Dina Kamínskaia
Dina Issaàkovna Kamínskaia (rus: Ди́на Иса́аковна Ками́нская, 13 de gener de 1919, Iekaterinoslav - 7 de juliol de 2006 Falls Church, Virgínia) va ser un advocadessa i activista dels drets humans coneguda per la seva participació en els judicis dels dissidents soviètics.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 gener 1919 Dniprò (Ucraïna) |
| Mort | 7 juliol 2006 (87 anys) Falls Church (Virgínia) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets humans, advocada, jurista |
| Família | |
| Fills | Dimitri Simes |
L'escriptor Iuli Daniel va contractar Kamínskaia com el seu advocat quan, al desembre de 1965, va ser processat amb Andrei Siniavski, però l'estat es va negar a permetre que ella parlés al tribunal en nom seu. Ella va passar a defensar - tan com les autoritats soviètiques li deixarien en un sistema legal dissenyat com un instrument de poder soviètic - Vladímir Bukovski en 1967. També va defensar Iuri Galanskov (que moriria en un camp de treball soviètic), Anatoli Martxenko (que també moriria al camp), Larissa Bogoraz i Pàvel Litvínov i l'activista tàrtar de Crimea Mustafà Djemílev.
A Kamínskaia se li va impedir defensar Bukovski en el seu judici de 1971 i Serguei Kovalov en 1975. En 1977, després d'haver estat desposseïda de la seva llicència per exercir com a advocat, va ser exclosa de la defensa de Natan Xaranski. A causa del seu treball de defensa política, Kamínskaia es va veure obligada a exiliar-se als Estats Units el 1977.[1]
El llibre de Kamínskaya Judici final: la meva vida com a advocadessa defensora.[2][3] El 1984, el llibre fou publicat en rus sota el títol Notes d'un advocat.[4]
La recent publicació d'Estrelles de l'advocacia[5]qualifica Dina Kamínskaia i Sófia Kal·listràtova com a estrelles de la professió legal a la Rússia soviètica.
Kamínskaia va estar casada amb Konstantín Simis i van tenir un sol fill, Dimitri Simes. Va morir a Falls Church, Virgínia.
Referències modifica
- ↑ Neurwirth, Jessika «Address given at the fourth annual international law symposium». Whittier Law Review, 9, 1987–1988, pàg. 399.
- ↑ Kaminskaya, Dina. Final judgment: my life as a Soviet defense attorney. Traducció a l'anglès: Michael Glenny. Nova York: Simon & Schuster, 1982. ISBN 0671247395.
- ↑ «Final judgment: my life as a Soviet defense attorney per Dina Kamínskaia». Michigan Law Review, 82, 4, febrer 1984, pàg. 902–905. DOI: 10.2307/1288692. JSTOR: 1288692.
- ↑ Каминская, Дина. Записки адвоката (en rus). Benson, Vermont: Khronika Press, 1984.
- ↑ "ЗВЕЗДЫ АДВОКАТУРЫ"[Enllaç no actiu], Ежедневные НОВОСТИ (diari), Vladivostok (rus)
Bibliografia modifica
- Grup Moscou Hèlsinki, Public Group of the Assistance of the Implementation of Helsinki Accords in the USSR Arxivat 2007-05-20 a Wayback Machine., Grup Moscou Hèlsinki
- Гиганты и Чародеи Слова. Русские Судебные Ораторы Второй Половины ХХ. Начала ХХ Века Giganti i Txarodei Slova. Russkie Sudebnie Oratori Vtoroi Polovini XIX. Natxala XX Veka per V. I. Smoliartxuk (rus)
- «В защиту Анатолия Марченко» (en rus). Kontinent, 152, 2013.
- Holley, Joe «Dina Kaminskaya; lawyer defended Soviet dissidents». Washington Post, 15-07-2006, p. B06.
- Blake, Patricia «Law: verdict on Soviet justice». Time, 02-05-1983.
- Corley, Felix «Dina Kaminskaya. Lawyer to Soviet dissidents». The Independent, 03-08-2006.
- Каминская, Дина. Записки адвоката (en rus). Moscou: Новое издательство, 2009. ISBN 5983791192.