Dinastia Grimaldi
La dinastia Grimaldi és una casa noble originària d'Itàlia, i va ser fundada per Francesco Grimaldi, que va prendre en 1297[1] el senyoriu de Mònaco al costat dels seus soldats vestits de franciscans. En aquell principat han regnat els seus successors fins a l'actualitat, si exceptuem diverses discontinuïtats. L'última es va produir amb el matrimoni de la princesa Carlota de Mònaco, mare de Rainier III, amb Pierre de Polignac.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | casa noble  | ||||
| Camp de treball | casa noble i Fürst | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1162 | ||||
| Fundador | Grimaldo Canella | ||||
| Propietari de | |||||
És objecte de polèmica l'origen d'Alexandre Coste i de Jazmin Grace Rotolo, fills il·legítims d'Albert II de Mònaco amb sengles amants, reconeguts recentment. Si Albert de Mònaco morís sense descendència legítima, els fills de Carolina de Mònaco passarien a ocupar els primers llocs de la línia successòria.
Els seus integrants més destacats en l'actualitat són:
- Albert II, Príncep Sobirà de Mònaco, fill i successor del príncep Ranier III i de Gràcia Patricia de Mònaco
- Carolina de Mònaco, germana gran d'Alberto i Estefanía
- Estefania de Mònaco, germana d'Alberto i Carolina
- Andrea Casiraghi, Carlota Casiraghi i Pierre Casiraghi, fills de Carolina de Mònaco i de Stéfano Casiraghi
Vegeu també modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Grimaldi |
- ↑ «Dinastia Grimaldi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.