Dinòmac
Dinomac (grec antic: Δεινόμαχος, llatí: Deinomachus) va ser un filòsof grec del segle iii aC que considerava com a màxima la unió de la virtut i el plaer corporal, cosa que Ciceró anomenarà com la unió entre l'home i la bèstia.[1] Sovint apareix amb el seu company Cal·lifó defensant aquesta doctrina.[2] Aquest pensament és explicat en profunditat per Climent d'Alexandria.[3]
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | filòsof  |
| Període | Període hel·lenístic |
| Moviment | Epicureisme |
Referències modifica
- ↑ Lucian. Selected Dialogues. OUP Oxford, 8 juny 2006, p. 166–. ISBN 978-0-19-153960-2.
- ↑ Trevor Curnow. The Philosophers of the Ancient World: An A-Z Guide. A&C Black, 22 juny 2006, p. 92–. ISBN 978-0-7156-3497-4.
- ↑ Smith, William: Deinomachus a Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.