Diego de Salinas
Diego Esteban Gómez de Salinas y Rodríguez de Villarroel (Madrid, 3 agost 1649 - 27 de novembre de 1720) va ser l'últim governador espanyol de Gibraltar.[1] Ocupava el càrrec quan el Penyal de Gibraltar va ser pres per una flota anglo-holandesa a l'agost de 1704.[2]
 El último de Gibraltar, por Augusto Ferrer-Dalmau. Mostra a Diego de Salinas el 1704, amb el penyal de Gibraltar al fons.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 agost 1649 Madrid |
| Mort | 27 novembre 1720 (71 anys) Madrid |
 Governador de Gibraltar | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Espanya |
| Rang militar | General |
| Conflicte | Guerra dels Nou Anys Guerra de Successió Espanyola Presa de Gibraltar |
Biografia modifica
Salinas y Rodríguez era fill de Pedro Gómez de Salinas i Agustina Rodríguez de Villarroel, aristòcrates de la petita noblesa (de Burgos, per la part paterna i de Valladolid, de la part materna). Va començar en l'exèrcit com patge del conestable de Castella, Iñigo Fernández de Velasco. Va fer una carrera ràpida, sent ascendit a alferes de cavalleria i arribant al rang de capità d'infanteria abans dels 20 anys. Va participar en batalles en els Països Baixos, i va ser ascendit al rang de capità de cavalleria el 1670. Salinas va lluitar en la guerra franco-holandesa, i es va mantenir en els Països Baixos fins a 1673, quan va tornar a Espanya i va ser agregat a l'exèrcit de Catalunya. El 1675, va ser ferit en combat en la defensa de Puigcerdà, que estava sent atacada pels francesos. El desembre de 1677, va tornar a Múrcia.[1]
El 1685, Salinas y Rodríguez es va exercir com mariscal de camp de la infanteria espanyola a Pamplona, i va demanar l'admissió a l'Orde de Sant Jaume. Aquesta sol·licitud va ser acceptada després d'una exhaustiva investigació dels seus avantpassats. A Pamplona, va participar en les batalles de la Guerra dels Nou Anys contra els francesos als turons d'Alduide, on va aconseguir expulsar els invasors.[1]
El juny de 1697, ara amb el rang de general de batalla, es va traslladar a Barcelona en un intent per aturar l'avanç de les tropes franceses del duc de Vendôme. No obstant això, el 7 de juliol, la ciutat es va rendir, i el 15 d'agost les tropes de Salinas abandonaran el lloc. Al fi de les hostilitats, Salinas va ser nomenat «sergent general de batalla» i va rebre el comandament de Girona, on va entrar com a governador interí el 1698, després de la sortida dels francesos. Allà romandria almenys fins a 1700, quan va ser designat per fer-se càrrec del govern de Gibraltar.[1]
La presa de Gibraltar modifica
Salinas y Rodríguez va ser nomenat governador de Gibraltar per Felip V al desembre de 1701. Va arribar a la plaça a principis de 1702. Amb l'inici de les hostilitats en la Guerra de Successió Espanyola i l'amenaça de la flota anglo-holandesa, Salinas y Rodríguez va demanar reforços que mai van ser enviats.[1] L'1 d'agost de 1704, tropes britàniques sota el comandament del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt (que va ser virrei de Catalunya) van desembarcar al nord de l'istme de la badia de Gibraltar i després de preparar un pla d'atac en tres fronts van enviar un missatge demanant-li que es rendís. Salinas no va acceptar, i la ciutat va començar a ser bombardejada el 3 d'agost pels vaixells enemics. Reconeixent la gravetat de la situació i la impossibilitat de continuar resistint, Salinas y Rodríguez va capitular en el matí del 4 d'agost.[1][3]
La presa de la ciutat va ser facilitada pel que sembla, per la falta d'una guarnició capaç de fer front als invasors, i no per falta de municions i peces d'artilleria en bon estat. No obstant això, la rendició d'un veterà experimentat com Salinas y Rodríguez també pot haver estat influenciada per la por de la població local que les tropes enemigues podrien interceptar les seves dones i nens que fugien cap a Punta Europa.[2]
Després de Gibraltar modifica
Alguns dels seus contemporanis, però, van criticar el governador, recordant l'episodi de la capitulació de Barcelona el 1697. No obstant això, Felip V no sembla haver tingut en compte aquestes opinions, com Salinas y Rodríguez va ser nomenat governador de Villaescusa de Haro, a Conca, el 1706, on va romandre en una mena d'exili voluntari fins a prop de la seva mort, quan va tornar a Madrid. Va morir a la seva ciutat natal el 27 de novembre de 1720, deixant tots els seus béns a la seva germana, Francisca.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 José María Lázaro Bruña. «Brevísima Biografía de Don Diego Gómez de Salinas» (pdf) (en castellà). Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 3 setembre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 Clive Finlayson; Darren Fa. «The Fortifications of Gibraltar 1068-1945» (en anglés). [Consulta: 3 setembre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Ignacio López de Ayala. «The history of Gibraltar: from the earliest period of its occupation by the Saracens» (en anglés). [Consulta: 3 setembre 2012].