic Catalysis: Major Concepts and Recent Progress» (2006), «Use of an Electron-reservoir Complex together with Air to Generate N-Heterocyclic Carbenes» (2006) o «Dendrimers: Synthesis, Redox Sensing of Pd (OAc)2, and Remarkable Catalytic Hydrogenation Activity of Precise Pd Nanoparticles Stabilized by 1,2,3-Triazole-Containing Dendrimers», entre d'altres,[7] editor científic de sis obres, d'entre elles Nanoparticles and Catalysis, Méhodes et Techniques de la Chimie Organique o Mechanisms and Processes in Molecular Chemistry[8][7] i autor dels llibres Electron-Transfer and Radical Processes in Transition-Metal Chemistry (1995), Chimie Organométallique (2002) i Organometallic Chemistry and Catalysis (2007).[7][1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Didier Astruc». Groupe Nanosciences Moléculaires et Catalyse. Université Bordeaux I. [Consulta: 30 setembre 2015].
  2. «Electron Transfer and Radical Processes in Transition-Metal Chemistry». John Wiley & Sons, Inc. [Consulta: 30 setembre 2015].
  3. C. Ornelas, J. Ruiz, C. Belin and D. Astruc «Giant Dendritic Molecular Electrochrome Batteries with Ferrocenyl and Pentamethylferrocenyl Termini». Journal of the American Chemical Society, 2, 131, 2009,, pàg. 590–601. DOI: 10.1021/ja8062343.
  4. E. Boisselier, A. K. Diallo, L. Salmon, C. Ornelas, J. Ruiz and D. Astruc. «Encapsulation and Stabilization of Gold Nanoparticles with "Click" Polyethyleneglycol Dendrimers.». J. Am. Chem. Soc., 132, 2010, pàg. 2729–2742. DOI: 10.1021/ja909133f.
  5. D. Astruc, E. Boisselier, C. Ornelas «Dendrimers Designed for Functions: From Physical, Photophysical, and Supramolecular Properties to Applications in Sensing, Catalysis, Molecular Electronics, and Nanomedicine». Chem. Rev., 110, 2010, pàg. 1857–1959. DOI: 10.1021/cr900327d.
  6. Astruc, 2007, p. 608.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «ASTRUC Didier». Institut des Sciences Moléculaires. [Consulta: 30 setembre 2015].
  8. «Didier Astruc». Biblioteca nacional de França. [Consulta: 30 setembre 2015].

Bibliografia modifica